Enverinats, la llei del verí

El monstre de Gila (Heloderma suspectum) és un dels animals que representa l'exposició "Enverinats", els animals més verinosos de la natura, que va inaugurar el Museu Blau de Barcelona (Museu de Ciències Naturals) el 18 de desembre passat. La mostra d'aquesta exposició, molt ben organitzada, documentada i amb un muntatge excel·lent, conté 27 terraris amb rèptils, amfibis i artròpodes vius.

Viena: el naixement d'una col·lecció mundial

© Belvedere, Wien

Aquesta pintura de de Heinrich Friedrich Füger (1751, Heilbronn, Wüttemberg – 1818, Viena), amb la figura de l'emperadriu Maria Teresa i els seus fills (1776), il·lustra l'exposició "L'Albertina: el naixement d'una col·lecció mundial", que es podrà veure a partir del 14 de març al museu de L'Albertina de Viena, i que aplegarà les seves obres mestres més importants.

El 31è Festival de Cinema de Muntanya de Torelló premia novament un article de la revista Muntanya

El millor text de Periodisme Escrit és per a David Vilaseca, per l'article "Jean Rigaud, el pioner de la Maladeta. Apunts per a una història", publicat a la revista Muntanya 904 (juny 2013).

La revista Muntanya nº 906 (desembre 2013)

Acabo d'editar i dur a impremta el número de desembre de la revista Muntanya, dedicat especialment a l'esquí de muntanya i de fons. 

De Rusiñol a Perucho, passant pel "phallus impúdicus"

Santiago Rusiñol va dibuixar el famós Phallus impudicus, el bolet indecent conegut popularment com ou del diable, a Sant Genís d'Horta, on segurament va trobar aquest exemplar. El dibuix, fet a carbonet, d'una mida de 20,6 x 13 cm, és datat el 2 de novembre de 1879; forma part d'una sèrie bastant extensa de dibuixos del mateix artista que es conserven als arxius del Centre Excursionista de Catalunya.

Excursions geològiques al Pallars i l'Alt Urgell

Aquest excel·lent llibre de la desapareguda i eminent paleontòloga Nieves López Martínez (1949-2010) ha estat publicat per primera vegada l'agost del 2013, en català i castellà, per l'Editorial Entrecomes. L'obra neix d'una perllongada estada de l'autora a Rivert (Pallars Jussà) entre els anys 1993 i 1996, quan va organitzar, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Salàs de Pallars, una sèrie de cursos d'introducció a la geologia oberts a tothom, que ella mateixa va anomenar Cursos de geologia i paleontologia per a aficionats. Aquests cursos incloïen rutes i excursions de descoberta del territori, a través dels quals López volia familiaritzar els participants amb la geologia de la zona i transmetre'ls els seus coneixements sobre l'entorn.

Ki, ki, so, sooo! Les nou portes del Zangskar

Ahir es va presentar a la sala d'actes del Centre Excursionista de Catalunya el darrer llibre d'Enric Soler i Raspall, Ki, ki, so, sooo! Les nous portes del Zangskar, publicat per Tushita Edicions, un projecte editorial seu que va iniciar el 2011. El mateix nom d'aquesta editora és sànscrit i, segons el budisme, és un dels regnes celestials on viuen els budes, esperant que els arribi el moment de baixar a la Terra i prendre el relleu del buda existent. Tushita Edicions es dedica a la literatura de viatges i de muntanya.

Descobrir el budisme travessant el Petit Tibet (Ladakh)

Aquesta pedra gravada d'un mur mani (mani ringmo), a l'altiplà de Nimaling, a més de 4.700 m d'altitud, ens mostra un mantra, que probablement sigui el més estès: l'Om Mani Padme Hum. Si això fos així, es tractaria del mantra d'Avalokiteshvara, que ha estat traduït per "Om, la joia és en el lotus", tot i que el seu veritable significat tàntric està celat als no iniciats.

El gorg Negre de Gualba a la revista Pyrenaica

En l'edició de setembre del 2013 (nº 252) de la revista trimestral Pyrenaica, publicada per Euskal Mendizale Federazioa, acabo de publicar, en coautoria amb Alfred Montserrat, l'article "El Gorg Negre de la riera de Gualba", en el qual expliquem no només els itineraris que menen al famós gorg del Montseny, sinó també dels aspectes populars i literaris d'aquesta muntanya senyal de la serralada Prelitoral de Catalunya.

Aquesta col·laboració és fruit de l'intercanvi entre les revistes Muntanya y Pyrenaica, que vam iniciar fa un parell d'anys. Per això, l'article original sobre el gorg Negre es va publicar l'any 2012 a Muntanya 902.

El trekking de Markha Valley (Ladakh, Índia)

Ladakh és una regió de l'estat indi de Jammu i el Caixmir, situada entre l'Himàlaia i el Karakoram. Som en una regió molt muntanyosa, travessada per l'Indus i envoltada per les serralades del Zangskar i Ladakh. Per tant, podem dir que ens trobem en el ple de l'Himàlaia indi. La capital és Leh. La vall de l'Indus, riu que neix al Tíbet, és verda i fèrtil, cosa que contrasta amb la resta del territori, que és desèrtic, aspre i pedregós.

Vista de la vall de l'Indus des del monestir de Stok, al sud de Leh

El número de setembre de la revista Muntanya

Acabo d'editar i dur a impremta el número de setembre de la revista Muntanya, que els subscriptors rebran la darrera setmana d'agost (la distribució a llibreries a primers de setembre).

Reportatge al tossal d'Engrilló (Horta de Sant Joan, Terra Alta)

El tossal d'Engrilló és una mola impressionant de 1.071 m, situat als municipis d'Horta de Sant Joan i Prat de Comte (Terra Alta) i Paüls (Baix Ebre), al massís dels ports de Beseit. 

Reportatge a l'Almenweg (vall de Gastein, Salzburgerland, Àustria)

Durant la primera setmana de juliol vaig fer un viatge de premsa per a la revista Muntanya al land de Salzburg amb l'objectiu de fer un nou reportatge d'excursionisme als Alps austríacs, que publicarem en les pròximes edicions de la revista, junt amb el fotògraf Roger Rovira. Es tracta ja del tercer reportatge que ens encarrega l'Oficina Nacional de Turisme d'Àustria, els dos primers els vam fer a la regió del Tirol (publicats a Muntanya 893 i Muntanya 900).

La cova Negra de Tragó i la cova dels Muricecs: noves disposicions

En el meu llibre Excursions a l'interior de la terra. 22 itineraris espeleològics, publicat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat l'any 2011, fruit però d'un treball bastant anterior, donava la descripció de la cova Negra de Tragó (Os de Balaguer, la Noguera) i de la cova dels Muricecs (Llimiana, Pallars Jussà) per visitar-les lliurament. Avui dia això ja no és possible, perquè totes dues coves han condicionat el seu accés.

La cova Negra de Tragó

Una gran cova situada als cingles de l'embassament de Canelles, de 721 m de recorregut, que abans es podia visitar de manera més o menys lliure, demanant permís a la central hidroelèctrica, que l'havia il·luminada artificialment.

Un apunt per a la reina d'Anglaterra

Aquest Perfil d'una dona (c. 1475), obra d'Antonio Pollaiuolo, que és al Museu Poldi Pezzoli, de Milà, sensual i suggestiu, mostra el coll de la dama, estilitzat i clar, un cànon estètic evident de la bellesa femenina del segle XV. Un model que destaca per la blancor i el coll lliure de vestimentes, unit al cabell ros (d'or) i el rosat de la carnació del rostre, és a dir, la típica descriptio puellae. Un coll que és símbol de distinció social, que havia de contrastar, òbviament, amb la pell bruna de les pageses.

Gualba: la ruta dels rellotges de sol

Aquest rellotge de sol, ubicat al mas de Can Figueras, als afores de Gualba, és un exemple dels nombrosos rellotges de sol que podem obsevar en aquesta petita població del Vallès Oriental, als peus del Montseny, on va viure Jaume Salichs, un constructor i divulgador d'aquests instruments. Per això s'ha creat un recorregut a peu pel municipi de Gualba, mig excursionista, mig urbà, que segueix alguns dels rellotges construïts o recuperats per ell. L'itinerari comença al centre mateix de Gualba, a la plaça Joan Ragué, on hi ha l'ajuntament i l'església romànica del segle XII.

