Els excursionistes també poden escalar la Salamandra

Les vies blaves de Montserrat

A finals de la dècada de 1980 i començaments de 1990, amb l'empenta del veterà escalador Joan Cerdà, va néixer la idea de reequipar i recuperar algunes vies d'escalada en perill d'extinció, que havien quedat oblidades a causa del grau baix de dificultat o bé per la dificultat de l'accés.

Així doncs, els escaladors veterans van reequipar algunes d'aquestes agulles de poca dificultat per poder seguir gaudint de l'escalada: són les anomenades vies blaves, un concepte heretat dels colors que usen les estacions d'esquí per definir la dificultat de les pistes.

La Salamandra

Arran de la publicació del reportatge del documental de les vies blaves, a cura del realitzador Gerard Montero (vegeu revista Muntanya, 885 o post anterior), els excursionistes hem comprovat que veritablement aquestes vies són també accessibles al nostre col·lectiu, si hom té, però, un mínim de coneixement de l'escalada. Certament, escalar la Salamandra per l'aresta Brucs no representa una gran dificultat, tret d'algun pas concret que pot superar-se amb una mica de traça. La Salamandra és una agulla maca, elegant, esvelta. Vista des del Montgròs encara és més espectacular.

L'aresta Brucs és una via blava que recorre l'aresta sud de la Salamandra. Com totes les vies blaves, no és molt difícil i està ben assegurada. Fins a la primera reunió és molt fàcil; la sortida presenta, però, un pas de IV una mica llarg, sense massa problemes; després continua un III sostingut fins a la segona reunió, que queda en un petit replà. A partir d'aquí cal vorejar per l'esquerra un díedre, passant per una canaleta (IV); es fa una reunió en un replà i se supera un desplom per culminar el cim per una rampa fàcil. El descens en ràpel es fa per una canal que queda a la dreta mirant des de dalt de l'aresta.

Primera ascensió: Puig i Gallofré (13-9-1936).

Aproximació: Cal anar fins a Collbató i agafar la pista que va cap a la Vinya Nova; continuem en direcció a can Jorba; deixem el cotxe just al revolt on comença el camí dels Francesos o del Bassal dels Gats, que abandonarem en el punt on enllaça amb la canal del Migdia. Hem de seguir aquesta canal fins a la font de la Cadireta, moment en què deixarem aquesta canal per desviar-nos pel caminoi que duu a la Salamandra fins que arribem a la base de l'agulla. L'aproximació és d'unes 2 h.

Dificultat: III sup / IV.

Presentació d'un llibre sobre titís

El jardí dels titís, les mones més petites del món

Amb motiu del bicentenari del naixement de Charles Darwin, el Centre Excursionista de Catalunya es va unir el 21 de desembre passat als actes que durant tot l'any 2009 s'han estat celebrant en honor de l'il·lustre científic, conegut sobretot per la seva obra fonamental, L'origen de les espècies.

Per això, la sala d'actes del CEC va començar aquesta sessió amb la presentació del llibre El jardín de los titís y tamarinos, de Montserrat Ubach, on l'autora explica d'una manera molt amena i curiosa les històries i aventures de les mones més petites del món que viuen al santuari de Darwin. És un llibre ple d'anècdotes de titís, de viatges i d'aventures.

Els protagonistes d'aquestes històries viuen al centre d'adopció, recuperació i conservació de Darwin, una entitat sense ànim de lucre dedicada a la protecció d'aquests petits primats fins al final de la seva vida, ja que, dissortadament, no és possible que retornin a la selva.

Cal tenir present, però, que els titís no són animals de companyia. És per això que s'ha de ser molt conscient que la tendresa que puguin despertar aquests titís de Darwin, sobretot en la lectura del llibre, ha servir només per conscienciar-nos que realment no són mascotes, sinó animals salvatges, inclosos en les llistes de CITES d'espècies vulnerables o en perill d'extinció, i que el  que  tots hauríem de desitjar  és que visquin sempre en el seu hàbitat natural.

