Del poblat ibèric de Puig Castellar a Badalona

El poblat ibèric de Puig Castellar es troba ubicat al municipi de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), al cim del puig Castellar (303 m), dit també puig del Pollo, un turó del parc de la serralada de Marina que domina el curs baix del riu Besòs. Hom creu que fou fundat per una tribu de laietans cap al s. V-VI aC i que perdurà fins a l'inici del s. II aC.

Història del jaciment ibèric de Puig Castellar

El jaciment es va descobrir l'any 1902 per Mn. Joan Palà arran d'unes troballes de terrissa als vessants del turó del Pollo; però va ser l'historiador Ferran de Sagarra i de Siscar, propietari dels terrenys, qui va du a terme les primeres excavacions entre 1904 i 1907. La propietat dels terrenys i els objectes trobats es van cedir el 1919 al Laboratori d'Investigacions Arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, que reprengué els treballs entre 1922 i 1925 sota la direcció de Josep Colomines i Josep C. Serra i Ràfols. Entre els anys 1954 i 1958, el Centre Excursionista Puig Castellar, de Santa Coloma de Gramenet, va iniciar unes campanyes dirigides per A. Martínez Hualde i J. Vicente Castell, que no es reprendrien fins a la darreria del segle XX.

Una tribu de laietans

El poblat de Puig Castellar és un assentament d'una tribu laietana que es dedicava bàsicament a l'agricultura i a la ramaderia, i secundàriament a la metal·lúrigia i el teixit. El poblat, de forma el·líptica, amb un recinte de 100 m de llargada per 50 m d'amplada, hauria arribat a acollir 40 cases, cosa que permet calcular una població d'unes 200 persones. Els habitacles són de planta quadrangular de 30 a 50 metres quadrats, formats per dues o tres estances. A dins hi havia banquetes, estructures de mòlta o treball i llars de foc per cuinar o escalfar-se. Totes les cases tenien sòcol de pedra a la part baixa, sobre la qual es bastia la paret de tàpia o tovot. Els sostres estaven fets d'encanyissats coberts de fang que descansaven sobre bigues de fusta.

Destaca la conservació de dos panys de muralla en bastant bon estat. L'abundància de troballes –que es poden veure en gran part al Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet–, demostren un abundós comerç amb pobles forasters, que fa pensar que el poblat fou abandonat de manera sobtada, segurament durant la Segona Guerra Púnica.

Descripció de l'excursió per la serralada

Des de Barcelona, hem d'anar amb la línia 9 del metro fins a Can Zam. A la sortida mateix del metro trobarem un seguit d'escales mecàniques i un ascensor o funicular que ens conduiran al final del casc urbà i punt més elevat, on comença una pista que enllaça amb el GR 92 (que arriba fins a Portbou) que duu directament al puig Castellar.

Actualment el jaciment arqueològic es pot visitar de manera gratuïta. Hi trobarem plafons explicatius que faciliten la interpretació de la visita. Ens trobem a dalt d'un punt estratègic, des d'on tenim molt bona visibilitat d'una bona part del Barcelonès fins al mar; però també la vall del Besòs, les serres prelitorals i fins les muntanyes de Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny i el Pirineu ripollès.

Del puig Castellar a l'ermita de Sant Climent

De la placeta al peu del turó del Pollo, entrada oficial de l'accés al jaciment, seguim el GR 92 a l'esquerra, i anem baixant entre xiprers. La pista gira a la dreta i, davant, a l'esquerra veiem l'ermita de Sant Onofre i a la dreta la de Sant Climent. Seguim el GR en pujada cap a Sant Climent, deixant un camí senyalitzat a la dreta que condueix cap a un dolmen natural en 10 minuts, fins que arribem a l'ermita de Sant Climent (s. XVII).

De Sant Climent al monestir de Sant Jeroni de la Murtra

Des de Sant Climent (263 m) tenim una bona visió del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que queda a sota, fins on prosseguirem l'excursió. Baixem per un corriol que surt de davant del portal de l'ermita fins que més avall reprenem el GR que ens durà sense pèrdua al monestir. Abans d'entrar al recinte, trobaren a la seva esquerra la curiosa font del Lleó.

Val la pena fer una aturada en aquest monestir, que pot visitar-se de manera lliure tots els diumenges de 12:45 a 13:10 (també es poden concertar visites guiades). De l'orde de sant Jeroni, l'edifici situat dins el terme municipal de Badalona, fou erigit el 1416 al mas de la Murtra com a conseqüència del trasllat del monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet, fundat el 1413 pel mercader Bertran Nicolau a la vora de Sant Pere de Ribes, al Garraf.

El monestir prengué el nom de Sant Jeroni de la Mare de Déu de Betlem, però popularment li quedà el nom de la Murtra. Amb un orígen difícil, la comunitat arribà a depassar la trentena de monjos en l'època d'esplendor. Joan II de Catalunya-Aragó va fer edificar el refetor, i el Reis Catòlics i Carles I, que hi residiren temporades quan anaven a Barcelona, hi van fer construir dues ales del claustre. La gran església, el claustre i el casal són obra dels segles XV i XVI. El 1835, quan es trobava en la plenitud, fou incendiat i exclaustrat, i el monument fou saquejat. Avui dia està mig en ruïnes i en procés de restauració, convertit una part en masia i en casal d'estiueig, amb terreny d'horts. Tot i això, és un conjunt de gran interès arqueològic.

De la Murtra a Badalona

El GR continua de la Murtra cap a l'hospital de Can Ruti; però l'abandonem aquí, i agafem la pista que havíem vist abans de la font del Lleó i que segueix recte per la vall de la riera de Sant Jeroni en direcció a la creu de Montigalà i les ruïnes de Ca n'Alemany (una antiga casa romana), indrets que, a causa de l'escassa vegetació, podem detectar de seguida i orientar-nos pel camí o pista que ens sembli més oportú.

Arribem a la creu de pedra situada dalt del turonet de Montigalà (152 m). En fer-hi la volta, tenim al davant Badalona i el mar al fons.

Baixem fent ziga-zagues per un corriol que surt de la creu mateix fins a la urbanització de Montigalà. Hi entrem pel carrer Afrodita; passem per sota de l'autopista per l'avinguda de Martí Pujol, que seguirem baixant fins a la parada de metro Badalona Pompeu Fabra.

Nivell: fàcil / Temps: 2 h 15 min / Distància: 7,5 km.