Viena, ara o mai: primer festival de cinema a la platja

El Festival de cinema Arena Viena

Ahir a la platja de Sant Sebastià (plaça del Mar) de Barcelona es va inaugurar, davant de la premsa i autoritats, el Festival de cinema Arena Viena, en el marc d'una rèplica espectacular de la Rathausplatz (la plaça de l'Ajuntament de Viena) feta de sorra.

60 anys de la primera ascensió a l'Everest

El 29 de maig de 1953, quan tot just acaben de passar seixanta anys, l'alpinista neozelandès Edmund Hillary i el xerpa nepalès Tenzing Norgay van trepitjar per primera vegada el cim de l'Everest (8.848 m), la muntanya més alta de la Terra. Aquestes paraules de Hillary relaten l'emoció d'aquell moment:

El drac de Saverneda

Aquest dibuix de Manuel Calderón es va publicar en la meva obra El gran llibre dels éssers fantàstics (Parramón Ediciones, 2006) adreçat al públic infantil i juvenil. Arran d'aquest treball, que em va encarregar Parramón, vaig poder escriure sobre un tema que sempre m'ha apassionat: el món de les tradicions, creences, llegendes i dites populars.

Revista Muntanya 904 (juny 2013)

Acabo d'editar i de dur a impremta el nº904 (edició de juny) de la revista Muntanya, que preveiem que sortirà al carrer a finals de maig.

Una passarel·la al congost de Mont-rebei uneix Catalunya amb Aragó

No fa gaire temps que ja es pot passar per aquesta passarel·la metàl·lica que enllaça el vessant català amb l'aragonès, situada a l'espectacular congost de Mont-rebei, que separa el Montsec d'Ares amb el de l'Estall, en el punt de l'estret del Seguer. Aquest pont permet fer un itinerari que comença a l'ermita de la Pertusa, al municipi d'Àger i dins l'antic terme de Corçà (GR 1), fins a enllaçar amb l'ermita de Santa Quitèria i el despoblat de Montfalcó, al municipi de Viacamp, a la Baixa Ribagorça. Ara bé, un cop passada aquesta passarel·la, d'una vintena de metres, i després de pujar pel barranc del Seguer, trobarem encara, adossades a la paret de cingles verticals dues noves i impressionants passarel·les o rampes graonades (amb esglaons de fusta) no aptes per a tots els públics, que permeten baixar cap a Montfalcó i l'ermita de Santa Quitèria, enfront de la Pertusa.

Tresc a Jordània

Ruta dels Reis / reserva de Dana / Feynan

Comencem l'excursió a través de la històrica ruta dels Reis, que passa pels pobles antics i per les valls i paisatges bíblics més bonics, com Dana, contrada on s'inicia el descens del llarg i extens uadi de Dana, una vall seca ben espectacular, característica d'aquesta zona desèrtica, que arriba fins a Feynan.

Per Sant Jordi, enllaçats per la llengua

El català és una llengua mil·lenària, nosaltres en som els seus testimonis i aquest llaç n'és el seu símbol.

Egipte ja no és el que va ser ni el que voldríem que fos

Fa cinc anys que vaig anar a Egipte. Hi vaig anar sobretot per fer una ruta a través dels deserts Blanc i Rosa, per conèixer els oasis que els separen, la part menys turística d'Egipte, el país més turístic del món. Per això, en contemplar aquesta fotografia de Donald McLeish feta l'any 1921 a la Gran Esfinx de Gizeh per a National Geographic, m'ha sobrevingut la calma que tant volia trobar en aquest país, avui totalment impossible. ¿Com seria Gizeh, aquesta ciutat del SW del Caire, fa cent anys enrere només? Té tanta força aquesta imatge, amb la Gran Piràmide de Kheops al fons, tan eloqüent, i l'ombra allargassada de l'Esfinx, vista per un únic observador: un àrab. Aquest Egipte és el m'hauria agradat de veure.

