dissabte, 25 de desembre del 2010

Un triangle per a Muntanya


Triangle (acrílic sobre paper; 88 x 61 cm)


Obra original de l'artista Carles Pujol en commemoració al 40è aniversari de la revista Muntanya. El triangle identifica la muntanya, el cim, la fita màxima de l'excursionista i de l'alpinista. El blau recorda el cel i el color de moltes portades de paisatge de la revista Muntanya. El difuminat blanquinós que envolta el triangle pot representar la boira. Tot plegat una interpretació possible, significativa, per a una obra amb molta força visual i de color, que ha esdevingut l'emblema de la revista i d'aquesta celebració.

El dibuix original s'exposarà a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i passarà a formar part de la col·lecció del fons d'art d'aquesta entitat per gentilesa de l'autor.

La història de la revista Muntanya

Nº 892 (DESEMBRE 2010)


Per acabar el 2010, l'edició de desembre de la revista Muntanya fa una repàs dels 40 anys de publicació ininterrompuda: 240 edicions avalen l'afany de divulgació del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i posicionen la revista Muntanya en un referent de les revistes d'excursionisme.

El temes de muntanya es reflecteixen en els següents 

ARTICLES

40 anys de la revista Muntanya, per Josep Nuet i Daniel Romaní.

La revista Muntanya editada pel CEC compleix aquest 2010 quaranta anys. El primer número va publicar-se l'abril de 1970; representava la continuació de l'antic Butlletí del CEC, que havia començat a publicar-se el 1891. Aquest article fa una mirada històrica de la que es considera la primera revista d'excursionisme en català.


Grand Canyon, un dels fenòmens més esbalaïdors de la natura, per Enric Ventura i Lecha.

De ben segur que si haguéssim de cercar un lloc en el món que ens provoqués l'admiració més gran per un bell paisatge sens dubte seria Grand Canyon. El canyó més gran del món és tan gran que, fins i tot, apareix en les fotografies fetes pels satèl·lits que envolten la Terra. Sens dubte, una de les grans meravelles naturals del món.

Artic Circle Race, la cursa d'esquí de fons més dura del món, per Francesc Monsonís i Elena Rivas.

L'Artic Circle Rice (ACR) és una cursa d'esquí de fons que es fa cada any a l'illa de Grenlàndia, als voltants de Sisimiut. ¿Què ho fa que l'ésser humà tingui una clara tendència a buscar sempre el més difícil, el més dur o allò que té un cert grau de risc o aventura?


Roses, una vila per a la història, per Lluís Vidal i Carme Vila.

Una caminada per la història antiga de l'Alt Empordà. Diu la llegenda que l'historiador Sili Itàlic recull la llegenda indígena sobre l'origen dels Pirineus: la princesa Pirene, filla del rei dels beribraces fou enamorada i segrestada per Hèrcules, que després l'abandonà a la seva sort a les muntanyes, on va morir.


El Hierro, l'illa de la pausa, per Toni Salas.

El Hierro, l'illa més occidental de l'arxipèlag de les Canàries, és un petit paradís desconegut, un lloc que es manté raonablement verge i que ha estat declarat reserva de la biosfera.





Podeu descarregar-vos complet aquest número al lloc web www.cec.cat.

Apunt de Ferran Alexandri.

diumenge, 5 de desembre del 2010

La Palma, Isla Bonita


L'illa de La Palma és situada en ple oceà Atlàntic, al nord-oest de l'arxipèlag canari. Juntament amb Tenerife, La Gomera i El Hierro constitueix la província de Santa Cruz de Tenerife. Amb només 706 km2, La Palma és un dels indrets de la Terra que ofereix una gran diversitat de paisatges. Hi podem trobar boscos de laurisilva, pinedes extenses i espècies vegetals úniques; però també muntanyes úniques, com ara la Caldera de Taburiente, que culmina al Roque de los Muchachos (2.426 m), cràters volcànics i mars de lava i, sobretot, aigua. La Palma és l'única illa de les Canàries on podem trobar aigua, rierols i torrents.

El Bejenado, la muntanya més individualitzada de La Palma
Pujar al cim Bejenado és una excursió sensacional perquè aquest pic aïllat és un excel·lent mirador de la Caldera de Taburiente, a través d'un sender de muntanya molt agradable. La versió còmoda d'aquesta excursió comença al mirador de La Cumbrecita, port que escurça la ruta "oficial", que passa pel PR LP 13.3 (la primera part d'aquesta ruta va per asfalt i pista).


Us recomano quel aneu fins al Centro de Visitantes del Parque Nacional de Taburiente, a l'est de la població de El Paso. A partir d'aquí cal prendre la carretera que va fins al mirador de La Cumbrecita, lloc on s'acaba l'asfalt i podem deixar el vehicle a l'aparcament i començar l'ascenció cap al cim Bejenado. Aquest mirador també és un lloc fantàstic per fer-nos una idea de la vastitud de la Caldera de Taburiente.


L'itinerari va avançant per la carena del anomenats Picos del Risco de los Cuervos fins a El Rodeo (1.585 m), punt on enllacem amb el PR LP 13.3 provinent del Centro de Visitantes. Tot el camí fins aquí està senyalitzat; fins i tot, en alguns llocs hi ha escales i cable per agafar-se, en els punts més aeris. Ara és el moment en què es veu millor l'interior immens de la caldera. Tot seguit, un ascens en ziga-zaga duu directament al cim de Bejenado (1.852 m), sent el millor lloc per observar aquesta gran depressió d'origen volcànic i de tots els cims que tanquen aquest perímetre. La tornada es fa pel mateix camí.


El Pico Bejenado és el destí final d'aquest itinerari, que ens haurà ocupat unes dues hores de pujada (1 h 30 min més de baixada). El dia ha estat perfecte per fer fotografies, i la calor moderada per ser un 26 d'octubre a les Canàries. Destaca, sobretot, el verd encès de la pineda que recobreix el cim, i també el pati dels vessants, acompanyats de bon matí, al lluny, per bromes fantasmagòriques. I a la fi, assolim el cim.


Apunt de Ferran Alexandri
Drets de fotografia: Roger Rovira

20 anys de la Cursa CEC-Collserola


La popular Cursa CEC-Collserola arriba enguany a la 20 edició
Es tracta d'una cursa de muntanya de 18 km i 800 m de desnivell, organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i l'Ajuntament de Barcelona. Es va celebrar el 21 de novembre passat, i va posar a prova 800 participants que sortiren del campus Nord de la UPC per retornar al mateix punt després d'aver fet 18 km d'un exigent i estètic recorregut per la serra de Collserola.


La serra de Collserola ha esdevingut en quelcom més que el pulmó de Barcelona: la seva existència possibilita els esports de muntanya. Així doncs, amb la intenció d'apropar la muntanya a la ciutat, el CEC organitza aquesta cursa des de fa dues dècades, però ara és la primera vegada que es fa des que la  serra de Collserola hagi estat declarada parc natural, amb l'objectiu de preservar aquest paisatge natural tan proper a la ciutat. Una vuitantena de voluntaris que formaven l'organització van garantir el bon desenvolupament de la cursa.


La cursa ha anat creixent al llarg dels anys, l'itineari també ha anat canviant per adaptar-se a la realitat d'un parc com el de Collserola i a un perfil de participant cada vegada més ben preparat i competitiu. La prova ha representat per a molts participants una forma de descobrir els camins de Collserola, des dels més concorreguts fins als corriols més amagats, cosa que ha fomentat la pràctica esportiva i el respecte cap a un entorn natural tan proper.


Entre els participants d'aquesta edició hi havia Frank Jiménez (de 71 anys) i Ramon Leona (de 10 anys), el corredor  més gran i el més jove; també hi havia corredors vinguts de fora de l'àrea metropolitana, fet que confirma que aquesta prova s'està fent un lloc dins del calendari de les curses de muntanya del país.

CRÒNICA I RESULTATS
Del campus Nord de la UPC, punt de sortida i arribada, els corredors enfilen la llarga pujada cap a Sant Pere Màrtir, el punt més alt de l'itinerari, i lloc on s'entreveien els participants més ben preparats. Davant de tot, un grupet de cinc corredors és seguit de ben a prop pel qui serà el guanyador absolut de la cursa. Es tracta de Pau Zamora Pérez, del DISTANCE, germà del cèlebre triatleta Marcel Zamora, que va marcar un temps de 1 h 12 min i 42 seg. Mercedes Arcos Zafra, del INTEMPERIE, fou la primera dona classificada, amb un temps de 1 h 29 min  i 33 seg.

Classificació per categories
  • Fins als 18 anys: Aniol Collado-Rorura
  • Dels 19 als 40 anys: Pau Zamora i Mercedes Arcos
  • Dels 41 als 60 anys: José Portillo i Mercè Magem
  • Dels 61 anys en endavant: Lorenzo Pérez
  • Esport adapatat (cecs B2): Xavier Camarasa i Belén González

Més informació: http://collserola.cec.cat/ 

Apunt de Roger Rovira i Ferran Alexandri.
Drets fotografia: Roger Rovira

dissabte, 4 de desembre del 2010

La revista "Muntanya" fa 40 anys (abril 1970- abril 2010)



Muntanya, editada pel Centre Excursionista de Catalunya, inclou continguts de totes les àrees dels esports de muntanya: excursionisme, alpinisme, escalada, espeleologia, barranquisme, bicicleta tot terreny, esquí de muntanya, etc.

La revista Muntanya, dedicada a la cultura excursionista i a la natura, compleix aquest any 2010 quaranta anys. El primer número de Muntanya va publicar-se l'abril de 1970, completament en català, després dels anys de prohibició de la nostra llengua.

De fet, la revista ja existia anteriorment en castellà (concretament des del 1946). Montaña suposava la continuació del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, que havia començat a publicar-se el 1891, però va ser suspès durant la guerra civil. Els primers signes de català de Montaña daten de l'any 1959. La censura deixa passar aquell any dos editorials ("23 d'abril" i "Els Jocs Florals"), escrits en català. A partir de 1970, doncs, la capçalera i els continguts ja són en català.


Els protagonistes d'aquesta publicació han estat sempre les excursions per les valls, muntanyes, boscos, llacs... de Catalunya i d'altres indrets com els Alps, els Andes, l'Himàlaia i un munt de zones del món. També n'han estat protagonistes els refugis de muntanya, sobretot els que han estat reformats i són avui una peça clau per als qui fan travesses de muntanya. Així, Muntanya s'ha fer ressò de les inauguracions de diversos refugis del CEC al Pirineu català, com ara el Joan Ventosa i Calvell i el d'Amitges, tots dos dins dels parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. L'any 1976 Muntanya va ser protaveu dels actes commemoratius del centenari del Centre Excursionista de Catalunya, amb un número especial.


La fotografia és un element essencial a Muntanya. D'entre els números publicats, hi ha portades amb fotografies de paisatges de gran bellesa. Precisament, per fomentar la fotografia de paisatge, la revista organitza un concurs anual, adreçat tant a aficionats com a professionals.


Actualment, Muntanya inclou continguts de totes les àrees dels esports de muntanya. Amb el propòsit de fer conèixer tots els racons de la geografia de Catalunya i de fora del nostre país, la revista publica també reportatges de trekkings i viatges d'arreu del món.


Explica Ferran Alexandri, l'actual director de Muntanya:

No oblidem tampoc altres aspectes molt importants per a la cultura excursionista. Per això des de fa uns anys hem elaborat articles històrics sobre els inicis de l'excursionisme, el pirineisme i l'alpinisme a través de documents antics o de personatges il·lustres que marcaren un inici, com ara Jacint Verdaguer, Jaume Oliveres, Norbert Font i Sagué, Lluís Marià Vidal, Valentí Almirall, Charles Lyell, Georges Véron, etc.

Darrerament, dos articles publicats a Muntanya han rebut sengles guardons: "El romànic de la Vall de Boí", de Mireia Ibàñez (Premi Pica d'Estats 2007) i "Els Angusto, dos aragonesos enmig de la plèiade", de David Vilaseca (Premi Unnim de Periodisme de Muntanya i Aventura del Festival de Cinema de Muntanya 2010).



Apunt de Daniel Romaní (premsa CEC)

El Festival de Cinema de Muntanya premia un article de la revista "Muntanya"

David Vilaseca s'enduu el Premi Unimm de Periodisme de Muntanya i Aventura



El Festival Unnim de Cinema de Muntanya, celebrat a Torelló (Osona) del 13 al 22 de novembre passat, a més d’exhibir i posar en competició cada any els millors films realitzats a qualsevol país del món sobre la muntanya i la natura, és també un lloc de trobada per als qui fan activitats relacionades amb la muntanya i els qui hi estan vinculats a través d’altres àmbits, com per exemple l’editorial. 

El Festival convoca el Premi Unnim de Periodisme de Muntanya i Aventura. A l’edició d’enguany s'ha premiat l’article “Els Angusto, dos aragonesos enmig de la plèiade”, de David Vilaseca, publicat a la revista Muntanya, concretament al número 887 (febrer de 2010). L’article recorda aquests dos guies aragonesos, que van ser, segons David Vilaseca, “autèntics pioners, avui ja absolutament oblidats.Van conquistar cims, van explorar noves rutes i, de vegades, al capdavant d’una cordada, esdevingueren la peça clau per l’èxit d’una expedició, ja fos pel seu coneixement del terreny o bé per la força i determinació que demostraren, encara que tota la glòria fos pels seus clients, que de vegades ometien el seu nom”. 


La procedència dels autors que es presenten al Premi Unnim de Periodisme de Muntanya i Aventura és molt variada, principalment de Catalunya, del País Basc i d'Aragó, i de premsa generalista i especialitzada. Destaquen per exemple les capçaleres del sector com Vèrtex, Muntanya, El Mundo de los Pirineos, Campo Base i diaris generalistes d’Euskadi.

El jurat d’aquest premi ha estat format per Daniel Martí, director de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya i periodista de TVE, Salvador Sala, periodista de TV3, i Toni Arbonès, expresentador del programa “Els viatgers de la gran Anaconda” de Catalunya Ràdio i presentador de “Passaport Barcelona” a Barcelona Televisió. El premi de periodisme està dotat amb 1.200 euros, 600 dels quals per al millor article i els altres 600 per al millor reportatge.

Muntanya és una publicació editada pel Centre Excursionista de Catalunya des de l’any 1970. Inclou continguts de totes les àrees dels esports de muntanya: excursionisme, alpinisme, escalada, espeleologia, barranquisme, bicicleta tot terreny, esquí de muntanya... 

Apunt de Daniel Romaní (premsa CEC)

dijous, 21 d’octubre del 2010

Especial Andorra de la revista Muntanya

Nº 891 (OCTUBRE 2010)


ARTICLES

Un tomb per l'Andorra lacustre, per F. Xavier Gregori.

Una petita travessa per conèixer alguns dels estanys que engalanen la muntanya andorrana. Una ruta per fer en dues jornades passant pels refugis dels Estanys de la Pera, Perafita i de Fontverd. Des de Catalunya fins a la vall de Madriu.




Itineraris naturalistes a les valls d'Andorra, per Ferran Alexandri.

Observar la natura d'una manera didàctica o simplement ficar-nos en la bellesa del paisatge pirirnenc, especialment en la flora i la fauna, és l'objectiu que proposem en aquestes rutes ecoturístiques a través de paisatges naturals protegits.



Mont Damavant, el sostre de Pèrsia, per Txema Castiella i Marta Carranza.

El Damavand (5.671 m) és el pic més alt i emblemàtic de la serralada dels Elburz, un sistema muntanyós amb més de 70 cims que superen els 4.000 m, i que recorre d'oest a est el nord de l'Iran, de forma parale·la a la costa de la mar Càspia.


N. Font i Sagué, excursionista. Les "Impressions d'istiu", per Enric Aragonès i Valls.

No hi ha dubte que Norbert Font i Sagué va ser, entre moltes coses que fan que cent anys no hagin pogut esborrar, un gran excursionista. Publiquem aquestes impressions: una ascensió al Pedraforca i una altra per les altes valls del Ter.




Revista Muntanya
Centre Excursionista de Catalunya
www.cec.cat (podeu descarregar-vos la revista en aquest lloc web, en l'apartat de Publicacions)


diumenge, 17 d’octubre del 2010

Una 'bòfia' és una cova i una dolina


La bòfia de Sant Jaume o de la Boixadera dels Bancs (-37 m de profunditat i 479 m de recorregut) és una cova ubicada al municipi de Montmajor (Berguedà), a prop del casal de Boixadera i de la capella de Sant Jaume. S'hi arriba per la carretera de Berga a Solsona, en el desviament cap a Capolat. És també una de les 26 cavitats de Catalunya anomenades amb aquesta curiosa designació de 'bòfia'.


L'any 1996 vaig escriure un article (Espeleòleg 41) on explicava l'origen i la difusió d'aquest mot en el nostre domini lingüístic, sobretot geogràficament, perquè resultava que la majoria de 'bòfies' es localitzaven a l'Alta Catalunya, és a dir: l'Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès, i un cas aïllat de l'Alt Camp. Aquest treball d'investigació va ser utilitzat després per fer una difinició científica en el nou Diccionari de Geologia de l'Institut d'Estudis Catalans (1997), del qual actualment ja disposem la versió on-line per poder consultar-lo lliurement. Diu així:

bòfia f. 1 Clotada produïda a terra per l'acció de les aigües de pluja (Solsona, Cardona, Plana de Vic). 2 Clotal ple de gel (Solsonès. Es tracta de la bòfia a la muntanya que duu aquest nom (la Bòfia), al N de coll de Pal). 3 Clotada fonda, clotada descarnada per les aigües. [DECC] 4 Cavitat [...] produïda per bofegament; avenc; embut d'ensorrament a causa de la dissolució de materials del subsòl (sal, guix). Ètim: Segons el DECat, bòfia ve del llatí fovea, 'clot', per metàtesi. Per les observacions fetes al terreny i per les descripcions, bòfia és el sinònim català de dolina i no de avenc, com proposa Ferran Alexandri (1996), tot i que avenc i dolina són termes geològicament afins. El terme bofegament introduït en la descripció del DLC indueix a confusió. V. dolina.

Apunt i fotografia de Ferran Alexandri.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Descobrir l'Iran sota terra


Troballes arqueològiques i biospeleològiques a la cova de Ghar Sarab (Chaharmahal-Bakthiari, Iran)

L'any 2002 un equip de l'ERE del Centre Excursionista de Catalunya va estar a l'Iran, un país poc freqüentat pels espeleòlegs i també per molts viatgers, a causa dels prejudicis que els mitjans difonen equivocadament, perquè, de fet, l'Iran és un país extraordinari, de gent hospitalària i amable. 

Vam centrar les nostres investigacions a la zona central de les muntanyes dels Zagros, on vam explorar dues coves força interessants: Ghar Sarab i Ghar Pa Alam (aquesta darrera excavada en guixos); però de la primera, vam poder aportar material arqueològic i biospeleològic de gran interès.


Ghar Sarab és una cova que en les primeres galeries i sales, avui dia fòssils, haurien estat utilitzades per les seves dimensions i condicions d'espai com a refugi humà. Al terra s'hi observaven signes evidents d'haver practicat petites excavacions recents, de manera rudimentària pels naturals de la regió, a la recerca segurament de tresors amagats, a causa de les històries misterioses i llegendàries que es conten del riu sagrat que neix en aquesta cova. El més curiós va ser que encara vam tenir l'oportunitat de recollir les mostres de ceràmica que apareixen a la fotografia que, segons l'apreciació feta pels experts del Museu Arqueològic de Catalunya, aquestes peces (fragmens de vasos i gerres globulars de ceràmica feta a mà) tindiren una antiguitat d'entre 2.000-3.000 anys, i serien part de la ceràmica que fabricava recipients per fer bullits.


El temps que vam dedicar a la captura de fauna cavernícola va donar com a resultat el descobriment d'aquest coleòpter troglobi que bé podria ser una nova espècie. Aquests escarabats els vam trobar en zones profundes de la cova, fins i tot a prop del nivell del riu. Carles Hernando (Museu de Ciències Naturals del Barcelona) ha determinat que es tracta d'un coleòpter del gènere Catops, emparentat amb un grup d'espècies gegants pròpies de l'Àsia central (Catops geganteus), d'una longitud que s'acosta als 7 mm. Encara espero amb ànsia la confirmació d'aquesta notícia, i que aquest animaló pugui ser algun dia un Catops geganteus Alexandrii.

Podeu descarregar-vos l'article complet ("Iran, un carst per decobrir") publicat a les revistes Muntanya 870 (2007) i Subterránea 29 (2008).

Aquests treballs meus també han estat referenciats a Iran Cave Directory (2nd edition). Berliner Llöhlenkundliche Berichte (Band 37), directori actualitzat sobre les cavitats i l'espeleologia realitzada a Iran per grups de tot el món. A cura d'Ezzatollah Raeisi & Michael Laumanns. ISSN1617-8572. Berlin, 2009.


La jungla del treball en època de crisi


Ahir es va presentar a la sala d'Àmbit Cultural de El Corte Inglés de Barcelona (av. Portal de l'Àngel) un nou llibre de l'autora Glòria Gómez de la Tia. 

