dilluns, 23 de maig del 2011

Empúries, dos sols per a una mar nostra


Asclepi (Esculapi d'Empúries), déu de la medicina, fill d'Apol·lo i de Coronis i pare d'Higieia, representat per un vell barbut, amb un mantell que deixa nus una part del pit i els braços, duia originàriament un bastó al qual s'enrosca una serp. Aquesta estàtua en marbre blanc fou trobada a Empúries l'any 1909 durant les excavacions, partida en dos trossos; datada del s II aC. Des del 2008 s'exposa la Museu d'Empúries. Fa 2,20 m d'alçada i pesa 900 kg. És l'obra d'art grega més important trobada fins ara als Països Catalans.


L'escullera hel·lenística (s II-I aC) feta poc després de l'arribada dels romans, a causa de la intensificació del tràfic comercial, és situada a la platja de Sant Martí (fora del recinte arqueològic). De fet, a banda del poblat indiget establert en aquesta part del golf de Roses (al terme de l'Escala), dues grans civilitzacions van establir-s'hi: una ciutat grega al costat de la platja, la Neàpolis o Emporion 'mercat', i una ciutat romana adjacent.

Els grecs, amb llur cultura, condicionaren l'evolució dels indígenes, i donaren lloc a la cultura ibèrica. L'any 218 aC un exèrcit romà comandat per Cneus Corneli Escipió desembarcà al port d'Empúries. S'iniciava el procés de romanització de la península Ibèrica, que tant influí políticament i culturalment.


Els mosaics que decoraven el terra de les cases romanes més importants de la ciutat són una mostra del llegat dels homes que inventaren el mare nostrum.

Fotografies de: Ferran Alexandri

diumenge, 22 de maig del 2011

"Cradle to Cradle", més enllà de la sostenibilitat


El 16 i 17 de maig passat una convocatòria de premsa organitzada per l'Hostal Empúries va reunir un considerable equip de professionals: TV3, TVE, El Periódico, La Vanguardia, la revista Muntanya i Catalunya Ràdio, entre d'altres. 

L'Hostal Empúries és el primer establiment d'Europa que ha obtingut la certificació Leed que l'acredita com a líder en eficiència i disseny sostenible segons els estàndards internacionalment acceptats per a edificis sostenibles que han demostrat el seu compromís ecològic en complir els objectius de més alta eficiència.


Aquesta trobada comptava amb la presència de l'arquitecte americà William McDonough, un dels responsables de desenvolupar el Cradle to Cradle i un dels personatges més influents del món sobre aquest concepte de sostenibilitat.

EL CRADLE TO CRADLE

El Cradle to Cradle és una aproximació revolucionària per al redisseny de la indútria humana, basada en la convicció que el disseny intel·ligent, inspirat en la productivitat regenerativa i segura de la natura, pot crear una indústria que sostingui i regeneri, que no sigui només sostenible.

Cradle to Cradle significa literalment "del bressol al bressol". S'ha de redefinir la indústria humana perquè produeixi serveis i productes en dos cicles tancats i interdependents, el cicle biològic i el cicle tècnic, que permetin una circulació indefinida de materials valuosos, no tòxics i que generin abundància.


Un producte es pot concebre com a nutrient biològic; per tant retornarà a l'aigua o a la terra sense deixar materials tòxics en el procés.També poden ser nutrients tècnics, que són aquells que continuen circulant com a materials en cicles industrials tancats que generen valor.

El Cradle to Cradle, desenvolupat per l'arquitecte americà William McDonough i el químic alemany Michael Braungart, té com a objectiu iniciar una nova revolució industrial, en què la indústria humana generarà impactes positius en el nostre entorn. Els tres principis del Cradle to Cradle són els següents:
  • Residu = nutrient
  • Ús de fonts d'energia renovables
  • Celebració de la biodiversitat
Més informació:

hostalspaempúries

Fotografies 2 i 3 a cura de: Alfred Montserrat (més info: Notes de camp)

diumenge, 1 de maig del 2011

Excursions a l'interior de la terra


Acabo de publicar una nova guia d'espeleologia per a excursionistes, dins de la Col·lecció Guies del CEC que edita Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Aquest és el primer dels dos volums d'aquesta guia d'itineraris subterranis adreçada als excursionistes i muntanyencs que, sense ser espeleòlegs ni haver practicar mai l'espeleologia, vulguin visitar algunes de les cavitats més destacades de la nostra terra.

La tria de coves (i de vegades algun avenc) ha estat feta pensant en l'interès de la cavitat, la seva història o la seva formació geològica; però també en la relativa facilitat d'accés i progressió. Dit d'una altra manera: per recórrer aquestes coves no es necessita material de progressió vertical. En general, només amb un casc amb il·luminació, amb una granota i unes botes d'aigua es poden fer tots els itineraris proposats.

La majoria d'aquestes visites subterrànies permeten, a més a més, fer una excursió a peu pels voltants. De fet, anar fins a la cova ja representa tota una excursió.

Índex:
   El Pirineu Cerdà: La cova d’Anes. La fou de Bor
   El Pirineu Ripollès: La cova de les Encantades. La mina Saragossa. La cova de Rialb.
   La serra de Lleràs: El botet de Casa Rei.
   L’Alt Urgell: La cova de l’Ormini.
   La Noguera: La cova Negra de Tragó de Noguera. La cova del Tabac.
   El Pallars Sobirà: El forat del Drac de Saverneda.
   El Berguedà: La bòfia de Sant Jaume.
   El Massís del Montsec: El forat del Gel. El forat de l’Or. La cova dels Muricecs. La cova Colomera.
   L’Alta Garrotxa: La cova de la Mosquera.
   Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac: La cova del Manel. La cova Simanya. Les coves de Mura.
   Montserrat i l’Anoia: Les coves del Salnitre. Coves i avencs del Mamut. La cova de les Rondes.

Aquest primer volum conté:
  • 22 itineraris sota terra.
  • Descripcions, història, curiositats i llegendes.
  • Fitxa amb informació tècnica sobre cada itinerari.
  • Topografia de totes les coves.
Excursions a l'interior de la terra. 22 itineraris espeleològics
Ferran Alexandri
Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011
Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya, 28
128 pàg, amb il·lustracions