Ens trobem al cor del parc alpí Karwendel, la zona protegida més gran del Tirol austríac. Els senders de gran recorregut ens duen a cabanes acollidores i refugis de muntanya idílics, a boscos frondosos que mai han estat explotats per l'home i que han esdevingut el refugi d'una flora i d'una fauna extraordinàries.
¿Però quina ciutat ens permet d'arribar en menys de mitja hora des del seu centre històric fins a més de 2.300 m d'altitud per trobar aquestes muntanyes? Doncs, Innsbruck, la vella capital austríaca del Tirol. Això és possible gràcies al nou funicular i telefèric de muntanya, el Nordkettenbahn. L'estació d'aquest funicular ha estat dissenyada per l'arquitecta iraniana Zaha Hadid (2007) i és un bell exemple de l'arquitectura contemporània en aquesta mena de transports de muntanya.
Una de les rutes més boniques per la bellesa del paisatge, que a més a més travessa tot el Tirol, és el camí Adlerweg, conegut com el sender de l'Àguila. El tram d'Innsbruck va des del cim de Hafelekar (2.334 m) fins al refugi de la Pfeisshütte a través del sender de Goethe (Goetheweg). És una ruta d'alta muntanya que demana una certa experiència i bon estat físic. La ruta està molt ben traçada i el camí ben equipat en els trams que ho requereixen.
El Goetheweg segueix en direcció est per l'aresta Mandlscharte fins al refugi Pfeishütte en unes tres hores, on ja podrem degustar el primer plat típic de cuina tirolesa i prendre una bona gerra de cervesa. Després seguirem vers el sender Wilde-Bande-Steig fins al refugi Hallerangerhaus (4 h).
El pas del coll Stempeljoch és molt inclinat, davalla per una tartera equipada amb algunes feixes de fusta, on de vegades costa de mantenir l'equilibri i estar-se drets. Cal anar baixant a poc a poc fins a enllaçar amb el llarg i exposat camí Wilde-Bande-Steig, que flanqueja a mitja falda de muntanya fins al Latafscherjoch.
La darrera etapa de l'excursió duu pròpiament fins als refugis Hallerangerhaus i Hallerangeralm, havent passant pel Latafscherjoch (2.081 m), en una forta davallada fins als prats herbosos i boscos frondosos d'aquests refugis de muntanya.
Durant la davallada a Hallerangerhaus apareixen alguns isards que a darrera hora de la tarda surten a menjar herba fresca. Els isards tirolesos no semblen gaire porucs. Va ser una sort poder fotografiar aquest exemplar tan de prop... potser anava despistat o no ens veia com un perill greu, ja que, de fet, són animals molt espantadissos i de seguida fugen.
Hallerangeralm, amb l'espectacular mola muntanyosa de Speckkarspitze (2.504 m), és un lloc idílic que convida a pujar aquests cims, plens de vies d'escalada o ferrades, però també senders per pujar-hi a peu.
Apunt de Ferran Alexandri
Fotografia de Roger Rovira
Properament publicarem un reportatge sobre aquesta ruta a la revista Muntanya a partir del material que vam aplegar el mes de juliol passat en aquesta regió dels Alps austríacs, a petició i encàrrec de Innsbruck Tourismus.
Més informació a: www.innsbruck.info
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada