En l'edició de desembre del 2016 (nº 919) de la revista Muntanya he publicat i escrit dos articles dedicats a les comarques catalanes de la Vall d'Aran i la Noguera. Dos indrets especialment interessants, l'un vist des la mirada del fotògraf professional, i l'altre per descobrir un patrimoni natural i cultural sovint oblidat.
Amb el títol d'Aran, l'essència dels Pirineus, he redactat uns petits textos explicatius que basteixen una mirada particular, des del punt de vista del fotògraf Roger Rovira, que reflecteix no sols la natura esplendorosa d'aquesta comarca pirinenca, sinó també la vida mateixa dels aranesos, que han convertit aquesta vall de vessant atlàntic en un autèntica pàtria. Els llocs i motius triats són: Unha, els estanys i la vall del Tuc Nere, el Malh dera Artiga, la tradició de l'Haro de Les, Montgarri, la mina Victòria, el llac deth Hòro i el Malh des Pois, el circ de Colomers, el tuc deth Port de Vielha, el bosc de Carlac i la vall de Molières.
La Noguera oblidada és l'altre reportatge. Des d'Artesa de Segre, capital natural del Segre Mitjà, pot fer-se una veritable mirada al passat prehistòric i medieval a través d'antigues ruïnes i balmes troglodítiques. Començant pel turó piramidal de Montmagastre, al cim del qual hi ha les ruïnes d'un castell i una església romànica, la ruta continua cap al llogaret de Tòrrec i la cova de la Vansa, habitada fins ben entrat en segle XX; per acabar la jornada, la proposta ens duu fins a la muntanya d'Antona, punt estratègic damunt del Segre, on s'assentaren els ibers i, en temps medievals, s'hi construí una fortificació important, identificada com el castell de Malagastre.
El paisatge de Catalunya té un patrimoni molt valuós, tant pel que fa a la biodiversitat, la geodiversitat o els béns culturals. Tots aquests espais, per tant, mereixen respecte i atenció, perquè són tresors que cal conservar i estudiar a fons. De vegades, alguns d'aquests indrets resten en l'abandó i en la deixadesa dels visitants poc respectuosos. Es tracta d'indrets que no només tenen un interès ecològic, sinó que poden amagar construccions romàniques, antics castells en ruïnes o jaciments arqueològics que són a l'abast de tothom, però que necessitarien una cura i una interpretació dignes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada