Noves clarícies sobre el nom de la cova del Tabac

La forta influència musulmana a Camarasa, municipi on se situa la cova del Tabac, i en general de les terres del Segrià i la vall d'Àger abans de la Reconquesta, i a causa de la presència del mot àrab tabbaq o tubbaq, que es va usar a Espanya i a Itàlia amb les formes tabacco, atabaca, altabaca com a nom d'algunes plantes medicinals, i encara l'arabisme tabaq en el sentit de 'paneret', 'covenet', m'havien fet pensar que aquest mot podria ser l'origen del nom de la cova del Tabac. Heus aquí el problema:

1. Algunes d'aquestes plantes medicinals (entre elles l'olivarda o l'eupatori) anomenades tabacco, que no podem afirmar que se'n trobessin a la rodalia de la cova del Tabac, tenien efectes ensopidors o causaven mareig; per la qual cosa, Coromines (DECat, VIII, 168) diu que és versemblant que els espanyols transmetessin a la planta americana 'Nicotiana Tabacum' (d'origen incert) el nom europeu, perquè els indígenes la usaven per embriagar-s'hi.
2. El sentit de l'àrab tabaq com a 'panereta' o 'covenet' s'entendria només si hagués passat a 'cova'; però tabac només té el sentit de 'paner' i és un mot exclusiu del català de València, i encara més conegut en castellà com a tabaque amb el mateix significat.

La cultura popular tampoc explica l'origen de tabac

Avui dia podem veure un panell informatiu a la cova del Tabac, de la Generalitat de Catalunya, on es dóna aquesta explicació imprecisa: "El nom de la cova del Tabac prové de la pols que segles enrere se n'extreia per barrejar-la amb el rapè".

No s'especifica la mena de pols, però la creença popular deia que era del guano dels ratpenats, habitualment emprat com a adob. El rapè és un preparat de tabac mòlt i generalment aromatitzat per ensumar; però el supòsit que s'aromatitzés amb merda de ratpenat cal retirar-lo de seguida perquè és inconcebible. 

Potser tindria més relació amb l'hàbit d'ensumar tabac, l'anomenat tabac de muntanya o àrnica, per les propietats esternutatòries de les seves flors; però l'àrnica habita als prats subalpins de sòl àcid dels Pirineus i d'una gran part de l'Europa humida, difícil de trobar en la sequedat del Mont-roig, a les serres marginals del Prepirineu.

També hem de desestimar que el nom de la cova del Tabac vingués del contraban del tabac dels fumadors, segons la descripció de Francisco Zamora de l'any 1788 en parlar de Camarasa, on afirma que els contrabandistes guardaven a la cova del Tabac les tres espècies de tabac en pols malgrat les mesures del rei per tancar-la. Tot pot ser, però res a veure amb l'origen del nom. Ni tampoc cal perdre el temps en identificar tabac amb el tàvec o l'enganyapastors, anomenats també amb aquest nom. Ni encara amb l'apunt, prou interessant, que pels voltants de Lleida, de cert tipus de barrancs en diuen tabacs.

L'etimologia veritable de Tabac (però no tabac)

Novament Coromines, a l'Onomasticon Cataloniae (VII, 200), el recull més exhaustiu dels noms de lloc i de persona de tot el domini lingüístic català, aclareix la qüestió. Resulta que Tabac és el nom de diverses localitats, ja antigues, de la Catalunya occidental. Tabac és el nom aplicat a tres llocs diferents des dels segles XI-XII dins la zona de Noguera-Segrià:

1. Localitat antiga, Segre amunt de Balaguer, documentada el 1156 com Atabach; el 1450-52 apareix documentat Tabac (després Tabach), un lloc o terme prop de Camarasa, que permet identificar-lo sens dubte amb la nostra cova del Tabac.
2. Tabac és un despoblat del terme d'Alguaire, documentat ja el 1083.
3. La Torre de Tabach figura com un lloc de terme de la Lleida sarraïna en el segle XII.

Per tant, Coromines no dubta que l'etimologia d'aquest nom de lloc és preromana. No només no té res a veure amb la Nicotiana, sinó tampoc amb l'arabisme tabac 'paneret'. Cal relacionar-lo amb el mot ibèric Tauacca-, documentat en inscripcions ibèriques, i documentat com a TAVACCA en una inscripció hispano-llatina.

Davant del problema d'entendre l'ibèric, Coromines proposa que el sentit de TAVACCA, segons la naturalesa dels llocs designats, podria estar relacionat amb la noció de 'torre' o puig o lloc fortificat, i també la cova del Tabac es podria entendre com una fortificació campal. De fet, aquesta cova, d'enorme boca, dóna pas a una galeria de grans dimensions poc freqüent a Catalunya.