Tresc a Jordània

Ruta dels Reis / reserva de Dana / Feynan

Comencem l'excursió a través de la històrica ruta dels Reis, que passa pels pobles antics i per les valls i paisatges bíblics més bonics, com Dana, contrada on s'inicia el descens del llarg i extens uadi de Dana, una vall seca ben espectacular, característica d'aquesta zona desèrtica, que arriba fins a Feynan.

La reserva natural de Dana ha estat declarada per la UNESCO com a reserva de la biosfera. Abasta una àrea de 308 km2 i conté una biodiversitat excepcional, caracteritzada per un paisatge rocallós, per valls i muntanyes que s'encreuen. Hi ha més de 600 espècies de plantes, 37 espècies de mamífers i 190 espècies d'ocells. També compta amb jaciments arqueològics, com ara les ruïnes d'antigues esglésies bizantines.

Mar Morta / reserva de Mujib

La mar Morta, flanquejada pels turons de Jerusalem (al fons), és el punt més baix de tot el planeta: a 396 m sota el nivell del mar. De fet, és un gran llac salat i una de les zones més deprimides de la terra. A causa de la forta evaporació, les aigües de la mar Morta són molt salades, per la qual cosa la vida hi és del tot impossible. El cos humà hi flota sense problemes, gràcies a la gran densitat de les aigües. Hom creu que va ser bressol de les antigues ciutats bíbliques de Sodoma i Gomorra.

Mujib és una altra reserva natural situada al profund canyó del uadi de Mujib, que s'endinsa a la mar Morta; per això és la reserva situada a menor altitud del món. Aquesta vall, coneguda com el gran canyó Jordà, amb espadats que arriben als 900 m, és tancat als caminants fins a l'1 d'abril, a causa del perill d'aiguats sobtats, però es poden fer excursions per la part alta de la vall.

Petra

Petra és coneguda també com la vuitena meravella del món, i s'ha convertit en l'atractiu més important de Jordània. Anomenda Al-Batra en àrab, Petra 'pedra' és la denominació grega. Habitada successivament pels hurrites i pels edomites, entre el 312 aC i 106 dC fou la capital dels nabateus, un poble nòmada d'origen obscur (probablement àrabs aramaïtzats), i esdevingué centre de les rutes de caravanes que unien Aràbia amb Plalestina, Fenícia i Síria. 

Esculpida a l'interior d'un massís rocallós, totalment protegida de l'exterior, només s'hi accedeix pel famós i estret canyó (siq) que condueix al Tresor. Alguns edificis, com Al-Deir (el monestir, a la fotografia) van ser adaptats per a l'ús cristià en la seva època, després de la dominació romana. Més endavant, la ciutat es va oblidar i va quedar perduda en el temps durant gairebé 500 anys, fins que el 1812 fou redescoberta per l'explorador suís Johann Ludwig Burckhardt. Actualment només en resten les monumentals tombes excavades a la roca, amb riques façanes columnades o el teatre romà.

Els colors i les formacions de la roca sorrenca de Petra són de vius colors rogencs, daurats i roses.

Uadi Rum, la vall de la Lluna

Els desert de Uadi Rum, que vol dir 'alta vall seca', està considerat com un dels entorns naturals més bells d'Orient Pròxim. Conegut també com la vall de la Lluna, fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 2011. Es tracta d'una regió formada per un seguit de valls que s'estenen al llarg de més d'un centenar de quilòmetres. Un desert de sorra i poques dunes, ple a tort i a dret de majestuoses moles de gres modelades per l'erosió durant milions d'anys. Aquestes muntanyes presenten una extraordinària gamma de colors, que van del negre al groc, però amb predomini del roig.

El desert de Uadi Rum ha estat habitat des de la prehistòria per diverses cultures que han deixat gravats interessants petròglifs a la paret de les roques.

En aquest desert hi ha el Jebel Rum (1.754 m), el cim més alt de Jordània. El militar i agent polític britànic, conegut com a Lawrence d'Aràbia hi va muntar el seu quarter general mentre encapçalava els exèrcits àrabs durant la revolució de 1917. Per això mateix, Uadi Rum va ser l'escenari on es varen rodar les principals escenes de la pel·lícula Lawrence of Arabia; però també ha estat escenari d'una pel·lícula de ciència-ficció: Red planet.

Avui dia els nòmades beduïns continuen venint a aquestes valls a la recerca de pastures per als seus ramats de cabres i ovelles; però també és l'escenari perfecte, des de la dècada de 1980, dels escaladors, sobretot britànics, que troben en aquestes muntanyes una roca excel·lent per obrir vies. A algunes d'aquestes moles s'hi pot pujar a peu, grimpant una mica, per passos de grau. De fet, els primers en enfilar-s'hi van ser els beduïns, que ja traçaren alguns itineraris. A partir de 1990 el desert de Uadi Rum s'ha convertit en destí habitual d'escaladors de tot el món a la recerca i descoberta de noves línies.

Aquest viatge ha estat organitzat per Viatges Independents i el Centre Excursionista de Catalunya durant les vacances de Setmana Santa 2013 (del 23 al 30 de març). Fotos: Ferran Alexandri.