Al funeral de la catedral de Sant Esteve hi van assisitir els compositors Antonio Salieri i Johann Georg Albrechtsberger; el seu deixeble Franz Xaver Süssmayr (que acabà el Rèquiem del seu mestre); el baró Gottfried van Swieten (amic i patró de Mozart, que va organitzar el funeral); altres músics de la cort admiradors de Mozart, i alguns francmaçons. És difícil de saber si Constanza hi va anar o es va quedar a descansar, malalta i commocionada pel trasbals; però hi deurien assistir els seus fills petits i també alguns membres de la família Weber. Amb tot, els assistents no van acompanyar les despulles de Mozart fins al cementiri de Sant Marx, sinó que l'acomiadaren als límits de la ciutat, com es feia en aquell temps, tret, però, del seu amic Albrechtsberger, com veurem tot seguit.
El 10 de desembre de 1791, segons prova un llibre de comptes dels barnabites (orde religiós dels Clergues de Santa Pau), es va fer una missa de rèquiem a l'església de Sant Miquel, al Hofburg. Les despeses d'aquesta missa haurien estat pagades pels directors de teatre Schikaneder (amic de Mozart i autor del text de La flauta màgica) i Bauernfeld, tret dels honoraris dels músics, que haurien tocat de franc en honor a Mozart.
Enterrament de Mozart al cementiri de Sant Marx
Segons les lleis d'aleshores, les tombes comunitàries o fosses comunes no tenien cap dret de propietat; passats 10 anys, eren netejades i ocupades novament. No es posà cap làpida, creu o símbol religiós al lloc on fou enterrat Mozart, perquè estava prohibit per decret imperial (que més endavant s'aboliria), de manera que es devia perdre la pista de la seva ubicació. S'afirma en la biografia sobre Mozart feta per Hutchings que el 1801 es va fer una exhumació, però no es van poder identificar les restes del compositor, i també es diu que Constanza es va culpar d'això, perquè tenia la certesa que els acompanyants –o els enterramorts– podrien donar fe de la sepultura. Aquest punt encara és fosc.
La manera d'enterrar a Àustria (encara avui) és sota terra, en tombes. No hi ha nínxols en cap dels nombrosos cementiris de la ciutat. Això fa que si els enterraments no s'assenyalen amb una làpida o creu, amb el temps, es pot perdre el rastre del soterrament, fet directament a camp ras.
Contràriament al que s'ha dit en la majoria de biografies de Mozart (sobretot la d'Otto Jahn, apareguda el 1856), actualment podem afirmar que almenys una persona dels assistents al funeral de la catedral de Sant Esteve hauria acompanyat el seguici fúnebre fins al cementiri i va veure on l'enterraven, tot i que, per la raó que fos, aquesta informació no va transcendir en vida de Constanza. Es tracta del compositor Johann Georg Albrechtsberger, amic de Mozart.
La tomba de Johann Georg Albrechtsberger permet descobrir la tomba de Mozart
Aquest compositor i professor austríac va néixer el 1736 a Klosterneuburg i va morir a Viena l'any 1809. Va ser nen de cor i després organista de l'abadia de Melk. L'any 1767 es va traslladar a Viena, on fa ver amistat amb Mozart i el va succeir en el lloc d'assistent de Hofmann a la catedral de Sant Esteve, on va accedir al càrrec de Kapellmeister l'any 1793, promès anteriorment a Mozart. Va deixar una obra voluminosa, però se'l recorda sobretot per haver estat mestre de Beethoven.
Divuit anys després de la mort Mozart, va morir Albrechtsberger i fou enterrat al cementiri de Sant Marx en una tomba senyalitzada per un monòlit de pedra coronat per un àngel custodi.
