Una novel·la ambientada a les coves del Salnitre de Montserrat

El passat 18 de desembre es va presentar a la sala d'actes del Centre Excursionista de Catalunya la darrera novel·la d'Antoni Real, Salnitre, ambientada a les coves de Collbató del massís de Montserrat. Hi havia a la taula Dolors Sàrries, l'editora (Editorial Meteora); Antoni Real, l'autor de l'obra; Jordi Pons, alpinista de prestigi internacional, i jo mateix, com a director de la revista Muntanya.

Avui s'ha parlat del cap de Creus a Onda Vasca

La revista Pyrenaica, de la federació basca de muntanya, ha iniciat recentment una experiència nova a l'emissora de ràdio Onda Vasca. Concretament a la secció "Pyrenaica hablada", dins de l'Euskadi Hoy Magazine. Cada setmana intervé una autor o col·laborador de l'edició de setembre d'aquesta revista per explicar la seva experiència.

Heus aquí l'edició de desembre de "Muntanya" (amb una mica d'història)

Acabo de dur a impremta el nº 910 de la revista Muntanya, corresponent a l'edició de desembre del 2014, el darrer de l'any. Amb aquest número, ja n'hauré editat 56 des del 2004, quan vaig acceptar la direcció d'aquesta revista del Centre Excursionista de Catalunya.

El desdoblament masculí-femení com més va, pitjor

Ja havia comentat en l'apunt del diumenge 18 de setembre del 2011 que el masculí és la forma no marcada i el femení és la forma marcada, i que hem d'evitar un ús discriminatori del llenguatge amb relació al sexe, amb mesura, és a dir, sense fer contínuament el desdoblament masculí-femení.

El pi de l'aplec

Aquesta fotografia del Pi de les Tres Branques la va fer l'any 1905 l'il·lustre excursionista Cèsar August Torras i Ferreri, que va ser president de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques i després del Centre Excursionista de Catalunya, a més de promotor dels Congressos Excursionistes i autor de nombroses fotografies. Actualment, la imatge forma part de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC), i la vaig publicar per primera vegada a la revista Muntanya 903 (2013: 82), en una secció dedicada a la fotografia antiga, comentada per la prof. Teresa Camps.

El cap de Creus a la revista Pyrenaica

En la recent edició de setembre de la revista Pyrenaica 256, publicada per la federació de muntanya basca, acaba d'aparèixer un article meu i de Roger Rovira sobre el cap de Creus.

Presentació de la revista Muntanya a La Setmana del Llibre en Català

Ahir a les 12 del migdia a la plaça de l'Escriptura, davant de la catedral de Barcelona, on s'ubicava aquesta 32a edició del llibre en català, Ferran Alexandri (director de Muntanya), Ton Barnils (consell de redacció) i Lluís Gómez (vicepresident del CEC) van fer una presentació pública de la revista Muntanya, que edita el Centre Excursionista de Catalunya.

De Landmannalaugar a Skógar, el millor tresc d'Islàndia

Paisatge de l'etapa II

Si teniu la sort de fer les sis etapes d'aquest tresc sense pluja, amb bones estones de sol i dies clars, el fred i el vent us semblaran pertorbacions poc molestes perquè quedareu recompensats pel paisatge extraodinari, meravellós, que ens fa pensar en l'origen de la Terra, en una illa convulsa pels fenòmens volcànics i geotermals, que ha format unes muntanyes impossibles. Només aquells que han estat a Islàndia saben de què parlo. Una ruta de contrastos: els tons ocres i foscos de la terra cremada, el verd fluorescent de la molsa a l'estiu, els volcans, les fumaroles i les colades de lava harmonitzen amb les terribles glaceres. La millor combinació de foc i gel. El paisatge més extraordinari del món.

Muntanya 909 (setembre 2014)

Acabo d'editar el nº 909 de la revista Muntanya, que correspon a l'edició de setembre del 2014. La versió en línia ja es pot comprar a l'iQUIOSC.cat; però la revista impresa no arribarà als subscriptors, i al públic general en els punts de venda habituals, fins a l'1 de setembre.

Parlem de biospeleologia (i d'altres coses)

La biospeleologia és l'especialitat científica que té per objecte l'estudi dels éssers vius que habiten el domini subterrani. La paraula mateixa ja ho explica: formada per bio- (forma prefixada del grec bíos, -ou, que significa 'vida'), i espeleologia (de espeleo-, forma prefixada del grec spelaion 'gruta, caverna' i -logia, sufix del mot grec lógos 'paraula, raó, teoria, tractat').