La segona nevada d'aquesta tardor la vaig viure el cap de setmana del 29 i 30 de setembre al refugi Estanys de la Pera, situat a 2.335 m d'altitud, al Pirineu central català, prop de les poblacions d'Arànser i Lles (Baixa Cerdanya). Just en aquesta imatge veiem el Monturull enfarinat des de l'estany Gran de la Pera, el matí del diumenge 30.
La bona amiga Genni Archetti, guarda del refugi (juntament amb el seu company Dani Ferrer), em preguntava quin era l'origen del nom de la Pera, com es coneixen aquests llacs, i també el nom compost del pic de Perafita, per damunt d'aquests estanys? ¿Què vol dir pera?
Cal dir que tots dos noms provenen del llatí PETRA 'roca'.
Cal dir que tots dos noms provenen del llatí PETRA 'roca'.
Pera
Nom antic que vol dir 'pedra', 'roca', provinent del llatí PETRA, amb el canvi normal -tr- > -r-. Exemples antics: Tiren-nos fortment ab sagetes e ab peres (Jaume I, Crònica, 435); L'ome qui atroba la pera preciosa s'alegra molt (Llull, Cont. 1); Ha-y una bella pera marbre (Muntaner, Crònica, c. 206).
Diu Coromines (Onomasticon Cataloniae) que PETRA hauria hagut de donar pera amb e tancada, però pertot se sent amb e oberta, tot i que el nom al·ludeix a pedra, ja que en llatí sempre es digué PIRUS 'perera', i el fruit fou pirum.
Una mola pètria està clavada a l'estany Gran de la Pera, entre el Perafita i el Monturull. És ben evident perquè aquests estanys es diuen "de la Pera", quan trobem aquests tossals massissos de roca i tartera envoltant els llacs d'aquest indret.
Perafita
L'etimologia d'aquest topònim és claríssima i coneguda: PETRA FICTA 'pedrassa clavada en terra', 'termenal', etc. Format en el llatí vulgar, descendent també del llatí PETRA i combinat amb un adjectiu.
Refugi Estanys de la Pera
Fent llenya per a l'hivern al refugi Estanys de la Pera. Un bon nombre d'excursions poden fer-se des d'aquest equipament: el Perafita, el Monturull, el pic Sirvent, el pic de la Colilla i també seguir la Ruta dels Estanys Amagats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada