Les boires de la Mussara

Des del cingle de les Airasses observem aquesta vista de les muntanyes de Prades, entre cingleres espectaculars, sovint cobertes per la popular boira mussarenca, un llogaret màgic caracteritzat per la solitud i la bellesa del paisatge.

La Mussara és avui un poble ruïnós a causa de l'abandonament que va patir l'any 1959. La carretera acaba davant la bassa i les ruïnes de l'església, dedicada a Sant Salvador. El poblet havia aplegat una vintena de cases al voltant d'aquesta església i també algunes altres d'esparses pels encontorns. 

A la punta de les Airasses, l'extrem del cingle on es va bastir el poble, hi havia hagut l'antic refugi que el Centre Excursionista de Catalunya (CEC) va construir l'any 1926, ara també en ruïnes, però des d'on es pot contemplar en dies clars una de les millors panoràmiques de la plana del Camp de Tarragona, amb la costa mediterrània al fons. Es tracta d'un lloc idíl·lic, molt elevat, ple de cingles i nombrosos penyals, punt de partida d'excursions ben interessants.

Trobareu la descripció d'un itinerari a través dels cingles i boscos de la Mussara al meu llibre:

Turisme tranquil 1. Guia RACC/ Ed 62, Barcelona 2006. Pàgs. 98-101.

Properament, la revista Muntanya publicarà un ampli reportatge sobre les muntanyes de la Costa Daurada.

(C) Ferran Alexandri, pel text i les fotos.

Tomb de les Neres, nou camí interparroquial d'Andorra

Una ruta, recentment inaugurada, per gaudir dels boscos d'alta muntanya

Es tracta d'un recorregut de 8 km i un desnivell de 198 m que transcorre pels boscos i prats de les parròquies de Canillo, Encamp, Ordino i la Massana, amb una durada aproximada de 3 hores. El camí se sol iniciar al coll d'Ordino; és una ruta circular.

Per passejar i córrer és una ruta de nivell moderat. Per fer-la amb BTT,  té una dificultat mitjana-alta. Per descobrir la vegetació, la fauna i els paisatges és una ruta ideal per a nens. Per admirar els grans paisatges és una ruta que obre l'angular a moltes valls i cims de la geografia andorrana.

La revista Muntanya, en l'edició de juny (896) presentarà oficialment i amb més detall aquesta ruta.

Fotografies de Roger Rovira.

La via ferrada d'Enclar (Andorra)

Des de fa uns quants anys, les vies ferrades han anat guanyant adeptes als Països Catalans gràcies a les noves obertures d'itineraris i al seu bon equipament. Les vies ferrades són una manera relativament fàcil d'endinsar-se a la verticalitat. De fet, amb un curs de tècniques d'assegurament i de ràpel es podrà gaudir de sensacions impressionants, abans només a l'abast dels escaladors.

Andorra va decidir fa uns anys invertir en noves ferrades com a atractiu turístic per als amants dels esports de muntanya. Avui dia hi ha 17 vies ferrades concentrades en una zona no massa extensa, fet que converteix aquest racó dels Pirineus en un destí imprescindible per als amants d'aquest esport.

La ferrada de Sant Vicenç d'Enclar és una via molt maca. L'itinerari va superant uns quants ressalts fins a situar-se en un esperó aeri. Es passa també per un parell de rampes de roca equipades amb cadenes per a les mans i cables per assegurar-nos. Després d'una petita travessa per unes terrasses arribem a la part final de la ferrada. Aquí trobarem un llarg desplomat molt exigent físicament, però ben equipat. Després d'això se segueix pel fil d'un esperó rocallós, més tombat, que enllaça plaques llises de roca, fins a superar un petit bloc enmig del bosc. El final de la via és a sota mateix de l'ermita de Sant Vicenç d'Enclar, un bon mirador de la vall d'Andorra.

Dades tècniques

Desnivell: 170 m

Recorregut: 250 m

Orientació: E

Aproximació: 5 min

Tornada: 25 min

Dificultat: D

Horari/via: 1 h

Fotografies de Roger Rovira. Un reportatge més extens sobre les vies ferrades d'Andorra es publicarà a l'edició d'agost de la revista Muntanya.

MUNTANYA 895: 53 Ral·li Internacional d'Esquí de Muntanya del CEC

Els ral·lis d'esquí de muntanya del CEC s'han convertit en la cursa més representativa de l'entitat i la de més alt nivell, que enguany ha arribat a la 53a edició, celebrada el passat mes d'abril a la vall de Conangles. Aquesta passió per les curses de muntanya ja ve de lluny; fins i tot podríem dir que fou amb el CEC quan s'inciaren. El CEC ha estat, certament, pioner en les curses de muntanya. Per això en aquesta edició de juny mostrem l'origen de la competició esportiva a la muntanya amb un repàs a la seva història; però també amb un exhaustiu reportatge gràfic sobre l'organització i desenvolupament, des del punt de vista intern, del darrer ral·li internacional d'esquí de muntanya del CEC.

L'equip que liderava la cursa, al pas del tuc de Conangles, acabaria imposant-se en la classificació.

El pendent pronunciat del tuc de Conangles obliga als participants a posar-se els  esquís a l'esquena i a calçar-se els grampons.

Sincronització a l'hora de treure's les pells, al control 13, just abans d'afrontar un curt descens.

Fotografies de Roger Rovira.

Històries d'Àustria

Foto: Roger Rovira

L'Oficina Nacional Austríaca de Turisme, amb qui la revista Muntanya manté relacions des de fa dos anys i per a qui ha realitzat diversos reportatges, ha creat un audiollibre amb relats romàntics, d'humor, d'intriga, etc., que basteixen les històries d'Àustria. 

Cada capítol és escrit per un autor de renom i la seva història intenta crear el desig de visitar aquest país centreeuropeu, per conèixer les ciutats on passen aquests relats; però també les seves muntanyes, com ara el Tirol i Innsbruck, la capital dels Alps.

Descarregar-vos aquest audiollibre. 

Per això el 9 de juny passat es va presentar aquesta obra a Barcelona, en una roda de premsa a l'àtic de l'Idealoft (pl. de l'Àngel, 2),  on vam ser convidats.

Empúries, dos sols per a una mar nostra

Asclepi (Esculapi d'Empúries), déu de la medicina, fill d'Apol·lo i de Coronis i pare d'Higieia, representat per un vell barbut, amb un mantell que deixa nus una part del pit i els braços, duia originàriament un bastó al qual s'enrosca una serp. Aquesta estàtua en marbre blanc fou trobada a Empúries l'any 1909 durant les excavacions, partida en dos trossos; datada del s II aC. Des del 2008 s'exposa la Museu d'Empúries. Fa 2,20 m d'alçada i pesa 900 kg. És l'obra d'art grega més important trobada fins ara als Països Catalans.

L'escullera hel·lenística (s II-I aC) feta poc després de l'arribada dels romans, a causa de la intensificació del tràfic comercial, és situada a la platja de Sant Martí (fora del recinte arqueològic). De fet, a banda del poblat indiget establert en aquesta part del golf de Roses (al terme de l'Escala), dues grans civilitzacions van establir-s'hi: una ciutat grega al costat de la platja, la Neàpolis o Emporion 'mercat', i una ciutat romana adjacent.

Els grecs, amb llur cultura, condicionaren l'evolució dels indígenes, i donaren lloc a la cultura ibèrica. L'any 218 aC un exèrcit romà comandat per Cneus Corneli Escipió desembarcà al port d'Empúries. S'iniciava el procés de romanització de la península Ibèrica, que tant influí políticament i culturalment.

Els mosaics que decoraven el terra de les cases romanes més importants de la ciutat són una mostra del llegat dels homes que inventaren el mare nostrum.

Fotografies de: Ferran Alexandri

"Cradle to Cradle", més enllà de la sostenibilitat

El 16 i 17 de maig passat una convocatòria de premsa organitzada per l'Hostal Empúries va reunir un considerable equip de professionals: TV3, TVE, El Periódico, La Vanguardia, la revista Muntanya i Catalunya Ràdio, entre d'altres. 

