Troballes arqueològiques i biospeleològiques a la cova de Ghar Sarab (Chaharmahal-Bakthiari, Iran)
L'any 2002 un equip de l'ERE del Centre Excursionista de Catalunya va estar a l'Iran, un país poc freqüentat pels espeleòlegs i també per molts viatgers, a causa dels prejudicis que els mitjans difonen equivocadament, perquè, de fet, l'Iran és un país extraordinari, de gent hospitalària i amable.
Vam centrar les nostres investigacions a la zona central de les muntanyes dels Zagros, on vam explorar dues coves força interessants: Ghar Sarab i Ghar Pa Alam (aquesta darrera excavada en guixos); però de la primera, vam poder aportar material arqueològic i biospeleològic de gran interès.
Ghar Sarab és una cova que en les primeres galeries i sales, avui dia fòssils, haurien estat utilitzades per les seves dimensions i condicions d'espai com a refugi humà. Al terra s'hi observaven signes evidents d'haver practicat petites excavacions recents, de manera rudimentària pels naturals de la regió, a la recerca segurament de tresors amagats, a causa de les històries misterioses i llegendàries que es conten del riu sagrat que neix en aquesta cova. El més curiós va ser que encara vam tenir l'oportunitat de recollir les mostres de ceràmica que apareixen a la fotografia que, segons l'apreciació feta pels experts del Museu Arqueològic de Catalunya, aquestes peces (fragmens de vasos i gerres globulars de ceràmica feta a mà) tindiren una antiguitat d'entre 2.000-3.000 anys, i serien part de la ceràmica que fabricava recipients per fer bullits.
El temps que vam dedicar a la captura de fauna cavernícola va donar com a resultat el descobriment d'aquest coleòpter troglobi que bé podria ser una nova espècie. Aquests escarabats els vam trobar en zones profundes de la cova, fins i tot a prop del nivell del riu. Carles Hernando (Museu de Ciències Naturals del Barcelona) ha determinat que es tracta d'un coleòpter del gènere Catops, emparentat amb un grup d'espècies gegants pròpies de l'Àsia central (Catops geganteus), d'una longitud que s'acosta als 7 mm. Encara espero amb ànsia la confirmació d'aquesta notícia, i que aquest animaló pugui ser algun dia un Catops geganteus Alexandrii.
Podeu descarregar-vos l'article complet ("Iran, un carst per decobrir") publicat a les revistes Muntanya 870 (2007) i Subterránea 29 (2008).
Aquests treballs meus també han estat referenciats a Iran Cave Directory (2nd edition). Berliner Llöhlenkundliche Berichte (Band 37), directori actualitzat sobre les cavitats i l'espeleologia realitzada a Iran per grups de tot el món. A cura d'Ezzatollah Raeisi & Michael Laumanns. ISSN1617-8572. Berlin, 2009.
Apunt de Ferran Alexandri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada