L'illa de La Palma és situada en ple oceà Atlàntic, al nord-oest de l'arxipèlag canari. Juntament amb Tenerife, La Gomera i El Hierro constitueix la província de Santa Cruz de Tenerife. Amb només 706 km2, La Palma és un dels indrets de la Terra que ofereix una gran diversitat de paisatges. Hi podem trobar boscos de laurisilva, pinedes extenses i espècies vegetals úniques; però també muntanyes úniques, com ara la Caldera de Taburiente, que culmina al Roque de los Muchachos (2.426 m), cràters volcànics i mars de lava i, sobretot, aigua. La Palma és l'única illa de les Canàries on podem trobar aigua, rierols i torrents.
El Bejenado, la muntanya més individualitzada de La Palma
Pujar al cim Bejenado és una excursió sensacional perquè aquest pic aïllat és un excel·lent mirador de la Caldera de Taburiente, a través d'un sender de muntanya molt agradable. La versió còmoda d'aquesta excursió comença al mirador de La Cumbrecita, port que escurça la ruta "oficial", que passa pel PR LP 13.3 (la primera part d'aquesta ruta va per asfalt i pista).
Us recomano quel aneu fins al Centro de Visitantes del Parque Nacional de Taburiente, a l'est de la població de El Paso. A partir d'aquí cal prendre la carretera que va fins al mirador de La Cumbrecita, lloc on s'acaba l'asfalt i podem deixar el vehicle a l'aparcament i començar l'ascenció cap al cim Bejenado. Aquest mirador també és un lloc fantàstic per fer-nos una idea de la vastitud de la Caldera de Taburiente.
L'itinerari va avançant per la carena del anomenats Picos del Risco de los Cuervos fins a El Rodeo (1.585 m), punt on enllacem amb el PR LP 13.3 provinent del Centro de Visitantes. Tot el camí fins aquí està senyalitzat; fins i tot, en alguns llocs hi ha escales i cable per agafar-se, en els punts més aeris. Ara és el moment en què es veu millor l'interior immens de la caldera. Tot seguit, un ascens en ziga-zaga duu directament al cim de Bejenado (1.852 m), sent el millor lloc per observar aquesta gran depressió d'origen volcànic i de tots els cims que tanquen aquest perímetre. La tornada es fa pel mateix camí.
El Pico Bejenado és el destí final d'aquest itinerari, que ens haurà ocupat unes dues hores de pujada (1 h 30 min més de baixada). El dia ha estat perfecte per fer fotografies, i la calor moderada per ser un 26 d'octubre a les Canàries. Destaca, sobretot, el verd encès de la pineda que recobreix el cim, i també el pati dels vessants, acompanyats de bon matí, al lluny, per bromes fantasmagòriques. I a la fi, assolim el cim.
Apunt de Ferran Alexandri
Drets de fotografia: Roger Rovira
L'itinerari va avançant per la carena del anomenats Picos del Risco de los Cuervos fins a El Rodeo (1.585 m), punt on enllacem amb el PR LP 13.3 provinent del Centro de Visitantes. Tot el camí fins aquí està senyalitzat; fins i tot, en alguns llocs hi ha escales i cable per agafar-se, en els punts més aeris. Ara és el moment en què es veu millor l'interior immens de la caldera. Tot seguit, un ascens en ziga-zaga duu directament al cim de Bejenado (1.852 m), sent el millor lloc per observar aquesta gran depressió d'origen volcànic i de tots els cims que tanquen aquest perímetre. La tornada es fa pel mateix camí.
El Pico Bejenado és el destí final d'aquest itinerari, que ens haurà ocupat unes dues hores de pujada (1 h 30 min més de baixada). El dia ha estat perfecte per fer fotografies, i la calor moderada per ser un 26 d'octubre a les Canàries. Destaca, sobretot, el verd encès de la pineda que recobreix el cim, i també el pati dels vessants, acompanyats de bon matí, al lluny, per bromes fantasmagòriques. I a la fi, assolim el cim.
Apunt de Ferran Alexandri
Drets de fotografia: Roger Rovira
1 comentari:
Per anar-hi demà mateix.
Publica un comentari a l'entrada