El 25 de maig passat un grup de 80 socis del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) van fer una visita a la Sagrada Família de la mà de Jordi Bonet i Armengol, l'arquitecte en cap de les obres del temple expiatori més famós del món i un dels símbols de Barcelona. Jordi Bonet, consoci del CEC com el mateix Antoni Gaudí, va iniciar les explicacions a la façana del Naixement; després va dirigir-nos, a través del temple, cap a l'indret on s'ha de bastir la façana de la Glòria, fins al portal major, obra feta en bronze per l'escultor Josep M. Subirachs, on hi ha en relleu tot el parenostre, en català, i al fons, com un teixit, es va repetint la frase eucarística en 50 llengües.
La llum pren protagonisme en el temple a través de les formes hiperboloïdals (una estructura que no s'havia usat mai en arquitectura) de les obertures o lluernes del sostre i dels finestrals, i s'infiltra suaument cap a l'interior. La lluerna de l'absis és el punt més alt de l'interior (75 m), suportada per 12 columnes, que representa el déu de forma abstracta, simbolitzat, a part de la llum, per la figura del triangle.
Puresa i llum de vidre: en els sostres, enmig de les columnes-arbres, amb formes estrellades, hi ha una gran quantitat lluernes que provoquen l'efecte dels raigs solars que penetren en l'arbrat petri.
Els vitralls, obra de l'artista Joan Vila-Grau, són de colors intensos en els laterals inferiors de les façanes, mentre que els superiors de la nau central són translúcids perquè deixin passar més llum. Els primers simbolitzen les paràboles del mite de Jesús: "Jo sóc la llum", "Jo sóc l'aigua de vida".
El bosc del Paradís: les columnes, inspirades en els arbres i les seves capçades, deixen passar la llum adequada en aquest bosc espiritual a través de les naus central i laterals del temple. Gaudí va dissenyar les voltes i els finestrals per simular la llum que es filtra entre les fulles dels arbres del bosc. Les gaudinianes columnes dinàmiques (que giren helicoidalment en el dos sentits per fer néixer noves arestes al llarg del fust, arriben a dalt gairebé al cercle) són els troncs dels arbres que, en assolir el 15 m, es subdivideixen a partir d'un nus i s'inclinen per suportar les voltes, com ho faria el brancam d'un arbre.
Segons Gaudí, la nau de la basílica tenia la funció d'unir el cel i la terra. Potser la primera impressió de la Sagrada Família produeix un significat incomprensible; però de mica en mica, podem anar desxifrant els misteris de la natura i el folklore, barrejats amb la mitologia cristiana, que expliquen les claus per interpretar el misticisme de Gaudí.
Fotografia: Ferran Alexandri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada