dilluns, 26 de desembre del 2011

Estat selvàtic a l'avenc de la Miloquera


L'avenc de la Miloquera, ubicat al vessant sud del turó de la Miloquera, damunt de la població de Marçà (Priorat), està format per una gran esquerda amb quatre boques d'accés a l'interior: la Miloquera Petita, el pou del Cireret, el pou dels Ossos i el pou del Pastoret. Actualment, aquesta gran esquerda inferior (hi ha una altre esquerdament principal superior) està cegada per la vegetació i també per petits murs d'obra de pedra seca. Això fa gairebé impracticable el descens i el reconeixement dels pous d'accés a l'avenc (llevat d'un pouet on localitzem un espit, que podria ser el pou del Cireret). Sembla que tota l'esquerda s'hagi reblert de vegetació, però també, en alguns punts, de terra i murs de contenció.

El camí de l'avenc de la Miloquera


Tot i que la senyalització és bona fins al cim del turó de la Miloquera (pals indicadors, fites i pintura), no està indicat el lloc on s'ubiquen el pous d'accés a l'avenc, que queden coberts per l'abundant vegetació selvàtica i l'abandó (segons la visita que vaig fer el passat 29 de maig).

De Marçà cal anar a l'església i seguir el carrer amunt en direcció a la muntanya. En acabar-se el carrer surt la pista amb indicació al turó de la Miloquera. La pista continua fins a un pàrquing; cal seguir cap a la dreta, on hi ha una indicació dels avencs, senyalitzat amb el PR C91, que forma part de l'espai d'interès natural de la serra de Llaberia. Aquest PR, rodeja el turó, i cal abandonar-lo a mà esquerra en una fita que va en direcció al cim. Hi ha uns 8 minuts a peu des de Marçà fins a aquest punt. A partir d'aquí el camí està senyalitzat amb fletxes de pintura blava i fites fins que arribem a l'esquerda del vessant sud. Paral·lel a l'esquerda hi ha un caminet que duu fins al punt més elevat del turó, on encara es veuen les restes del castell de Marçà, esmentat ja el 1153, així com les restes d'una església de forma absidal que data del segle XIII. Al cim també hi ha un important aflorament de calcàries i presència d'esquerdes i avencs, com l'avenc de les Perles i l'avenc del Pastor. Des d'aquest punt s'observa una excel·lent vista de Marçà:


El cau de la miloca

És probable que el curiós nom de miloquera provingui de miloca, un ocell rapaç de la família de les estrígides, espècies Strix funerea i Otus vulgaris, semblants als mussols, que haurien fet el cau a les esquerdes i els avencs, llocs on solen habitar aquests ocells. Joan Coromines diu que les miloques són ben conegudes per tot el domini oriental, però especialment al Priorat, encara que, de fet, avui no n'hi hagi pas al turó de la Miloquera, d'aquestes bestioletes. L'any 1998 vaig visitar per primera vegada aquest avenc, i em vaig adonar de seguida de la presència de guano per les parets de l'esquerda i el fons de l'avenc, que no era originària de ratpenats, sinó segurament de mussols.

divendres, 9 de desembre del 2011

La cova de l'Ormini i el bol d'Armènia


La cova de l'Ormini, ubicada al municipi de Coll de Nargó, a la vall de Joan, és coneguda d'antic: les primeres citacions escrites corresponen entre 1845-1850 al Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar, de Pascual Madoz. Avui aquesta cova està equipada amb escales de ferro, baranes i passamans (en no gaire bon estat) perquè pugui ser visitada pels excursionistes en general.


El bol d'Armènia

La cova de l'Ormini o Bulurmini té un nom molt especial (fins i tot n'hi ha altres variants a l'Alt Urgell, com les coves de l'Olimini, a Coll de Nargó; la cova de Boli Ermini o de l'Oli Ermí, a Valls d'Aguilar). Coromines (DECLC, bol) observa l'expressió composta bol d'Armènia o bol armènic, usada en el segle XV en les variants bol armeni o bolarmini, boliermini, bolermini, boli ermini, bolo armini (DCVB). 

El bolarmeni ha estat cercat en mines i coves del País Valencià, i així ha quedat com a denominació de moltes coves (sovint alterat per la influència d'alumini, mina i bol: cova del Bolimini, a Vilafamés; cova del Bolumini, a Benimeli, Beniarbeig, Sanet i Alfafara. El significat amb referència a Vilafamés l'aportava Espinalt l'any 1786: "una cueva en la cual hay un mineral que llaman bolarminio, que és roca semejante al nácar: con el agua que tiene la cueva se forma una pasta de que usan bastante los boticarios". Amb aquest significat prossegueix el DCVB: "Espècie d'argila ferruginosa vermellosa (del llatí BOLUS ARMENICUS)".

La cova de l'Ormini ha perdut el bol, però l'altre nom pel qual és coneguda no ens deixa confusió, i no podem identificar ormini com l'ormí o sàlvia romana, sinó com bol d'Armènia: barreja d'òxid de ferro natural, d'argila, de silicat càlcic i de silicat magnèsic, amb una coloració que va del gris a l'ocre clar, i fins al vermell fort, passant per uns tons taronja (DE). Segurament aquesta cova era coneguda per la presència d'aquest mineral.


Trobareu més informació al meu llibre Excursions a l'interior de la terra. 22 itineraris espeleològics. (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011. Col·lecció Guies del CEC, 28).

Fotos de l'apunt: Toni Nubiola i Alfred Montserrat.

dilluns, 5 de desembre del 2011

La revista Muntanya 898 tanca el 2011


El dia 15 de desembre és prevista l'aparició del darrer número de l'any de la revista Muntanya per als nostres subscriptors. Així mateix, a partir d'aquesta data podrà adquirir-se també en quioscs, llibreries especialitzades (+ info a Llibreria Altaïr, tel. 933 208 648) i botigues d'esports.

ARTICLES:
  • La volta a la Tinença de Benifassà, per Ignasi Planas de Martí
  • A peu per la baronia d'Escornalbou, per Alfred Montserrat
  • Parlem amb Joan Picazos, per Josep Pons
  • A la recerca del riu amagat: l'Abisso de Trebiciano, per Jordi Lloret
  • Escalada d'extrema dificultat a la cara nord de Montserrat, per Roger Cararach
SECCIONS DESTACADES:
  • Vies d'escalada: El Pedraforca
  • L'excursió del mes: La capçalera del riu Brugent
  • L'entrevista: Perejaume
  • Els arxius del CEC: L'homenatge de l'Art Català al CEC
Seguiu-nos al bloc de la revista Muntanya, i trobeu-nos també al Twitter i Facebook.

diumenge, 4 de desembre del 2011

II Fòrum Empúries: El turisme del futur


Creafutur i l'Hostal Empúries van organitzar la segona jornada "Fòrum Empúries 2011: el turisme del futur" el passat dimecres 30 de novembre a l'Hostal Empúries, situat a la platja del Portitxol, a l'Escala.

Al llarg d'aquest fòrum es van presentar estratègies per fer front als reptes actuals i de futur als quals s'enfronta el sector turístic en uns moments especialments difícils. Precisament, la crisi econòmica que estem vivint també pot ser una oportunitat per a la gestió sostenible del negoci o de l'aplicació de noves formes de comercialització.

El Fòrum Empúries 2011 ha triat dos temes que es dibuixen com a determinants per al futur del turisme: l'ecodisseny en la indústria turística com un element econòmicament avantatjós i les noves eines de comercialització hotelera que trenquen definitivament l'ordre tradicional basat en la intermediació de grans corporacions.


La revista Muntanya va ser un dels mitjans de comunicació convidats d'aquest fòrum per cobrir la informació d'aquesta jornada, atès l'interès de la nostra publicació per l'ecologia i el turisme respectuós amb el medi ambient. En el decurs de l'acte, vam tenir ocasió d'entrevistar el Sr. Josep Francesc Valls, catedràtic d'ESADE, que va moderar la taula rodona "Noves eines de comercialització al mercat hoteler".

El professor Valls afirma que "el turisme només aconseguirà ser competitiu si és sostenible, i sostenible per a mi té tres factors fonamentals. El primer, que tots els empresaris obtinguin una riquesa, un benifici que eviti que se'n vagin a un altre lloc. Segon, que el desenvolupament dels negocis turístics serveixin per crear aspectes socials, llocs de treball de qualitat, habitatges dignes, centres d'ensenyament, etc. Tercer. Cal un tercer nivell perquè sigui sostenible: que aquest territori disposi de la capacitat financera perquè la taxa de regeneració sigui suficientment superior. Per exemple, si un turista va a la muntanya i resulta que l'embruta, i el negoci que hi ha a l'entorn d'aquesta muntanya no permet finançar aquesta regeneració, el que passarà és que a mesura que vagin arribant turistes s'anirà degradant més el territori o el patrimoni o el paisatge. Però si aquests tres factors es compleixen tindrem turistes que estiguin disposats a pagar pel valor d'aquest paisatge, sigui, posant per cas, fent un trekking."

Fotos: Hostal Empúries / Alfred Montserrat.