dijous, 21 d’octubre del 2010

Especial Andorra de la revista Muntanya

Nº 891 (OCTUBRE 2010)


ARTICLES

Un tomb per l'Andorra lacustre, per F. Xavier Gregori.

Una petita travessa per conèixer alguns dels estanys que engalanen la muntanya andorrana. Una ruta per fer en dues jornades passant pels refugis dels Estanys de la Pera, Perafita i de Fontverd. Des de Catalunya fins a la vall de Madriu.




Itineraris naturalistes a les valls d'Andorra, per Ferran Alexandri.

Observar la natura d'una manera didàctica o simplement ficar-nos en la bellesa del paisatge pirirnenc, especialment en la flora i la fauna, és l'objectiu que proposem en aquestes rutes ecoturístiques a través de paisatges naturals protegits.



Mont Damavant, el sostre de Pèrsia, per Txema Castiella i Marta Carranza.

El Damavand (5.671 m) és el pic més alt i emblemàtic de la serralada dels Elburz, un sistema muntanyós amb més de 70 cims que superen els 4.000 m, i que recorre d'oest a est el nord de l'Iran, de forma parale·la a la costa de la mar Càspia.


N. Font i Sagué, excursionista. Les "Impressions d'istiu", per Enric Aragonès i Valls.

No hi ha dubte que Norbert Font i Sagué va ser, entre moltes coses que fan que cent anys no hagin pogut esborrar, un gran excursionista. Publiquem aquestes impressions: una ascensió al Pedraforca i una altra per les altes valls del Ter.




Revista Muntanya
Centre Excursionista de Catalunya
www.cec.cat (podeu descarregar-vos la revista en aquest lloc web, en l'apartat de Publicacions)


diumenge, 17 d’octubre del 2010

Una 'bòfia' és una cova i una dolina


La bòfia de Sant Jaume o de la Boixadera dels Bancs (-37 m de profunditat i 479 m de recorregut) és una cova ubicada al municipi de Montmajor (Berguedà), a prop del casal de Boixadera i de la capella de Sant Jaume. S'hi arriba per la carretera de Berga a Solsona, en el desviament cap a Capolat. És també una de les 26 cavitats de Catalunya anomenades amb aquesta curiosa designació de 'bòfia'.


L'any 1996 vaig escriure un article (Espeleòleg 41) on explicava l'origen i la difusió d'aquest mot en el nostre domini lingüístic, sobretot geogràficament, perquè resultava que la majoria de 'bòfies' es localitzaven a l'Alta Catalunya, és a dir: l'Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès, i un cas aïllat de l'Alt Camp. Aquest treball d'investigació va ser utilitzat després per fer una difinició científica en el nou Diccionari de Geologia de l'Institut d'Estudis Catalans (1997), del qual actualment ja disposem la versió on-line per poder consultar-lo lliurement. Diu així:

bòfia f. 1 Clotada produïda a terra per l'acció de les aigües de pluja (Solsona, Cardona, Plana de Vic). 2 Clotal ple de gel (Solsonès. Es tracta de la bòfia a la muntanya que duu aquest nom (la Bòfia), al N de coll de Pal). 3 Clotada fonda, clotada descarnada per les aigües. [DECC] 4 Cavitat [...] produïda per bofegament; avenc; embut d'ensorrament a causa de la dissolució de materials del subsòl (sal, guix). Ètim: Segons el DECat, bòfia ve del llatí fovea, 'clot', per metàtesi. Per les observacions fetes al terreny i per les descripcions, bòfia és el sinònim català de dolina i no de avenc, com proposa Ferran Alexandri (1996), tot i que avenc i dolina són termes geològicament afins. El terme bofegament introduït en la descripció del DLC indueix a confusió. V. dolina.

Apunt i fotografia de Ferran Alexandri.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Descobrir l'Iran sota terra


Troballes arqueològiques i biospeleològiques a la cova de Ghar Sarab (Chaharmahal-Bakthiari, Iran)

L'any 2002 un equip de l'ERE del Centre Excursionista de Catalunya va estar a l'Iran, un país poc freqüentat pels espeleòlegs i també per molts viatgers, a causa dels prejudicis que els mitjans difonen equivocadament, perquè, de fet, l'Iran és un país extraordinari, de gent hospitalària i amable. 

Vam centrar les nostres investigacions a la zona central de les muntanyes dels Zagros, on vam explorar dues coves força interessants: Ghar Sarab i Ghar Pa Alam (aquesta darrera excavada en guixos); però de la primera, vam poder aportar material arqueològic i biospeleològic de gran interès.


Ghar Sarab és una cova que en les primeres galeries i sales, avui dia fòssils, haurien estat utilitzades per les seves dimensions i condicions d'espai com a refugi humà. Al terra s'hi observaven signes evidents d'haver practicat petites excavacions recents, de manera rudimentària pels naturals de la regió, a la recerca segurament de tresors amagats, a causa de les històries misterioses i llegendàries que es conten del riu sagrat que neix en aquesta cova. El més curiós va ser que encara vam tenir l'oportunitat de recollir les mostres de ceràmica que apareixen a la fotografia que, segons l'apreciació feta pels experts del Museu Arqueològic de Catalunya, aquestes peces (fragmens de vasos i gerres globulars de ceràmica feta a mà) tindiren una antiguitat d'entre 2.000-3.000 anys, i serien part de la ceràmica que fabricava recipients per fer bullits.


El temps que vam dedicar a la captura de fauna cavernícola va donar com a resultat el descobriment d'aquest coleòpter troglobi que bé podria ser una nova espècie. Aquests escarabats els vam trobar en zones profundes de la cova, fins i tot a prop del nivell del riu. Carles Hernando (Museu de Ciències Naturals del Barcelona) ha determinat que es tracta d'un coleòpter del gènere Catops, emparentat amb un grup d'espècies gegants pròpies de l'Àsia central (Catops geganteus), d'una longitud que s'acosta als 7 mm. Encara espero amb ànsia la confirmació d'aquesta notícia, i que aquest animaló pugui ser algun dia un Catops geganteus Alexandrii.

Podeu descarregar-vos l'article complet ("Iran, un carst per decobrir") publicat a les revistes Muntanya 870 (2007) i Subterránea 29 (2008).

Aquests treballs meus també han estat referenciats a Iran Cave Directory (2nd edition). Berliner Llöhlenkundliche Berichte (Band 37), directori actualitzat sobre les cavitats i l'espeleologia realitzada a Iran per grups de tot el món. A cura d'Ezzatollah Raeisi & Michael Laumanns. ISSN1617-8572. Berlin, 2009.


La jungla del treball en època de crisi


Ahir es va presentar a la sala d'Àmbit Cultural de El Corte Inglés de Barcelona (av. Portal de l'Àngel) un nou llibre de l'autora Glòria Gómez de la Tia. 

La jungla del treball en època de crisi és una obra satírica amb un humor intel·ligent, àcid i transgressor. I una autora amb un estil àgil, propi i, sobretot, diferent. En aquesta obra hi desfilen els empresaris que només volen treure benefici sense importar-los res ni ningú, els companys i els no tan "companys", el personal directiu amb les seves dèries i els caps amb ganes de control. En definitiva, una mirada crítica i humorística sobre el món laboral i la crisi que ens envolta.

Glòria Gómez de la Tia és escriptora, documentalista i professora de tallers de novel·la, conte i poesia. Ha publicat narrativa per a infants, com ara El millor detectiu del món (2000); poesia per a adults: Laberint (2008) i la trilogia El fil de la memòria, Començo oracles i Tanco oracles (2008).

La darrera obra, doncs, La jungla del treball en època de crisi, és un llibre ben fet, molt amè, on ben segur tots els lectors reconeixerem perfectament com n'és de difícil sobreviure en la jungla del món laboral; però, això sí, en un to burleta i divertit que ens farà passar una estona ben agradable.

La jungla del treball en època de crisi
Glòria Gómez de la Tia
Primera edició: Barcelona, juliol 2010
Col·lecció Perspectives, 1
Horitzó Llibres


divendres, 15 d’octubre del 2010

Una nova edició del "Llibre de Fortuna e Prudència" de Bernat Metge


Ahir es va presentar oficialment a la sala d'actes del palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l'edició crítica del Dr. Miquel Marco del Llibre de Fortuna e Prudència de Bernat Metge. Aquesta nova edició ha estat publicada per l'Acadèmia, amb col·laboració d'IVITRA i Digicotram-Prometeo (Universitat d'Alacant). En l'acte van intervenir la Dra. Júlia Butinyà, catedràtica de literatura catalana medieval de la UNED i acadèmica de la institució organitzadora; el Dr. Vicent Martines Peres, catedràtic de literatura catalana medieval i les seves relacions romàniques, de la Universitat d'Alacant, i el Dr. Miquel Marco, que va fer una exposició brillant sobre l'estudi d'aquesta nova edició filològica de l'obreta de Bernat Metge. L'acte també va comptar amb la presència del Dr. Antoni M. Badia i Margarit.

El Llibre de Fortuna e Prudència fou escrit l'any 1381 per Bernat Metge. És una paròdia del gènere literari del debat, i dins d'aquesta estructura típicament medieval, l'autor inclou una sèrie de reflexions i pensaments, que rebutgen la filosofia escolàstica i donen a la seva obra un clar contingut conceptual humanista.

A Miquel Marco, que entén la filologia des del vessant ampli -no pas l'estret i pobre- del vocable, l'interès per aquesta obra el va portar a trobar noves fonts literàries, principalment ran del vessant filosòfic i dels continguts. Fonts que són el mitjà que va utilitzar Metge per tal de poder establir una lectura interactiva amb el seu text, alhora que li donaven peu a una conversa continuada amb el lector. (Pròleg, a cura de J. Butinyà).


Apunt de: Ferran Alexandri.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Ferran Alexandri presenta el darrer llibre de Lluís Grifell


La nova obra de Lluís Grifell (autor de Memòries i aventures d'un temps i un país. Catalunya 1930-1950) la vaig presentar el passat 23 de setembre a la sala d'actes del Centre Excursionista de Catalunya. Van intervenir en la taula rodona el lingüista Josep Ruaix i l'historiador Antoni Pladevall.


Aquest llibre recull les vivències i les anècdotes que l'autor visqué durant un viatge a l'URSS l'estiu de l'any 1977. El text és un relat senzill, a partir dels apunts recollits sobre el terreny, que té com a objectiu principal fer una exposició distesa d'aquell país i la seva societat tan aïllats de nosaltres durant molts anys a causa de la guerra freda, del teló d'acer i del mur de la vergonya. Un país que obre portes a mig camí de la dècada dels anys setanta amb l'excusa d'uns Jocs Olímpics: els de Moscou de 1978.

Lluís Grifell és un home que valora positivament les ciutats que va veure, els monuments i els paisatges, però especialment les persones amb qui va tenir un tracte proper. Es va trobar amb un país convençut políticament, disciplinat, que al mateix temps venera i recorda els combatents que l'han defensat; va constatar l'ambient artístic i romàntic però també expeditiu. En resum, va viatjar al país del pèndol.


Viatge al país del pèndol. L'URSS de 1977
Zenobita Edicions (www.zenobitaedicions.com)
PVP: 15 €

Fotografia: Roger Rovira