Ser o estar: aquest és el problema

¿Saber si, en català, hem d'usar ser o estar amb subjectes animats o inanimats, amb expressions de qualitats o estats, en les localitzacions o situació en l'espai? A més a més, ¿o bé cal tenir en compte el sentiment lingüístic de les persones d'una certa edat a favor del ser en molts casos, o enfrontar-se amb propostes més realistes, pròpies de les persones més joves, que tendeixen decididament per l'estar? Ser o estar: aquest és el problema, a l'hora d'expressar-nos. I encara en darrer terme, en alguns casos: ¡ni ser ni estar!

Certament, després de la normativa esquematitzada pels treballs d'Aramon i Badia, només a la Gramàtica del català contemporani (2002), del ser i estar, se'n parla detalladament en el capítol 14.2; però també les propostes de Joan Solà, exposades en el seu llibre Qüestions controvertides de sintaxi catalana (1987), ens poden servir de guia.

Miraré, però, de fer un resum de la qüestió farcit d'exemples, ja que aquests treballs són extensos i complexos. Com que és un problema saber si hem de fer servir ser o estar en una frase determinada, i no és fàcil saber quan ens les havem en un cas o en l'altre, em proposo de mostrar un model per a la majoria de les nostres frases de cada dia.

1. SUBJECTES ANIMATS

a) Amb adjectius que indiquen característiques permanents, definitòries o classificatòries: SER: savi, llest, constant, bo 'de bon caràcter', alt, baix, coix, cec, sord, mut, calb, treballador, enginyós, viu 'espavilat', espavilat...

EXEMPLES:

El seu pare és savi

La Joana és molt espavilada (però: Aquell nadó està molt espavilat (no sabem si ho és, però fa grans progressos))

És un xicot molt viu: de seguida ha entès què havia de fer

La Caputxeta Vermella és bona

Ésser constant en les seves afeccions

En Pere és més alt que la Maria

És sord de les dues orelles (però si és transitori: Està sord de les dues orelles)

b) Amb participis passats, amb adverbis i amb adjectius que indiquen qualitats o afeccions passatgeres: ESTAR: animat, refredat, capacitat; bé, malament; exempt, satisfet, prest, gras, bo 'sa', malalt, groc 'molt pàl·lid'...

EXEMPLES:

Estava groc com un mort

L'àvia de la Caputxeta Vermella ja està bona

En aquesta hora els bars estan encara poc animats

¿Esteu bé, en aquesta cadira?

No està bé de fer això

Però s'han acostat a aquesta classe adjectius que es construeixen tradicionalment amb ser, com ara mort, viu 'no mort', casat.

EXEMPLES:

No sabia si eres viu o mort / No sabia si estaves viu o mort

Sense pacte fiscal, el país està mort

¿Ets casat o solter? / ¿Estàs casat o solter?

c) Amb certs adjectius hi ha ben clara una oposició semàntica entre SER i ESTAR: alegre, trist, tranquil, nerviós, quiet...

EXEMPLES:

En Felip és nerviós de mena: de petit ja no parava

La Maite està nerviosa perquè té un examen de filosofia

Però es produeix un eixamplament explosiu probablement per influència del castellà: hi vénen a parar molts adjectius que tradicionalment no coneixien estar, que admeten la doble perspectiva "característica definitòria" vs "qualitat o afecció transitòria": jovial, vell, jove, amable, dòcil, bonic, maco, lleig, genial, boig, preciós, atractiu, bo 'atractiu, ben fet, desitjable', encantador, irresistible, elegant, meravellós, espaterrant, explosiu, horrible, alt (d'estatura), coix, sord, calb, espavilat, animat...

EXEMPLES:

Està horrible

L'Ernest està coix /sord / cec / calb

Aquesta noia està molt bona (fins i tot: Aquesta noia està com un tren)

d) Amb locatius: SER (mera localització) no és igual a ESTAR (permanència, estabilitat...).

EXEMPLES:

Vam trobar-los sota el pont: eren allí, armats

Els mossos estan vuit hores al camp

No t'amoïnis: estic al teu costat ('et faig companyia')

No t'amoïnis: sóc al teu costat ('ocupo simplement aquest lloc')

2. SUBJECTES NO ANIMATS

a) Amb adjectius que indiquen característiques permanents, qualitat definitòria o classificatòria: SER: alt, llarg, blanc, car, bonic, bo, difícil, clar, transparent, dur, tou...

EXEMPLES:

El sol era ja molt alt

És difícil de remoure aquesta pedra

Encara és clar a les set

b) Amb participis passats, amb adverbis i amb adjectius que indiquen qualitats transitòries: ESTAR, però amb convivència amb ser en la majoria de casos (no amb adverbis): encès, glaçat, cuit, obert, tancat, mullat, trencat...; bé, malament, mal; calent, fred, tebi, dolç, salat, cru, madur, verd 'no madur', tendre, intacte...

EXEMPLES:

¡Ja poden passar, que la porta és oberta!

La finestra està tancada

Mal m'està el dir-ho

El raïm encara està verd

La guineu quan no les pot haver diu que són verdes

Hi entro i veig que la casa està intacta

El segell és encara intacte

c) Amb algun adjectiu hi ha oposició semàntica entre els dos verbs; ser no és igual a estar: tort, fluix.

EXEMPLES:

Aquest arbre és tort (no dret, que fa corba, que puja tort)

Aquest quadre està tort (s'inclina més a un costat que a l'altre perquè està mal col·locat, però es pot redreçar perquè el quadre no és tort de per si)

La bombeta és fluixa (fa poca llum)

La bombeta està fluixa (no fa prou contacte perquè està mal enroscada)

Però hi ha un eixamplament explosiu d'estar, potser per imitació dels subjectes animats, tot i que alguns parlars i algunes persones, mantenen viu l'ús exclusiu o predominant de ser: espès, bo, bulliciós, malenconiós, net, brut, tèrbol, relliscós, pla, flonjo, humit, clar, transparent, dur, tou...

EXEMPLES:

Al restaurant del poble, el conill està molt bo

El conill és molt bo

Aquest vi està tèrbol: l'heu de deixar reposar

Dóna'm aigua clara, que aquesta és tèrbola

d) Localització: SER; però la possibilitat de suposar elidit un participi afavoreix l'avanç d'estar.

EXEMPLES:

Menorca és més al nord que Mallorca

¿On són les claus?

Les tombes de la gent important estan (fetes) sota terra

3. SINTAGMES PREPOSICIONALS ASSIMILABLES

Convivència de ser i estar: a l'abast, al ple de l'estiu, a la recta final del programa...

EXEMPLES:

Estar al ple de l'estiu, de l'hivern (o: Estem en ple estiu)

El doctorat està al teu abast

Ser a l'abast / al ple de l'estiu / a la recta final del programa

4. NI SER NI ESTAR

El català s'expressa de vegades amb altres verbs o amb altres girs com ara anar, trobar(se), sentir-se, haver-hi:

EXEMPLES:

¿Que vas coix?

Vas molt elegant

Em sento / em trobo molt feliç

Ens trobem davant d'un cas excepcional

La Iolanda encara fa de bon veure

¿Que hi ha la Maria?