dilluns, 9 de març de 2015

El castell de Montmagastre

El turó de Montmagastre, de forma cònica, amb l'església de Sant Miquel. (Foto: D. Mengual)

Refaig l'apunt del 18-12-11, quan feia pocs dies que havia pujat per primera vegada al turó de Montmagastre (al municipi d'Artesa de Segre), en un dia ben boirós i tapat. A pocs metres d'arribar a l'església de Sant Miquel, per sota del cim, la boira escampà una mica i la seva figura monumental va aparèixer als meus ulls de manera impressionant. El passat 5 de març d'enguany hi vaig tornar, ara en un dia clar i ben assolellat; per això m'abelleix d'aportar noves dades d'aquest insòlit i encara prou desconegut indret.


L'església romànica de Sant Miquel de Montmagastre, que formava part de l'antic castell. (Foto: David Mengual)

Montmagastre: un castell, un església, un poble

L'indret de Montmagastre és avui un poblet disseminat al nord de la ribera del Segre, agregat al municipi d'Anya, i des de 1966, del d'Artesa de Segre (Noguera). L'antic nucli, actualment abandonat, es trobava als vessants del turó de Montmagastre, damunt del qual s'aixecava el castell de Montmagastre, que va ser molt important a l'edat mitjana. Era el primer dels castells recuperats als musulmans, a la frontera del baix Urgell, a principis del segle XI, pel comte Ramon d'Urgell; la seva església de sant Miquel fou dotada el 1011. 

Així i tot, del castell avui ja no en queda res, tan sols unes ruïnes esparses a la part superior d'aquest turó i als vessants de la muntanya. Podem dir, en general, que aquest lloc és bastant desconegut i solitari, tot i que el turó de Montmagastre és ben visible des de la carretera de Comiols; sols uns masos disseminats aporten una mica de vida a la zona.

L'església de Sant Miquel, des del cim de Montmagastre (762,1 m). Tret de l'altar a l'absis, el sostre està totalment ensorrat. (Foto: F. Alexandri)

L'església de Sant Miquel és un temple romànic del segle XI (dotat el 1011) que encara es manté en peu i que podria recuperar-se i conservar-se. Consta com a abadia canonical des del 1085, però el 1098 ja era unida al monestir d'Àger, els abats del qual s'intitularen aleshores abats d'Àger i Montmagastre; el 1108 era ja una simple priorat, filial d'Àger i als segles XIV i XV els seus priors ja no hi residien.

Lamentablement, l'estat actual és d'abandó, i els grafits medievals conviuen amb la proliferació dels actuals, com a conseqüència del vandalisme. La vegetació esquerda l'absis romànic, amb arcuacions llombardes, i les parets interiors estan mig derruïdes. Queden, però, dues criptes i restes de pintures murals del segle XIV.

Vista del campanar de l'església de Sant Miquel de Montmagastre. (Foto: F. Alexandri)

L'itinerari a peu

Des d'Artesa de Segre es pren la carretera L-512 pel Pont d'Alentorn en direcció al coll de Comiols. Després d'haver passat els llocs de Vall-llebrera i Vall-llebrerola, a mà dreta hi ha la carretera que es desvia cap a Montmagastre. Un cop passada la costa de Montmagastre, i abans d'arribar a Cal Donzell, a mà esquerra apareix un camí ample i lleugerament ascendent, on veurem un cartell municipal informatiu que indica el camí del castell i del poble medieval. Aquí es pot deixar el cotxe. (Al costat dret de la carretera, dins del proper bosc d'alzines, hi ha les restes del dolmen de Montmagastre o de Cal Ferrer).



Seguim a peu aquest camí ample fins que veiem a mà esquerra un caminet marcat per un pal indicador que s'enfila cap a Sant Miquel de Montmagastre i el cim del turó. El camí, ara senyalitzat amb fites, és costerut i pedregós. Quan albirem l'església de Sant Miquel des d'un petit replà també podrem veure, al vessant est, les ruïnes de l'antic nucli. En 20 min arribarem a l'església de Sant Miquel, per damunt de la qual culmina el turó de Montmagastre (762,1 m), amb un vèrtex geodèsic, al qual ara hi han lligat un pal llarg on oneja una estelada.

Ortofoto on s'aprecia la forma amamellada del turó de Montmagastre. (ICC)

El curiós nom de Montmagastre (o Mamagastre)

Pronunciat munmagastre, és aquest un topònim curiós que pocs s'imaginaran el seu origen, confosos potser per la influència de Mont- (muntanya), però en realitat es deu a una deformació de Mama- (del llatí mamma 'mamella'), perquè el lloc es deia al principi Mamagastre. La documentació antiga ens indica el pas de Mama- a Mont-:
  • mumaqasr (en l'expedició d'Almuzàfar contra Catalunya el 1003);
  • Mamakastrum (en un testament sacramental del 1010);
  • Castro Malagastro (el 1018, forma que suposa dos jocs de dissimilació, en Mama-: m-m > m-n > m-l, amb ajut dels nombrosos mots amb Mal-, com el castell de Malagastre del turó d'Antona, també a Artesa de Segre);
  • des de mitjan segle XII apareixen moltes dades de Mam-: Mamagastre (1074), Mamachastri (1074), Michaelis de Mamacastro (1075);
  • Castrum Montmagastri (1093);
  • Castro de Mamagastre o Montmagastre (1280);
  • Castell de Muntmagastre (en el cens de 1359).
El canvi de la -a- àtona de Mama- en -o- es deu a un arrodoniment labial provocat per les dues m. Una pronúncia Momma/Monma, ajudada per l'etimologia popular va donar peu a Mont-, Munt-

En conclusió, com argumenta Joan Coromines (Onomasticon cataloniae, MONTMAGASTRE, MONTGASTRELL, 360-361) l'origen de Mamagastre és MAMMAE CASTRUM 'castell (en forma) de mamella', amb el terme mamma 'mamella' aplicat a un turó d'aquesta forma, com el francès mamelon. Només cal observar que els turons sobre els quals es construïen aquests castells tenen una forma cònica que recorda la figura d'una mamella. Així mateix ho descriu Josep Maria Espinàs en el seu llibre, A peu per la Llitera (1990), en referència a un altre antic poble i castell anomenat també Montmagastre, situat a Peralta de la Sal: "un camí que s'enfila cap al mugró de Montmagastre".

Per tant, MAMMAE CASTRUM designava 'castell del turó amamellat'. Però diu Coromines que val més MAMMA CASTRI 'turó amugronat del castell' perquè no hi ha casos de genitiu dels noms en A- en toponímia.

2 comentaris:

G.J.O castellot ha dit...

Molt bon treball.
Nosaltres son de Montargull. Es al costat de Montmagastre.

Una consulta sobre Montargull. Podria ser? Mont(Muntanya) urgul(vigilar)
Gràcies

Ferran Alexandri ha dit...

Gràcies per les vostres paraules. Comento el cas de 'Montargull', nom llatinitzat de Mont Orgull. De fet, aquest topònim forma part d'un grup de noms d'antics castells o de puigs, que després s'estendrien a un poble. L'origen del nom prové de fraseologia romànica, amb significats de caràcter reptador, vanitós o ornamental. Per exemple, Malgrat: 'pesi a qui pesi'; Taltevull 'així et vull'; Bellvís 'bella vista', o el nostre cas, Montargull 'mont orgull', és a dir 'castell o roca que sóc l'orgull del meu senyor'.