La jungla del treball en època de crisi és una obra satírica amb un humor intel·ligent, àcid i transgressor. I una autora amb un estil àgil, propi i, sobretot, diferent. En aquesta obra hi desfilen els empresaris que només volen treure benefici sense importar-los res ni ningú, els companys i els no tan "companys", el personal directiu amb les seves dèries i els caps amb ganes de control. En definitiva, una mirada crítica i humorística sobre el món laboral i la crisi que ens envolta.

Glòria Gómez de la Tia és escriptora, documentalista i professora de tallers de novel·la, conte i poesia. Ha publicat narrativa per a infants, com ara El millor detectiu del món (2000); poesia per a adults: Laberint (2008) i la trilogia El fil de la memòria, Començo oracles i Tanco oracles (2008).

La darrera obra, doncs, La jungla del treball en època de crisi, és un llibre ben fet, molt amè, on ben segur tots els lectors reconeixerem perfectament com n'és de difícil sobreviure en la jungla del món laboral; però, això sí, en un to burleta i divertit que ens farà passar una estona ben agradable.

La jungla del treball en època de crisi
Glòria Gómez de la Tia
Primera edició: Barcelona, juliol 2010
Col·lecció Perspectives, 1
Horitzó Llibres


divendres, 15 d’octubre del 2010

Una nova edició del "Llibre de Fortuna e Prudència" de Bernat Metge


Ahir es va presentar oficialment a la sala d'actes del palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l'edició crítica del Dr. Miquel Marco del Llibre de Fortuna e Prudència de Bernat Metge. Aquesta nova edició ha estat publicada per l'Acadèmia, amb col·laboració d'IVITRA i Digicotram-Prometeo (Universitat d'Alacant). En l'acte van intervenir la Dra. Júlia Butinyà, catedràtica de literatura catalana medieval de la UNED i acadèmica de la institució organitzadora; el Dr. Vicent Martines Peres, catedràtic de literatura catalana medieval i les seves relacions romàniques, de la Universitat d'Alacant, i el Dr. Miquel Marco, que va fer una exposició brillant sobre l'estudi d'aquesta nova edició filològica de l'obreta de Bernat Metge. L'acte també va comptar amb la presència del Dr. Antoni M. Badia i Margarit.

El Llibre de Fortuna e Prudència fou escrit l'any 1381 per Bernat Metge. És una paròdia del gènere literari del debat, i dins d'aquesta estructura típicament medieval, l'autor inclou una sèrie de reflexions i pensaments, que rebutgen la filosofia escolàstica i donen a la seva obra un clar contingut conceptual humanista.

A Miquel Marco, que entén la filologia des del vessant ampli -no pas l'estret i pobre- del vocable, l'interès per aquesta obra el va portar a trobar noves fonts literàries, principalment ran del vessant filosòfic i dels continguts. Fonts que són el mitjà que va utilitzar Metge per tal de poder establir una lectura interactiva amb el seu text, alhora que li donaven peu a una conversa continuada amb el lector. (Pròleg, a cura de J. Butinyà).


Apunt de: Ferran Alexandri.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Ferran Alexandri presenta el darrer llibre de Lluís Grifell


La nova obra de Lluís Grifell (autor de Memòries i aventures d'un temps i un país. Catalunya 1930-1950) la vaig presentar el passat 23 de setembre a la sala d'actes del Centre Excursionista de Catalunya. Van intervenir en la taula rodona el lingüista Josep Ruaix i l'historiador Antoni Pladevall.


Aquest llibre recull les vivències i les anècdotes que l'autor visqué durant un viatge a l'URSS l'estiu de l'any 1977. El text és un relat senzill, a partir dels apunts recollits sobre el terreny, que té com a objectiu principal fer una exposició distesa d'aquell país i la seva societat tan aïllats de nosaltres durant molts anys a causa de la guerra freda, del teló d'acer i del mur de la vergonya. Un país que obre portes a mig camí de la dècada dels anys setanta amb l'excusa d'uns Jocs Olímpics: els de Moscou de 1978.

Lluís Grifell és un home que valora positivament les ciutats que va veure, els monuments i els paisatges, però especialment les persones amb qui va tenir un tracte proper. Es va trobar amb un país convençut políticament, disciplinat, que al mateix temps venera i recorda els combatents que l'han defensat; va constatar l'ambient artístic i romàntic però també expeditiu. En resum, va viatjar al país del pèndol.