Així mateix, l'acte també va servir perquè Montserrat Ubach presentés al nombrós públic assistent el centre d'adopció de titís de Darwin, una organització internacional per a la preservació de titís, de la qual n'és la directora. Darwin és una entitat primatològica, amb seu a Barcelona, que tutela un centre de rescat de primats originaris d'Amèrica Central i d'Amèrica del Sud. Tots aquests animals han estat abandonats, cedits, decomissats per les autoritats o bé procedents de rescats.

L'etòleg i primatòleg Jordi Sabater Pi va prologar aquest llibre

Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922-2009), una de les primeres autoritats mundials en l'estudi dels primats en estat natural, va escriure el pròleg del llibre de Montserrat Ubach l'any 2008, un any abans del seu decés. Reproduïm les seves paraules:

El llibre El jardín de los titís y tamarinos escrit per la primatòloga Montserrat Ubach i Tarrés és un treball que comprèn bàsicament els aspectes de la vida d'aquests simpàtics primats. La senyora Ubach ha estudiat aquesta disciplina durant uns vint anys i ens explica en el seu llibre diversos aspectes emotius de la seva relació amb aquestes mones, animals que demanen la nostra atenció i protecció més grans. Esperem que la lectura d'aquesta interessant obra els motivi vers el camí de la protecció de la natura amenaçada.

Més informació a: www.darwin.cat
Podeu adquirir aquest llibre a: www.altair.es

Les dues cares de Le Mans

Le Mans, la Ciutat Plantagenet
 

Els mesos de juny a agost són una bona època per descobrir Le Mans, anomenada també Ciutat Plantagenet, una ciutat d'art i d'història, famosa pel circuit automobilísitc de les 24 Hores. Els vespres d'estiu ofereixen al visitant la Nit de les Quimeres: la catedral de Sant Julià i la muralla romana esdevenen el marc de teatres d'imatges i espais sonors.

Una mica d'història

Le Mans es va edificar al damunt d'un promontori rocós proper a la confluència dels rius Huisne i Sarthe. Considerat un lloc sagrat des de la prehistòria, entre els anys 4000 i 5000 aC s'hi va construir un menhir, la pedra de Sant Julià (recolzada avui a la façana de la catedral homònima), el vestigi més antic de la història d'aquesta ciutat, i un dels símbols més emblemàtics dels seus habitants, que consideren aquesta pedra màgica com el melic de la ciutat, el veritable centre de l'univers.

La ciutat romana es va fundar l'any 20 aC amb el nom de Vindinum. La muralla que envolta el recinte romà, una plaça forta que ha protegit durant més de quinze segles el centre històric de la ciutat, és el més ben conservat de tot l'antic imperi romà, juntament amb els de Roma i Constantinoble, i un monument únic a França.

A l'edat mitjana Le Mans esdevé ciutat reial amb la famosa dinastia dels Plantagenet, que donarà el sobrenom a la ciutat. Tot va començar amb el fastuós matrimoni, celebrat a la catedral de Sant Julià l'any 1128, del comte Jofre V d'Anjou i de Matilde, filla del rei d'Anglaterra Enric I. Diuen que Jofre tenia el costum de dur una branca de ginesta sobre la toca; per això li deien Plantagenet (planter un genêt). Avui dia, l'antic palau reial és la seu de l'ajuntament de la vila; només en resten els murs i les finestres romàniques. Aquí va néixer Enric II, fill de Jofre i Matilde i el futur rei d'Anglaterra. El nom dels Plantagenet recorda també la reina Berenguera, viuda de Ricard Cor de Lleó, que visqué molt de temps en aquest palau.

La catedral romanicogòtica de Sant Julià

Batejada amb el nom de Julià, el primer bisbe de Le Mans, la catedral fou construïda entre els segles  XI i XV, amb la presència del famós gres vermellós (roussard).  És una de les catedrals més grans de França, amb 134 m de llarg. L'edifici posseeix també uns vitralls cèlebres dels segles XII, XIII i XIV, i està considerat com un dels conjunts més importants del món medieval. Actualment, la catedral és una barreja del romànic i el gòtic.

Les cases medievals i les mansions del Renaixement

La Ciutat Plantagenet agrupa en una superfície de 9 ha cases velles amb panells de fusta, mansions que daten de l'època del Renaixement, i també carrers empedrats molt ben conservats. Les cases amb panells de fusta són més de cent; les més antigues daten de finals del segle XIV i la majoria són dels segles XV i XVI. Amb colors vius de l'època medieval (blaus, verds o vermells) ofereixen una imatge molt animada de la ciutat vella.

Le Mans ha estat el centre més actiu del Renaixement de tot l'oest de França gràcies als grans mecenes, els bisbes i cardenals, els prínceps de Luxemburg, Lluís de Borbó, etc. Del primer període del Renaixement destaquen una dotzena de mansions particulars: la casa d'Adam i Eva, la casa de la Tourelle, el Grabatoire, etc.

Detall de la casa dels Dos Amics (segles XIV-XV).

                                               Detall de la casa d'Adam i Eva (segle XVI).

Els jardins particulars de les cases del nucli antic són interiors únics, amb una visió privilegiada de la ciutat des de l'hortet o jardí estant. Aquests jardins, que els propietaris tenen cura de tenir en un ordre perfecte, són un dels atractius més singulars i amagats de la ciutat.

 

Les 24 Hores de Le Mans

L'automòbil és l'altra cara de Le Mans. Tot va començar amb una família de fonedors de campanes, els Bollée, que van convertir la ciutat en el bressol de les tecnologies del segle XX: l'automòbil i l'aviació. El pare, Amadeu, i els seus fills Lleó i Amadeu Jr., van inventar els cotxes de vapor i més endavant la gasolina.

L'any 1906 Georges Durand, apassionat pels cotxes, organitza a Le Mans el primer Gran Premi de l'Automòbil Club de França. Uns anys després decideix crear un nou concepte de cursa de resistència per permetre els automobilistes comparar la resistència dels cotxes. D'aquesta manera va néixer la prova de les 24 Hores, un dels circuits més prestigiosos del món. Actualment té un traçat de 13 km, format per rectes llargues, revolts tancats i el famós alentidor Dunlop.

Amb el temps han passat més de 3000 cotxes de les millors marques pel circuit: Porsche, Ferrari, Bentley, Renault, Peugeot, Audi, Nissan, etc., però alhora Le Mans és també la història de les llegendàries gestes de més de 6.000 pilots.

Grande Parade des Pilotes.

Les 24 Hores de Le Mans se celebren cada any en el mes de juny. Durant la cursa el circuit es converteix en una veritable ciutat, amb estands, botigues, festes, restaurants, i més de 200.000 espectadors i 2.500 periodistes de tot el món.

La passió pel motor contagia la població durant una setmana sencera. S'organitzen esdeveniments al cor mateix de la ciutat de Le Mans, com ara la "Grand Parade des Pilotes" la vigília de la cursa, on es poden veure desfilar els pilots les 24 Hores amb cotxes prestigiosos del Museu de l'Automòbil; les empremtes de les mans i els peus dels guanyadors de les 24 Hores es recullen en motlles i després són reproduïts en plaques de bronze que es conserven als carrers del barri de Sant Nicolàs.

 

La Nit de les Quimeres

L'espectacle més sorprenent de Le Mans és sens dubte la sensacional Nuit des Chimères. Cada nit d'estiu la Ciutat Plantagenet mostra el seu rostre a les parets de la façana de la catedral i de la muralla romana. La Nit de les Quimeres és un espectacle de llum i so creat pel grup Skertzo.

Els àngels músics s'escapen de la catedral per oferir un concert celeste a la façana principal abans de tornar a la capella de la Verge on s'on afixats a la pedra des del segle XIV.

A la muralla del recinte romà desfilen els animals imaginaris, com les gàrgoles o les quimeres, tant de l'època romana com medieval, les figures mitològiques, els retrats dels Antonins o els vaixells pirates normands.

...

Més informació:

www.lemans.fr

Reportatge de Ferran Alexandri, transmès en el programa "De la Terra a la Lluna" a Onda Rambla Punto Radio (FM 89.8; www.ondarambla.es) el juny del 2009.