Les tunes de les goges de Banyoles

Les Estunes

Les Estunes (o les Tunes) són una interessant formació de travertins a prop de l'estany de Banyoles, al terme de Porqueres. Les roques estan separades en grans esquerdes, coves i passadissos (com el conegut palau de les Fades), produïts pels moviments del sòl. Aquest lloc té un gran interès arqueològic, a més a més, perquè hi fou trobada la famosa mandíbula de Banyoles.

Montsent versus Montseny

Aquesta  excel·lent fotografia ens mostra el Montsent de Pallars (2.883 m), el pic del Pirineu axial que corona la vall d'Àssua, damunt Llessui, que també és anomenat, incorrectament, Montseny de Pallars. 

Revista Muntanya 903 (març 2013)

Acaba de publicar-se l'edició de març de la revista Muntanya, editada pel Centre Excursionista de Catalunya.

Els cavalls bernats dels Països Catalans

El Cavall Bernat de Montserrat. (c) Ferran Alexandri

En les muntanyes catalanes trobem moltes roques de figura fàl·lica que s'anomenen Carall Bernat, que gairebé sempre es dissimula com a Cavall Bernat, atès que cavall és un eufemisme per carall. El més famós és, potser, el de Montserrat; però també hi ha moltes roques agullonades o penyals verticals anomenats caralls o cavalls bernats arreu dels Països Catalans. Així doncs, en trobem als següents llocs:

Del Cavall Bernat a la cova del Manel

El Cavall Bernat és una roca de Sant Llorenç del Munt de 801 m (fa 29 m des de la seva base), situada al terme municipal de Matadepera, inventariat com a element geològic d'especial interès del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La formació d'aquesta roca és el resultat de l'erosió diferencial damunt dels conglomerats.

Els cavalls bernats són roques individualitzades, fusiformes o penyals verticals de forma agullonada. Tenen una relació probable amb un antic culte fàl·lic precristià, ja que fou reemplaçat carall per cavall. 

Del Cavall Bernat a can Pobla

Partint de la darrera parada del bus Terrassa-Matadepera a la urbanització Cavall Bernat (carrer de la Font del Querol), prenem el carrer del Cavall Bernat que, en acabar-se, enllaça amb el camí ben senyalitzat fins al monòlit del Cavall Bernat. Entre aquest penyal i la roca del Cap de Mort seguim un senderó marcat que remunta cap al pla dels Escorpins. Aquí enllacem amb el camí que va a can Pobla i que passa pel forn de Can Pobla.

Al terme de Matadepera té una importància especial l'antiga indústria de la calç, emprada en la construcció. Per això, actualment, encara queden restes de forns de calç per aquestes contrades, com aquest de la rodalia de can Pobla. Es tracta de construccions fetes amb pedra i maó, sovint amb un petit habitacle al costat, que van anar desapareixent i quedaren en estat d'abandó a partir de la segona meitat del segle XX.

La cova del Manel

Arribem a can Pobla, al peu de la Mola. Les primeres cases d'aquesta masia es construïren entre els segles X i XI. Cal enfilar-se per la canal de Can Pobla; l'inici demana una mica d'escalada lliure, sense gaire dificultat, però cal anar amb compte. De fet, hem d'anar seguint la part alta del torrent del Salt Rajant en direcció nord, que culmina a la Mola (1.104 m). Anem remuntant fins que aviat, enmig del torrent trobarem la cova del Manel. Caldrà tornar a grimpar una mica fins a la boca d'accés.

La cova del Manel presenta una entrada estreta i vertical, de 5 m d'alt, que dóna pas a la galeria d'entrada de 40 m de recorregut. La cova, però, és més llarga (788 m) i laberíntica, excavada en conglomerats. La galeria d'entrada és coneguda des de 1899 pels propietaris de can Pobla, però no és fins al 1911 que un equip del Centre Excursionista de Terrassa engrandeix el recorregut i s'endinsa en les galeries del pis superior. A partir de 1952 sovintegen les exploracions professionals a cura de diversos grups espeleològics, que clouen el 1978 amb la topografia completa de la SIS de Centre Excursionista de Terrassa.

La Mola i el monestir de Sant Llorenç del Munt

Si seguim la canal amunt, enllaçarem ben aviat amb un camí senyalitzat fins que sortim del bosc i del torrent i que ens deixa a l'abast del cim de la Mola (1.104 m), el punt culminant del massís. Al capdamunt hi ha l'abadia benedictina de Sant Llorenç del Munt, fundada, segons una tradició molt antiga, per monjos procedents del monestir de Sant Cugat del Vallès, al qual s'uní en dues ocasions: del 985 al 1013 i del 1099 al 1592, i del qual n'és una còpia arquitectònica exacta. El monestir fou habitat de manera continuada fins al 1608; després s'arruïnà. L'edifici actual es va reconstruir entre el final del segle XIX i mitjan segle XX, i respecta l'estructura romànica original.

És interessant fer una visita a l'exposició permanent (a la masoveria adjunta al monestir) que fa un repàs cronològic de l'ocupació humana i cultural de la muntanya. No hi trobareu mai ningú: tothom és al bar o prenent el sol a l'exterior.

Retorn a Matadepera per la roca de les Onze Hores

La baixada a can Pobla es fa per la mateixa i solitària canal de Can Pobla o bé pel freqüentadíssim camí dels Monjos (PR-C 31). Es tracta d'un camí carener que porta a la Mola des de Sant Cugat, Terrassa i Matadepera, amb un total de 27 km.

La tornada a Matadepera la fem pel pla dels Escorpins, on podem prendre el PR que envolta la roca de les Onze Hores. Al llarg d'aquest recorregut, si el dia és clar, sempre estarem acompanyats per l'espectacular vista de la muntanya de Montserrat.

Mapa de l'itinerari

Temps de camí: 3 h 30 min

Desnivell: 425 m

Dificultat: mitjana

Fotografia: Ferran Alexandri

El Montsec, la muntanya seca

El Montsec és una serra exterior prepirinenca entre les comarques del Pallars Jussà i la Noguera, de 45 km de llargada, en forma d'arc, i d'uns 10 km d'amplària al sector central. Dividit entre el Montsec d'Ares (entre les dues Nogueres), el Montsec de Rúbies (a l'E) i el Montsec d'Estall (a l'W). El centre del muntanyam té una altitud màxima de 1.675 m (a Sant Alís).

El puig del Far, excel·lent mirador del pantà de Sau

Avui pujarem al puig del Far i farem una ruta circular a l'entorn de Vilanova de Sau. No hem de confondre el puig del Far amb la cinglera del Far i el santuari de la Mare de Déu del Far (al municipi de Susqueda), sinó que la nostra ruta és a la rodalia del pantà de Sau (Osona), terra de bandolers, on sembla que actuava la banda de Serrallonga.

F. Alexandri

Un nou espai per a mi a l'ISSUU

http://issuu.com/alexandri

El 6 de gener de 2013 em vaig crear un compte Issuu, un servei en línia que permet la visualització de material digitalitzat electrònicament de forma real i personalitzada: permet la visualització de dues pàgines al mateix temps, com un llibre o una revista oberts, i amb un canvi de pàgina animat. En aquest nou espai hi aniré penjant portfolios, revistes i altres mitjans impresos que tinguin relació amb la feina que desenvolupo al meu estudi.

Les cocones de Garraf

En la revista Espeleòleg 42 (2001) vaig firmar, en col·laboració amb el geòleg Josep M. Cervelló, un apunt sobre l'etimologia del mot cocona, ben viu a les muntanyes de Garraf. Voldria ara recordar aquella explicació i fer conèixer amb més precisió el significat d'aquest mot geològic.

Cada divendres, d'excursió amb La Xarxa

Avui a la secció "Rutes" del magazín matinal La Xarxa, conduït pel meteoròleg i comunicador Alfred Rodríguez Picó, he iniciat la meva col·laboració explicant una ruta excursionista. Per inaugurar la secció he començat amb un itinerari que he fet recentment, que va del poblat ibèric de Puig Castellar a Badalona, passant per Sant Jeroni de la Murtra (part del GR 92).

Em podreu sentir cada divendres a les 11:50, al 91.0. Aquí teniu la intervenció d'avui:

L'Equip de Recerques Espeleològiques del CEC fa 60 anys

Amb aquesta imatge, corresponent al bloc del 60 aniversari de l'ERE del Centre Excursionista de Catalunya, s'ha comunicat recentment aquest esdeveniment.