L'Hostal Empúries és el primer establiment d'Europa que ha obtingut la certificació Leed que l'acredita com a líder en eficiència i disseny sostenible segons els estàndards internacionalment acceptats per a edificis sostenibles que han demostrat el seu compromís ecològic en complir els objectius de més alta eficiència.

Aquesta trobada comptava amb la presència de l'arquitecte americà William McDonough, un dels responsables de desenvolupar el Cradle to Cradle i un dels personatges més influents del món sobre aquest concepte de sostenibilitat.

EL CRADLE TO CRADLE

El Cradle to Cradle és una aproximació revolucionària per al redisseny de la indútria humana, basada en la convicció que el disseny intel·ligent, inspirat en la productivitat regenerativa i segura de la natura, pot crear una indústria que sostingui i regeneri, que no sigui només sostenible.

Cradle to Cradle significa literalment "del bressol al bressol". S'ha de redefinir la indústria humana perquè produeixi serveis i productes en dos cicles tancats i interdependents, el cicle biològic i el cicle tècnic, que permetin una circulació indefinida de materials valuosos, no tòxics i que generin abundància.

Un producte es pot concebre com a nutrient biològic; per tant retornarà a l'aigua o a la terra sense deixar materials tòxics en el procés.També poden ser nutrients tècnics, que són aquells que continuen circulant com a materials en cicles industrials tancats que generen valor.

El Cradle to Cradle, desenvolupat per l'arquitecte americà William McDonough i el químic alemany Michael Braungart, té com a objectiu iniciar una nova revolució industrial, en què la indústria humana generarà impactes positius en el nostre entorn. Els tres principis del Cradle to Cradle són els següents:

• Residu = nutrient
• Ús de fonts d'energia renovables
• Celebració de la biodiversitat

Més informació:

http://www.mbdc.com/default.aspx
http://www.youtube.com/watch?v=0OFI1Tx2EGU&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=eY4o3WzCfmM
http://www.youtube.com/watch?v=B5NiTN0chj0&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=IoRjz8iTVoo&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=xjxu5kBLxUw&feature=related

hostalspaempúries

www.hostalempuries.com

Fotografies 2 i 3 a cura de: Alfred Montserrat (més info: Notes de camp)

Excursions a l'interior de la terra

Acabo de publicar una nova guia d'espeleologia per a excursionistes, dins de la Col·lecció Guies del CEC que edita Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Aquest és el primer dels dos volums d'aquesta guia d'itineraris subterranis adreçada als excursionistes i muntanyencs que, sense ser espeleòlegs ni haver practicar mai l'espeleologia, vulguin visitar algunes de les cavitats més destacades de la nostra terra.

La tria de coves (i de vegades algun avenc) ha estat feta pensant en l'interès de la cavitat, la seva història o la seva formació geològica; però també en la relativa facilitat d'accés i progressió. Dit d'una altra manera: per recórrer aquestes coves no es necessita material de progressió vertical. En general, només amb un casc amb il·luminació, amb una granota i unes botes d'aigua es poden fer tots els itineraris proposats.

La majoria d'aquestes visites subterrànies permeten, a més a més, fer una excursió a peu pels voltants. De fet, anar fins a la cova ja representa tota una excursió.

Índex:

•   El Pirineu Cerdà: La cova d’Anes. La fou de Bor

•   El Pirineu Ripollès: La cova de les Encantades. La mina Saragossa. La cova de Rialb.

•   La serra de Lleràs: El botet de Casa Rei.

•   L’Alt Urgell: La cova de l’Ormini.

•   La Noguera: La cova Negra de Tragó de Noguera. La cova del Tabac.

•   El Pallars Sobirà: El forat del Drac de Saverneda.

•   El Berguedà: La bòfia de Sant Jaume.

•   El Massís del Montsec: El forat del Gel. El forat de l’Or. La cova dels Muricecs. La cova Colomera.

•   L’Alta Garrotxa: La cova de la Mosquera.

•   Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac: La cova del Manel. La cova Simanya. Les coves de Mura.

•   Montserrat i l’Anoia: Les coves del Salnitre. Coves i avencs del Mamut. La cova de les Rondes.

Aquest primer volum conté:

• 22 itineraris sota terra.
• Descripcions, història, curiositats i llegendes.
• Fitxa amb informació tècnica sobre cada itinerari.
• Topografia de totes les coves.

Excursions a l'interior de la terra. 22 itineraris espeleològics

Ferran Alexandri

Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011

Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya, 28

128 pàg, amb il·lustracions

MUNTANYA 894, els valors de la natura

L'excursionisme, a part de preconitzar el contacte amb la natura i de representar un esbarjo de caire esportiu, també té un vessant científic i cultural que comporta el coneixement més aprofundit del paisatge. Per això, en aquesta edició de la revista Muntanya de primavera es proposen un seguit d'excursions un xic diferents, que comporten l'observació de la natura i la descoberta dels camins tradicionals.

ARTICLES DESTACATS

Ombrèr deth Montardo, per Jordi Massip

Una excursió d'alta muntanya per redescobrir llocs i camins oblidats de la Vall d'Aran, a la cara nord del Montardo.

Collegats a vista de lupa: els líquens com a protagonistes, per María José Chesa

Un recorregut diferent per Collegats, on podrem gaudir d'una bona caminada, mentre que observem els líquens dels diversos ambients del paisatge, passant per l'antic monestir de Sant Pere de les Maleses i la cova de la Serpent.

Els camins de La Palma, per Ferran Alexandri

Una illa petita, verda i alterosa, de temperatures benignes i diversitat de paisatges, amb cims volcànics que superen els 2.000 m, és plena de camins històrics i tradicionals que conviden a descobrir-la.

Pels Alps de l'Ötztaler, per Josep M. Sala i Albareda

Una travessa d'alta muntanya que va de refugi en refugi passant per les impressionants glaceres alpines del Tirol austríac.

Bonaventura Ubach (1879-1960), un biblista excursionista, per Bartomeu M. Ubach

Després del centenari del primer viatge al Sinaí del P. Bonaventura Ubach, tot just s'acaben de complir els 75 anys que el Centre Excursionista de Catalunya li va atorgar la medalla d'or.

Els camins de ronda de la Costa Brava

Mar i muntanya

En èpoques passades, els camins de ronda es practicaven "al llarg del mur d'una plaça forta o de la zona marítima o terrestre com a servitud de pas per a la vigilància de la costa". Aquesta és la descripció que en fa el DIEC2. 

Avui dia aquests camins costaners han estat recuperats per a l'excursionisme. S'han senyalitzat com a GR o PR, passen per trams empedrats (a prop de les viles), es converteixen en camins de grau quan s'enfilen, i estan a cavall, en els trams més salvatges, entre els camins de contrabandistes, els estrets o emboscats i els de cabres i de mal passar. Però són, a la fi, camins de muntanya fantàstics, ideals per fer excursions a l'hivern, al començament de la primavera, abans de l'entrada de la calor forta, o bé a la tardor.

De la platja de Castell a Calella de Palafrugell pel GR 92

Al terme de Palamós (Baix Empordà), a llevant de l'antic castell de Sant Esteve i del veïnat de s'Alguer, limitada a l'est per un poblat preromà, hi ha la platja de Castell, inci de l'excursió que recomanem, ara que som a finals de març.

Aquest recorregut és un dels més bonics de la Costa Brava, que recorre el paratge protegit de Castell i el cap Roig, a través d'un seguit de cales esplèndides: Sènia, Estreta, Roca Bona i el Crit.

Un magnífic camí per fer en un dia d'hivern assolellat, caminant per la muntanya, de cara al mar, pujant petits turons, davallant a paltges solitàries, amb les illes Formigues sempre com a teló de fons.

Tot i que només són quatre illots, presidits per un petit far, diuen que al 1285 hi va tenir lloc un combat naval en el qual fou derrotat l'estol fràncès de Felip II de França per l'almirall català Roger de Lloria. Des del seu mirador de la cala Estreta, a pesar de la seva insignificança, sembla que aquests petits illots encara mostren l'orgull d'un passat gloriós.

Un excel·ent reportatge sobre les illes Formigues ha estat publicat recentment a la revista Descobrir (148, setembre 2010)  a cura del fotògraf Roger Rovira (autor d'aquestes imatges) i de Xavier Febrés.