Surt el nº 886 de la revista Muntanya

Els camins històrics de Catalunya

Per conèixer bé el nostre país cal caminar, trepitjar el paisatge i observar la personalitat que ofereix un territori. Per això és molt important la conservació o la recuperació d'antics camins de muntanya, sobretot si aquests senders aporten un patrimoni històric i cultural, a més a més del patrimoni natural, evidentment. Això mateix és el que pretén el GR 151, senyalitzat recentment, ja que descobreix un dels períodes que forjaren la història d'aquest país, el romànic, a través de les comarques d'Osona, el Bages, el Ripollès i el Conflent. I encara més: la descoberta d'un romànic gràcies a la figura del bisbe i abat Oliba, que durant el segle XI va fer possible amb els seus viatges l'arribada de noves idees a Catalunya.

Aquest gran camí, que comença a Montserrat i acaba a Sant Miquel de Cuixà, forma part del nostre territori i compleix amb la funció de fer conèixer el país on vivim d'una manera més profunda, tan necessària avui dia, en un moment en què les revistes de difusió excursionista publiquem molt reportatges de muntanyes d'arreu del món, fruit de l'afany viatger dels muntanyencs; però publiquem poc sobre les muntanyes dels Països Catalans. Estem convençuts, des de la Redacció, que és bo no oblidar mai els camins que recorren la nostra terra, el nostre paisatge.

                                                                           

Articles destacats:

Els Camins del Bisbe i Abat Oliba. Presenta les etapes més significatives del camí al seu pas per la comarca d'Osona, inici de la senyalització del nou GR 151, seguint els paisatges del Ter, des de Vic fins al Bisaura.

El Baltistan llunyà. Aquest article descriu en primera persona les vivències de l'excursionista a través d'un trekking inoblidable per les muntanyes del Karakoram, des d'on es pot veure majestuós el K2, la segona muntanya més alta de la Terra, i recorre l'espectacular glacera de Baltoro.

El Taillon Cara Nord. Descobrir el Taillon al Pirineu central en una escalada d'hivern per una canal directa de la seva cara nord és l'objectiu d'aquest reportatge. Aquestes muntanyes formen part de la història del pirineisme, escenari de grans gestes alpinístiques, on fan més de cent anys els més atrevits van fer itineraris que donaren lloc a les primeres guies d'escalada dels Pirineus.

Més informació a www.cec.cat

La revista Muntanya entrevista Jordi Pujol

Jordi Pujol parla d'excursionisme

L'expresident de Catalunya Jordi Pujol i Soley va concedir una entrevista a la revista Muntanya el 26 de juny passat al seu despatx del passeig de Gràcia. El motiu d'aquesta trobada va servir per presentar oficialment al president Pujol la nova etapa de la revista, especialment els darrers números, com ara el monogràfic que vam dedicar en el número d'abril (882) a Jacint Verdaguer excursionista.

No vam oblidar durant la conversa amb el president Pujol d'explicar-li la tasca social i de difusió de l'excursionisme que desenvolupem des del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), l'editora de la revista Muntanya.

Va ser un entrevista en profunditat, conduïda per Ferran Alexandri, director de la revista Muntanya. Cal dir, també, que Jordi Pujol va estar molt interessat a cada moment sobre les nostres explicacions i comentaris que van sorgir a propòsit de l'excursionisme i el CEC.

Paralel·lament, i amb motiu de la celebració del centenari del refugi vell d'Ulldeter i cinquantenari del nou (propietat del CEC), vam voler fer un repàs històric amb el president Pujol on la muntanya, el paisatge, els camins i la necessitat de fomentar l'excursionisme van ser els principals punts tractats.

Jordi Pujol afirmava amb encert: "Per estimar i servir bé Catalunya cal haver trepitjat el país, no només la muntanya, sinó també el pla, per la Segarra per exemple, que no té els mateixos al·licients que l'alta muntanya, i que has d'haver après a estimar la pols dels camins de Catalunya, i els camins no són sempre de muntanya."

En cloure l'entrevista,  vam lliurar a Jordi Pujol alguns exemplars de la nostra publicació, i el president va escriure'ns una dedicatòria al nº 880 que diu: "A la revista Muntanya, i al seu bon servei a l'excursionisme i a Catalunya".

 El refugi nou d'Ulldeter acaba de fer 50 anys

Podeu llegir aquesta entrevista al nº 885 de la revista Muntanya (descarregueu-lo a www.cec.cat, a l'enllaç de Publicacions).

Un nou llibre de Lluís Grifell

Memòries i aventures d'un temps i un país. Catalunya 1930-1950

La novel·la Memòries i aventures d'un temps i un país de Lluís Grifell es va presentar a Barcelona a la sala d'actes del Centre Excursionista de Catalunya, just abans de la diada de Sant Jordi d'enguany. L'acte va ser organitzat per la Secció d'Història i Art d'aquesta entitat social, amb la presència de l'autor, Lluís Grifell; del president de la Secció d'Història i Art del CEC, Francesc Olivé; de l'editor de l'obra, Ramon Guitó i de Ferran Alexandri que, en qualitat d'agent literari, va conduir l'acte i va entrevistar l'autor. A la sala d'actes també hi havia entre el públic Mn. Josep Ruaix, que ha prologat i revisat el llibre de Grifell. Anteriorment, aquesta obra també havia estat presentada a Manresa i a Sabadell.

En clau de literatura

L'objectiu d'aquest llibre és molt clar: "vol ser un retrat fidedigne d'un temps i un país, el nostre, una narració que reflecteix la manera de viure dels anys compresos entre 1930 i 1950, una època de guerres i fortes convulsions socials". Amb aquestes paraules Lluís Grifell vol posar de manifest una sèrie d'esdeveniments d'una manera objectiva, amb el propòsit d'aprendre una lliçó d'història, de la nostra història més recent, perquè el lector en tregui les seves conclusions i interpreti, alhora, una part d'aquests fets amb els matisos d'uns i altres, dels vencedors i dels vençuts. I això és una aposta per al lliure albir, pel fet de pensar, de reflexionar sense condicionaments.

Però aquesta obra és, també, un projecte amb clau literària, perquè usa, per dir-ho en paraules de Josep Pla, "la idea stendhaliana del mirall" -¡del seu modest mirall!- per a una població innominada de Catalunya. Grifell, en el mirall hi reflecteix, doncs, unes imatges descrites de la millor manera que l'autor ha sabut fer i d'acord amb les preferències del país, de la seva història, i això posant el màxim d'interès en els detalls. En llegir aquesta obra el lector pot copsar un seguit de fets d'interès històric o curiositats de l'època: el sabó, les Brigades Internacionals, els bitllets de banc, el Katiuska, el mercat negre, les festes de les enramades, el servei secret...

Es tracta d'una narració ambientada en la preguerra, la guerra civil i la postguerra espanyoles, fruit de l'observació i de l'experiència, d'una etapa candent de la història de Catalunya, amb l'esperit atent d'una persona amb inquietuds literàries. El protagonista, anomenat només Francesc, projecta una experiència d'abast general, viu en una ciutat que tampoc no coneixem, i això fa que pugui ser qualsevol part del país, de manera que tothom pugui sentir-se identificat. És un noi català, de classe senzilla i treballadora, idealista, assenyat, fins i tot arrauxat... què més es podria dir, sinó que és un protagonista que identifiquem amb aquells elements que d'una manera tan original i encertada Jaume Vicens i Vives va definir per a un català.

Paralel·lament, els casos concrets dels personatges, les seves aventures, com suggereix el títol, situen aquest llibre en una novel·la d'aventures més que versemblant: real. Aventures que esdevenen drames recognoscibles, que captiven de seguida el lector per la seva senzillesa, pel fet divers o per seu abast més universal i greu.

Aquestes memòries es desenvolupen al mateix temps com una novel·la amb les seves parts, que coincideixen amb les etapes de la vida del protagonista: infantesa, adolescència i joventut. L'estructura, doncs, també respon a allò que la literatura més exigent demana en una obra ben feta: el plantejament, el nus i el desenllaç, conduïts cap a una funció didàctica molt concreta: que els lectors, joves o vells, recordin coses ja sabudes i tal vegada oblidades o que n'aprenguin de menys conegudes.

Podríem definir aquesta obra en unes poques paraules: un llibre format per uns personatges de gran profunditat humana, i una vella i coneguda història que convé no oblidar mai, el darrer element d'una literatura de qualitat.

L'autor

Lluís Grifell Pons neix l'any 1925 en el si d'una família menestral d'una ciutat catalana. Cursa estudis de primària i secundària i, a catorze anys, comença una novel·la i una comèdia musical, intents que no arribarien a terme. Durant la guerra civil i la postguerra, estudia comerç i peritatge mercantil mentre treballa a la botiga dels seus pares. Després treballa de comercial en uns grans magatzems i viatja per Catalunya i el País Valencià. L'any 1973 funda una empresa, que regenta fins als 75 anys, moment en què en delega la direcció en un fill seu. Llavors comença la seva etapa d'escriptor, publicant Sants i mites de Catalunya (en 3 volums) i Petites històries per matar el temps. Finalment, encara la seva darrera obra, Memòries i aventures d'un temps i un país. Catalunya 1930-1950.

Per adquirir aquest llibre visiteu el lloc www.abadiaeditors.com o bé demaneu-lo a ferran@alexandri.cat. També el podeu comprar online (18 €) o descarregar-vos alguns fragments a www.lluisgrifell.com.

Els productes de la terra...

Denominacions d'origen, indicacions geogràfiques protegides i cuina de productes de qualitat

En l'obra enciclopèdica Catalunya. Tota la nostra cultura (Volum 4. Música, cultura popular i gastronomia), publicada a Barcelona per Edicions 62 l'any 2009, Ferran Alexandri ha escrit el capítol dedicat als productes de la terra.

Els productes de la terra i les denominacions d'origen d'un país, d'una regió o d'una localitat designen certs productes autòctons que tenen unes qualitats específiques gràcies a un seguit de factors, com ara el paisatge, les formes de viure o els coneixements vinculats a un territori al llarg de la història.

La cuina d'una comunitat es defineix pels productes que usa, per la manera en què els combina i els transforma, per la forma com se'ls menja i pel significat simbòlic que tenen aquests aliments per a una comunitat determinada.

Però per damunt de tot, la cuina és també una estratègia de supervivència. I per això cal que sigui sana, a més de gustosa al paladar, per eliminar-ne qualsevol perill d'intoxicació, aconseguir que esdevingui al més digestiva possible i que s'adapti als terrenys i als climes del país.

A més dels productes de la terra, hi ha també les anomenades denominacions d'origen protegides (DOP) o les indicacions geogràfiques protegides (IGP), que garanteixen la qualitat d'aquests productes i els identifiquen amb un territori. D'aquesta manera, la cuina tradicional i també les noves tendències es basen en aquests productes per construir un patrimoni cultural i natural.

Catalunya. Tota la nostra cultura

Volum 4: Música, cultura popular i gastronomia

Barcelona: Edicions 62, 2009

Turisme tranquil, una guia d'excursionisme diferent

Turisme tranquil, 
una guia de Ferran Alexandri d'establiments de Catalunya situats en indrets on la calma, el silenci i la natura en són protagonistes

El turisme tranquil és una activitat de lleure que té cada vegada més acceptació. Es tracta d'una bona alternativa per a tota aquells que fugen del brogit del turisme de masses i cerquen un espai on gaudir del silenci i la tranquil·litat. Monestirs, refugis de muntanya i cases rurals ofereixen un tipus d'allotjament envoltat de la calma desitjada.

Per a aquesta guia s'han seleccionat un total de 90 refugis, monestirs i cases rurals de tot Catalunya, que s'ofereixen en dos volums. Els establiments que s'han triat destaquen per l'ambient de tranquil·litat que proporcionen, però també s'ha tingut en compte la voluntat de representar tot el territori, que s'ha dividit en les 10 marques turístiques que estableix Turisme de Catalunya.

Així doncs, hi ha mostres de turisme tranquil de Barcelona, la Catalunya Central, la Costa Brava, la Costa Daurada, la Costa de Garraf, la Costa del Maresme, els Pirineus, les Terres de l'Ebre, les Terres de Lleida i la Vall d'Aran.

Per a cada establiment s'ofereix també un itinerari que es pot fer a peu, amb cotxe o amb BTT. De vegades es proposa visitar monuments i esglésies; d'altres vegades, fer passejades per entorns d'interès paisatgístic i natural, o bé calçar-se les botes de muntanya per anar a trobar llacs als cims del Pirineus. També s'ha afegit una fitxa amb dades pràctiques sobre restaurants, fires i festes, què podem comprar i punts d'informació de cada zona.

• Una oferta variada: 90 establiments
• Rutes associades: excursions a peu, amb cotxe o bicicleta
• Una guia pràctica: informació actualitzada

Turisme tranquil (2 vol.)
Barcelona: RACC/Edicions 62, 2006
(De venda amb La Vanguardia)

Un nou llibre per aprendre català

L'any 2008 es publica la segona edició revisada de Catalán para Dummies

Ferran Alexandri va publicar aquesta obra el 2007, de la qual ja n'ha sortit la segona edició revisada i esmenada pel mateix autor.

Aquest és un llibre diferent dels altres llibres per aprendre català. Per exemple, fa servir el castellà com a llengua vehicular per explicar la llengua catalana, dirigit sobretot als espanyols o llatinoamericans, o bé a persones d'altres nacionalitats que parlin o entenguin el castellà, però que necessiten aprendre el català d'una manera ràpida i eficient.

És una obra que s'endinsa en el moll de l'os de l'idioma, que inclou pinzellades de cultura dels Països Catalans, frases populars, refranys, etc., que reflecteixen els costums i la història d'aquesta comunitat de parlants. A més a més, el llibre és també una gramàtica que explica el català contemporani d'una manera tan senzilla que en fa l'aprenentatge més ràpid i divertit.

El llibre inclou també un petit diccionari bilingüe, llistes de verbs, diàlegs quotidians, exercicis i un CD d'audio per escoltar els diàlegs i poder pronunciar correctament el català.

Els llibres Dummies es caracteritzen per les explicacions senzilles, amb informació per pessigar d'aquí i d'allà, amb icones i altres referències per guiar la lectura. Però sobretot, amb tocs d'humor.

Catalán para Dummies

Autor: Ferran Alexandri

Barcelona: Granica, 2008 (2a edició)
331 pàgines, amb il·lustracions i CD

Podeu comprar aquest llibre a www.casadellibro.com/libros/alexandri-ferran/alexandri32ferran

Més llibres de Ferran Alexandri per a nens i joves

Em dic William Shakespeare

"Estic segur que tots coneixeu el príncep Hamlet i la seva frase famosa 'Ser o no ser', i els malaurats amors de Romeu i Julieta per causa de la rivalitat entre les dues famílies. Aquests són alguns dels personatges que vaig inventar per als meus drames, en els quals vaig ser capaç d'imaginar herois i protagonistes que van patir passions, lluites i ambicions com si fossin éssers gairebé reals."

Barcelona: Parramón Ediciones, 2005
Col·lecció Em dic
Il·lustracions de Violeta Monreal

64 pàg. (44.000 caràcters)
Disponible en castellà i català

 

William Shakespeare va néixer el 1564 a Strattford-on-Avon, un famós poblet d'Anglaterra. Malgrat que la seva obra com a dramaturg és coneguda universalment, la seva vida privada és plena d'enigmes i llegendes.

L'obra de l'autor de Hamlet, Romeu i Julieta, Otel·lo i Macbeth ha perdurat gràcies a la diversitat, el preciosisme, la força èpica i la intensitat dramàtica dels seus continguts.

Més informació a www.parramon.com/autor/374/ferran-alexandri/

El gran llibre dels éssers fantàstics

Aquest llibre s'emmarca en la línia clàssica de la literatura fantàstica i ofereix l'oportunitat als joves lectors de conèixer les característiques, curiositats i llegendes relacionades amb els principals protagonistes del món de la fantasia.

El llibre es divideix en sis grans parts, i cadascuna d'aquestes invita el lector a conèixer els éssers que viuen o desenvolupen la majoria de les activitats en un hàbitat concret (boscos, coves i muntanyes; les profunditats de la terra; llacs, mars i altres medis aquàtics; l'aire; el regne dels morts i les dimensions desconegudes).

De cada ésser coneixereu els seus trets físics i les seves formes de vida particulars. Així mateix, també es recullen les curiositats més sorprenents, i es conten llegendes i anècdotes provinents de la tradició.

Les il·lustracions de Manuel Calderón tenen un valor fonamental en aquest llibre de Ferran Alexandri, ja que recreen aquests éssers fantàstics i màgics amb molt de realisme i ens transporten als llocs més amagats de la imaginació humana.

Un llibre que sorprendrà els més petits i que entusiasmarà els més grans, ple de llegendes, tradicions, anècdotes i contes fabulosos, des de l'antiguitat fins als nostres dies.

Barcelona: Parramón Ediciones, 2006

Col·lecció El Gran Llibre

Il·lustracions de Manuel Calderón

128 pàg. (124.289 caràcters)

Disponible en castellà i català

Traduït al francès, grec i portuguès

Més informació a www.parramon.com/autor/374/ferran-alexandri/

El gran llibre de les aventures

Aquest fantàstic llibre us permetrà gaudir amb onze relats dels millors autors clàssics de la literatura universal d'aventures, perquè els més joves,  i també els grans, conegueu els viatgers més intrèpids, els protagonistes que ajuden els altres, els herois que es vengen del cruel destí o els que pateixen per alguna causa i en surten vencedors.

El gran llibre de les aventures és una obra bellament il·lustrada a cura de Pedro Rodríguez, que inclou tres capítols de Ferran Alexandri: Robinson Crusoe de Daniel Defoe, Viatge al centre de la Terra de Jules Verne i L'illa del tresor de Robert L. Stevenson.

La resta de relats són de Manuel Serrat Crespo: David Copperfield de Charles Dickens; Sandokan d'Emilio Salgari; El fantasma de Canterville d'Oscar Wilde; El comte de Montecristo d'Alexandre Dumas; L'últim mohicà de James F. Cooper; Tom Sawyer de Mark Twain; Moby Dick de Hermann Melville i Ivanhoe de Walter Scott.

Curiosament, aquest llibre ha estat imprès quan fa aproximadament 287 anys que es va editar Robinson Crusoe, 142 anys el Viatge al centre de la Terra i 123 anys de L'illa del tresor.

Barcelona: Parramón Ediciones, 2006

Col·lecció El Gran Llibre
Il·lustracions de Pedro Rodríguez 
112 pàg.

Disponible en castellà i català.

Podeu comprar aquest llibre a http://www.casadellibro.com/libro-el-gran-libro-de-las-aventuras/1110655/2900001144803

Em dic Agatha Christie...

Em dic Agatha Christie

A partir de 9 anys

"El que més m'agradava de les meves històries d'assassinats era presentar totes les proves al lector perquè ell mateix pogués resoldre el cas pel seu compte llegint el llibre. No cal dir que tots els personatges són sempre sospitosos... Aquí rau l'emoció. Vejam si sou capaços d'endevinar la identitat de l'assassí abans d'acabar l'últim capítol d'un dels meus llibres!"

Barcelona: Parramón Ediciones, 2009
Col·lecció Em Dic
64 pàg. (44.000 caràcters)
Il·lustacions de Carles Abat

Disponible en castellà i català

 


Més informació a www.parramon.com/autor/374/ferran-alexandri/

Aquesta escriptora anglesa, nascuda l'any 1890 a Torquay, és coneguda com la "reina del crim" o "la dama del misteri". Amb una vida pròpia d'una novel·la, va ser la creadora de personatges tan famosos com Hercule Poirot i Miss Marple. Va escriure desenes de novel·les de misteri, de detectius  i d'assassinats.