Viatge al país del pèndol. L'URSS de 1977
Zenobita Edicions (www.zenobitaedicions.com)
PVP: 15 €

Fotografia: Roger Rovira

dissabte, 18 de setembre del 2010

L'Alpenzoo d'Innsbruck, un zoo únic al cor dels Alps


El zoo alpí d'Innsbruck és el parc zoològic més alt de tot Europa (750 m). Ubicat als boscos de la Nordkette, actualment també s'hi pot arribar amb el funicular de la ciutat que puja a aquesta serralada, fins al cim de Hafelekar. En aquest zoo hi viuen més de 2.000 animals europeus autòctons de 150 espècies diferents, en un entorn natural adequat a les seves necessitats.


Protegir el medi ambient, conservar el patrimoni natural i actuar en defensa dels drets dels animals són tasques que, totes juntes, poden arribar a crear una esperança per a la humanitat. Des de fa alguns anys, els principals parcs zoològics i aquaris del món s'estan esforçant per canviar la seva imatge i deixar enrere la mera exposició d'animals per passar a fer tasques de protecció, investigació i preservació de moltes espècies.


L'any 1962 es va inaugurar a Innsbruck un nou concepte de parc zoològic, un espectacular recinte on els animals no només poden sentir-se més lliures, protegits i respectats que en altres parcs, sinó que també viuen en el seu veritable hàbitat, els Alps.


A l'Alpenzoo es poden veure els animals en àmplies zones tancades dins de la muntanya mateixa, sense arribar a ser pròpiament gàbies. El visitant pot veure com viuen en el seu hàbitat els llops, els cérvols, el trencalòs, el linx, els óssos o les serps. A més a més del pla de conservació, el zoo lluita constantment per poder introduir en el seu entorn natural les espècies amb més perill d'extinció, com ara l'ós o el linx.

Un article més extens sobre aquest zoo, junt amb una entrevista al seu director Michel Martys, es va publicar a la revista Muntanya 887 (2008): 14-17.
Més informació: www.alpenzoo.at
Fotografia: Alpenzoo M. Martys (1 i 2) i Roger Rovira (3 i 4)

Innsbruck i els seus pobles encantadors


Els darrers dies a la capital del Tirol són plujosos. La Verena ens porta fins a Mutters, un petit municipi als afores d'Innsbruck, d'aquells que hom sol anomenar pobles amb encant. Certament, aquesta és una bona observació. Són pobles de postal, encantadors.

Les esglésies del Tirol tenen un campanar típicament punxegut, d'un verd curiós, que, per dir-ho amb mots baudelerians, al sarcàstic espai d'una blavor avui no massa cruel, sembla que adrecin el campanar agut, amb àvides mirades, un repte al déu en el seu cel. 

Són pobles solitaris, almenys en aparença, perquè la gent fa vida a les cases i no al carrer. Són petits llogarets tranquils enmig dels Alps, envoltats de muntanyes sensacionals, que al breu estiu són un esclat floral, que l'ull del fotògraf no pot deixar de copsar.


El marcòlic vermell (Lilium martagon), de flors capbaixes i pètals de color rosa encarnat amb taques purpúries, altiu i fresc, és una mostra de la flora alpina que podem trobar per aquestes contrades dels Alps d'Àustria.

Innsbruck, juliol del 2010

Fotografia de Roger Rovira

divendres, 17 de setembre del 2010

La revista Muntanya al QUIOSC.CAT


Enguany el QUIOSC.CAT és present a la Setmana del Llibre en Català que se celebra del 10 al 19 de setembre al parc de la Ciutadella. El QUIOSC.CAT és una acció de promoció continuada de les publicacions que formen part de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC).

El QUIOSC.CAT és un megaquiosc organitzat per l'APPEC que reuneix l'actual oferta de publicacions d'informació general i especialitzada escrites en català i que es difonen als Països Catalans, fet que afavoreix la difusió del sector de les revistes.


El QUIOSC.CAT és una plataforma per a l'activitat cultural i lúdica amb revistes per a tots el públics, sectors i edats, amb presència i difusió als mitjans de comunicació locals i nacionals. El Quiosc engloba mitjans de comunicació, editorials i administracions, amb un fons superior als 10.000 exemplars a la venda. Així mateix, el Quiosc representa una eina eficaç per a l'activació del coneixement i, per tant, de subscripcions i vendes de revistes.


La revista Muntanya és present en cada edició del QUIOSC.CAT.

Apunt i fotografia de Ferran Alexandri
Més informació a les revistes.cat.