Amb el pas dels anys, la figura i l'obra Mozart caigueren indefectiblement en decadència, i no fou fins a mitjan segle XIX (però sobretot a principis del segle XX) que la seva obra es revalorà. L'any 1856, en el centenari del seu naixement, començaren a arribar nombrosos missatges de tot Europa demanant a l'Ajuntament de Viena on era exactament la tomba de Mozart. Aquest interès incipient va agafar de sorpresa al govern de la ciutat, de manera que es veié obligat a iniciar una enquesta per trobar una pista. Aleshores va aparèixer un nét d'Albrechtsberger.
El nét d'Albrechtsberger recordava haver acompanyat la seva àvia al cementiri de Sant Marx i aquesta li havia indicat, necessàriament informada pel seu marit, present a l'enterrament de Mozart al cementiri, on era enterrat el compositor de Salzburg. "Aquí descansa el teu avi i allà Mozart", li havia dit. Aleshores el minyó va comptar els passos de la tomba del seu avi fins al carrer central del cementiri, i també d'aquest mateix carrer central a la tomba de Mozart, en línia recta i perpendicular a aquest mateix carrer. S'adonà que hi havia el mateix nombre de passos.
Avui dia podem fer nosaltres mateixos aquest càlcul; però a l'inrevés. Partint de la senyalitzada tomba de Mozart, caminant en línia recta i travessant el carrer central del cementiri, en una clariana entre arbres, descobrirem l'oblidada i solitària tomba d'Albrechtsberger. Val la pena fer aquest exercici, gens turístic i que ningú coneix. Davant de la tomba de Mozart hi ha un banc, on sempre hi trobareu assegut un japonès, pensatiu i fotògraf. A la tomba d'Albrechtsberger no hi trobareu mai ningú, tot i que la importància d'haver-se pogut situar la primera es deu a la d'aquest segon.
La tomba de Mozart quedava, doncs, a l'altra banda del carrer central i davant per davant de la tomba d'Albrechtsberger. En el lloc indicat pel nét d'Albrechtsberger s'alçà un monument en honor a Mozart, que posteriorment es va traslladar al cementiri Central de Viena (Zentral Friedhof), al racó dels músics, de manera que la parcel·la va quedar novament sense cap senyal que identifiqués el lloc. Però un dels empleats del cementiri, recollint peces d'altres tombes que no tenien utilitat, va muntar el simple monument funerari que avui podem veure: una columna truncada i un espantós angelet pensívol que s'hi recolza amb una torxa invertida, símbols de la vida escapçada i de l'extinció. El túmul, a l'estiu, sempre està envoltat per un llit de flors.
El cementiri de Sant Marx, avui
La porta principal del cementiri de Sant Marx posseeix una façana que segueix l'estil de l'arquitectura Biedermeier, marcada per la simplicitat i l'elegància. No és un cementiri actiu actualment (estigué en funcionament no gaire més de 100 anys), molt poc freqüentat de moment; per tant, conserva el seu encant. Esperem, doncs, que no es converteixi en un lloc de peregrinació turística. Fa relativament pocs anys que han començat a restaurar-se algunes làpides i, tret de l'entorn de la tomba de Mozart, la resta del cementiri es troba en un estat de salvatge natura.
Es tracta d'un indret curiós: aïllat de tot, gairebé abandonat. Un indret que conserva l'ambient de les novel·les de terror gòtic, que ja solen tenir aquesta mena de llocs; però envoltat d'autopistes, una zona industrial i un barri de vivendes protegides (en l'estil del realisme socialista).
El nus de carreteres envolta completament el cementiri, el soroll dels cotxes –encara que suportable: el disseny de les vies de trànsit està molt ben fet– denota irònicament una música moderna constant en el descans etern de dos grans músics.
Bibliografia:
Com hi podem anar:
Friedhof St. Marx (cementiri de Sant Marx) a Viena: Leberstrasse, 6-8 (districte de Landstrasse). Tramvia 74A St. Marx. Obert tots els dies de 6:30 a 18:30 d'octubre a març i de 6:30 a 20:00 d'abril a setembre.
