dijous, 1 de gener del 2015

Els itineraris excursionistes de Joan Coromines


L'editorial Ara Llibres va publicar el mes d'octubre passat els Itineraris del lingüista Joan Coromines, on es presenten per primera vegada els seus escrits de viatge, pàgines d'una innegable qualitat literària, i on es poden seguir les excursions per Catalunya d'un home de lletres a la recerca de la paraula viva.

Es tracta d'una obra de fragments emocionants, a través de camins i viaranys, escrits personals, rics en detall i d'insòlita rellevància científica i sentimental, que comprèn gairebé trenta anys i més de quatre-centes caminades. L'editorial ha tingut la gentilesa d'enviar-me aquest llibre extraordinari (juntament amb algunes fotografies que s'inclouen a l'obra), del qual en faré ben aviat una recensió més extensa a la revista Muntanya, que dirigeixo. Tot i així, he volgut avançar un petit apunt per explicar-vos les característiques d'aquesta obra.


Josep M. Escaiola i Joan Coromines al cim del Monteixo, amb la pica d'Estats al fons (4 d'agost de 1935)

Itineraris està format per 457 excursions que van tenir lloc entre el 13 d'octubre de 1923 (a Vallfornés) fins al 4 d'abril de 1954 (al Serrat d'Ocata) –encara que les rutes continuen, i el llibre les recull en una llista numerada que arriba fins al 1979 amb l'excursió 1.332 a Aiguadassí, quan Coromines tenia 74 anys.

Els lingüistes Josep Ferrer i Joan Pujades, deixebles de Coromines, han estat els responsables de dirigir i editar aquesta obra, en la qual han treballat més de 15 anys, des que el 1997 van trobar les notes originals.

Heus aquí un petit fragment, corresponent a l'itinerari 176 (Sant Maurici):

[...] Voregem l’estany per un camí que puja per la vora dreta i després en fiquem en un engorjat a la sortida del qual desemboquem ja  damunt l’estany superior de Sant Gerber (2.280 m alt.), voltat de cingles roquers, de negres pinoses i tarteres i coronat per grans cims que reclouen per tots costats l’extensa superfície de les seves aigües fosques; al fons s’aixequen els més grans: el Bassiero en muralla espadada, la cresta de les Agudes i el gran pic de Saboredo migpartit per una canal nevada.