Panoràmica del pic de la Fontblanca des de la vall de Sorteny, punjant a l'Estanyó.
La vall de Sorteny està ubicada al nord d'Andorra, a la parròquia d'Ordino. S'hi accedeix des del Serrat. És una alta vall de muntanya per excel·lència, amb el refugi de Sorteny (lliure, però molt ben conservat), des d'on podem pujar al pic de l'Estanyó (2.915 m) i al pic de la Serrera (2.913 m). Amb una extensió de 1.080 ha, el parc participa en la preservació de la biodiversitat i en la conservació del patrimoni natural i cultural dels Pirineus.
Si recorrem els diversos itineraris botànics del parc natural de Sorteny, sobretot entre juny i juliol (l'estiu a Andorra és curt), hi podem observar més de 700 espècies de flors i plantes, 50 de les quals són endèmiques del Pirineu. Heus ací alguns exemplars observats en l'itinerari que va fins a l'Estanyó:
Anemone narcissiflora
L'Anemone narcissiflora és una herba perenne de la família de les ranunculàcies que es fa en pasturatges frescals basòfils d'alta muntanya per tota la serralada dels Pirineus.
Dròsera, la planta carnívora
La Drosera rotundifolia és una planta herbàcia insectívora del gènere Dròsera, de la família de les droseràcies, de fulles agrupades en roseta, entapissades, a l'anvers, de llargs pèls mòbils terminats en glàndula, que poden atrapar i digerir petits insectes, pròpia de les torberes.
Àrnica, contra els cops i contusions
L'Arnica montana és una herba de la família de les compostes, de fulles basals en roseta, amb tiges proveïdes només d'un o dos parells de petites fulles oposades i capítols florals d'un groc ataronjat, que es fa a l'alta muntanya i és molt emprada com a medicinal, per guarir cops.
Genciana acaule o blava
Herba glabra; sovint disposa de tija, en contradicció amb el seu nom científic (acaule vol dir 'sense tija'). Les fulles són ovades o oblongues d'uns 3 cm de llargada. Les flors tenen una corol·la gran de color blau d'atzur amb taques verdoses a la part interna i uns apèndixs petits entre els lòbuls.
Dactylorhiza maculata
Es tracta d'una orquídea clapejada, del gènere Dactylorhiza, de la família de les Ochidaceae, molt relacionada amb el gènere Orchis (que significa 'testicle', per l'analogia amb els tubercles). Es desenvolupen en terrenys entollats, dels quals, la vall de Sorteny n'és ple. Tenen les fulles oblongoovoides o el·lipticolanceolades, clapejades de color propra.
Marcòlic
El marcòlic groc o lliri dels Pirineus (Lilium pyrenaicum) és un lliri del gènere dels Lilium. Es troba en zones muntanyoses com els Pirineus i els Alps. És una herba ufanosa de la família de les liliàcies, que pot arribar al metre d'alçada. Té una floració molt vistosa. Les flors neixen capbaixes, amb sis tèpals recorbats de color groc amb taques brunes. Les fulles, de forma oval, se superposen en grups de 5 a 10 al llarg de la tija.
Genciana vernal o pastorella
La pastorella (Gentiana verna) és una planta de la família de les gencianàcies, de floració primerenca, de fulles lanceolades, la majoria en roseta basal, i flors solitàries d'un blau viu, amb un tub cilíndric i cinc lòbuls ovats estesos, que es fa en les pastures de muntanya.
Pulsatil·la groga o herba del vent
La Pulsatilla alpina té una influorescència enflocada d'arestes plomoses, amb les fulles piloses i la flor de color groc. És típica del Pirieneu.
Un abellot xucla el nèctar de la flor d'un card
Un bon rovell d'ou
El rovell d'ou (Trollius europaeus) és una herba de la família de les ranunculàcies, ufanosa, de fulles palmatisectes, flors grogues, grosses i globoses i fruit format per uns quants fol·licles, que creix en prats i herbassars humits.
L'aigua de Sorteny ens duu la bella calta
La Caltha palustris és una planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de fulles cordades reniformes i de flors grosses d'un color groc d'or. Viu en terrenys entollats.
Un ampli reportage sobre els itineraris florals a la vall de Sorteny es publicarà properament a la revista Muntanya a cura de Ferran Alexandri i Valentí Zapater.
Si recorrem els diversos itineraris botànics del parc natural de Sorteny, sobretot entre juny i juliol (l'estiu a Andorra és curt), hi podem observar més de 700 espècies de flors i plantes, 50 de les quals són endèmiques del Pirineu. Heus ací alguns exemplars observats en l'itinerari que va fins a l'Estanyó:
Anemone narcissiflora
L'Anemone narcissiflora és una herba perenne de la família de les ranunculàcies que es fa en pasturatges frescals basòfils d'alta muntanya per tota la serralada dels Pirineus.
Dròsera, la planta carnívora
La Drosera rotundifolia és una planta herbàcia insectívora del gènere Dròsera, de la família de les droseràcies, de fulles agrupades en roseta, entapissades, a l'anvers, de llargs pèls mòbils terminats en glàndula, que poden atrapar i digerir petits insectes, pròpia de les torberes.
Àrnica, contra els cops i contusions
L'Arnica montana és una herba de la família de les compostes, de fulles basals en roseta, amb tiges proveïdes només d'un o dos parells de petites fulles oposades i capítols florals d'un groc ataronjat, que es fa a l'alta muntanya i és molt emprada com a medicinal, per guarir cops.
Genciana acaule o blava
Herba glabra; sovint disposa de tija, en contradicció amb el seu nom científic (acaule vol dir 'sense tija'). Les fulles són ovades o oblongues d'uns 3 cm de llargada. Les flors tenen una corol·la gran de color blau d'atzur amb taques verdoses a la part interna i uns apèndixs petits entre els lòbuls.
Dactylorhiza maculata
Es tracta d'una orquídea clapejada, del gènere Dactylorhiza, de la família de les Ochidaceae, molt relacionada amb el gènere Orchis (que significa 'testicle', per l'analogia amb els tubercles). Es desenvolupen en terrenys entollats, dels quals, la vall de Sorteny n'és ple. Tenen les fulles oblongoovoides o el·lipticolanceolades, clapejades de color propra.
Marcòlic
El marcòlic groc o lliri dels Pirineus (Lilium pyrenaicum) és un lliri del gènere dels Lilium. Es troba en zones muntanyoses com els Pirineus i els Alps. És una herba ufanosa de la família de les liliàcies, que pot arribar al metre d'alçada. Té una floració molt vistosa. Les flors neixen capbaixes, amb sis tèpals recorbats de color groc amb taques brunes. Les fulles, de forma oval, se superposen en grups de 5 a 10 al llarg de la tija.
Genciana vernal o pastorella
La pastorella (Gentiana verna) és una planta de la família de les gencianàcies, de floració primerenca, de fulles lanceolades, la majoria en roseta basal, i flors solitàries d'un blau viu, amb un tub cilíndric i cinc lòbuls ovats estesos, que es fa en les pastures de muntanya.
Pulsatil·la groga o herba del vent
La Pulsatilla alpina té una influorescència enflocada d'arestes plomoses, amb les fulles piloses i la flor de color groc. És típica del Pirieneu.
Un abellot xucla el nèctar de la flor d'un card
Un bon rovell d'ou
El rovell d'ou (Trollius europaeus) és una herba de la família de les ranunculàcies, ufanosa, de fulles palmatisectes, flors grogues, grosses i globoses i fruit format per uns quants fol·licles, que creix en prats i herbassars humits.
L'aigua de Sorteny ens duu la bella calta
La Caltha palustris és una planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de fulles cordades reniformes i de flors grosses d'un color groc d'or. Viu en terrenys entollats.
Un ampli reportage sobre els itineraris florals a la vall de Sorteny es publicarà properament a la revista Muntanya a cura de Ferran Alexandri i Valentí Zapater.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada