dissabte, 25 de desembre del 2010

Un triangle per a Muntanya


Triangle (acrílic sobre paper; 88 x 61 cm)


Obra original de l'artista Carles Pujol en commemoració al 40è aniversari de la revista Muntanya. El triangle identifica la muntanya, el cim, la fita màxima de l'excursionista i de l'alpinista. El blau recorda el cel i el color de moltes portades de paisatge de la revista Muntanya. El difuminat blanquinós que envolta el triangle pot representar la boira. Tot plegat una interpretació possible, significativa, per a una obra amb molta força visual i de color, que ha esdevingut l'emblema de la revista i d'aquesta celebració.

El dibuix original s'exposarà a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i passarà a formar part de la col·lecció del fons d'art d'aquesta entitat per gentilesa de l'autor.

La història de la revista Muntanya

Nº 892 (DESEMBRE 2010)


Per acabar el 2010, l'edició de desembre de la revista Muntanya fa una repàs dels 40 anys de publicació ininterrompuda: 240 edicions avalen l'afany de divulgació del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i posicionen la revista Muntanya en un referent de les revistes d'excursionisme.

El temes de muntanya es reflecteixen en els següents 

ARTICLES

40 anys de la revista Muntanya, per Josep Nuet i Daniel Romaní.

La revista Muntanya editada pel CEC compleix aquest 2010 quaranta anys. El primer número va publicar-se l'abril de 1970; representava la continuació de l'antic Butlletí del CEC, que havia començat a publicar-se el 1891. Aquest article fa una mirada històrica de la que es considera la primera revista d'excursionisme en català.


Grand Canyon, un dels fenòmens més esbalaïdors de la natura, per Enric Ventura i Lecha.

De ben segur que si haguéssim de cercar un lloc en el món que ens provoqués l'admiració més gran per un bell paisatge sens dubte seria Grand Canyon. El canyó més gran del món és tan gran que, fins i tot, apareix en les fotografies fetes pels satèl·lits que envolten la Terra. Sens dubte, una de les grans meravelles naturals del món.

Artic Circle Race, la cursa d'esquí de fons més dura del món, per Francesc Monsonís i Elena Rivas.

L'Artic Circle Rice (ACR) és una cursa d'esquí de fons que es fa cada any a l'illa de Grenlàndia, als voltants de Sisimiut. ¿Què ho fa que l'ésser humà tingui una clara tendència a buscar sempre el més difícil, el més dur o allò que té un cert grau de risc o aventura?


Roses, una vila per a la història, per Lluís Vidal i Carme Vila.

Una caminada per la història antiga de l'Alt Empordà. Diu la llegenda que l'historiador Sili Itàlic recull la llegenda indígena sobre l'origen dels Pirineus: la princesa Pirene, filla del rei dels beribraces fou enamorada i segrestada per Hèrcules, que després l'abandonà a la seva sort a les muntanyes, on va morir.


El Hierro, l'illa de la pausa, per Toni Salas.

El Hierro, l'illa més occidental de l'arxipèlag de les Canàries, és un petit paradís desconegut, un lloc que es manté raonablement verge i que ha estat declarat reserva de la biosfera.





Podeu descarregar-vos complet aquest número al lloc web www.cec.cat.

Apunt de Ferran Alexandri.

diumenge, 5 de desembre del 2010

La Palma, Isla Bonita


L'illa de La Palma és situada en ple oceà Atlàntic, al nord-oest de l'arxipèlag canari. Juntament amb Tenerife, La Gomera i El Hierro constitueix la província de Santa Cruz de Tenerife. Amb només 706 km2, La Palma és un dels indrets de la Terra que ofereix una gran diversitat de paisatges. Hi podem trobar boscos de laurisilva, pinedes extenses i espècies vegetals úniques; però també muntanyes úniques, com ara la Caldera de Taburiente, que culmina al Roque de los Muchachos (2.426 m), cràters volcànics i mars de lava i, sobretot, aigua. La Palma és l'única illa de les Canàries on podem trobar aigua, rierols i torrents.

El Bejenado, la muntanya més individualitzada de La Palma
Pujar al cim Bejenado és una excursió sensacional perquè aquest pic aïllat és un excel·lent mirador de la Caldera de Taburiente, a través d'un sender de muntanya molt agradable. La versió còmoda d'aquesta excursió comença al mirador de La Cumbrecita, port que escurça la ruta "oficial", que passa pel PR LP 13.3 (la primera part d'aquesta ruta va per asfalt i pista).


Us recomano quel aneu fins al Centro de Visitantes del Parque Nacional de Taburiente, a l'est de la població de El Paso. A partir d'aquí cal prendre la carretera que va fins al mirador de La Cumbrecita, lloc on s'acaba l'asfalt i podem deixar el vehicle a l'aparcament i començar l'ascenció cap al cim Bejenado. Aquest mirador també és un lloc fantàstic per fer-nos una idea de la vastitud de la Caldera de Taburiente.


L'itinerari va avançant per la carena del anomenats Picos del Risco de los Cuervos fins a El Rodeo (1.585 m), punt on enllacem amb el PR LP 13.3 provinent del Centro de Visitantes. Tot el camí fins aquí està senyalitzat; fins i tot, en alguns llocs hi ha escales i cable per agafar-se, en els punts més aeris. Ara és el moment en què es veu millor l'interior immens de la caldera. Tot seguit, un ascens en ziga-zaga duu directament al cim de Bejenado (1.852 m), sent el millor lloc per observar aquesta gran depressió d'origen volcànic i de tots els cims que tanquen aquest perímetre. La tornada es fa pel mateix camí.


El Pico Bejenado és el destí final d'aquest itinerari, que ens haurà ocupat unes dues hores de pujada (1 h 30 min més de baixada). El dia ha estat perfecte per fer fotografies, i la calor moderada per ser un 26 d'octubre a les Canàries. Destaca, sobretot, el verd encès de la pineda que recobreix el cim, i també el pati dels vessants, acompanyats de bon matí, al lluny, per bromes fantasmagòriques. I a la fi, assolim el cim.


Apunt de Ferran Alexandri
Drets de fotografia: Roger Rovira

20 anys de la Cursa CEC-Collserola


La popular Cursa CEC-Collserola arriba enguany a la 20 edició
Es tracta d'una cursa de muntanya de 18 km i 800 m de desnivell, organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i l'Ajuntament de Barcelona. Es va celebrar el 21 de novembre passat, i va posar a prova 800 participants que sortiren del campus Nord de la UPC per retornar al mateix punt després d'aver fet 18 km d'un exigent i estètic recorregut per la serra de Collserola.


La serra de Collserola ha esdevingut en quelcom més que el pulmó de Barcelona: la seva existència possibilita els esports de muntanya. Així doncs, amb la intenció d'apropar la muntanya a la ciutat, el CEC organitza aquesta cursa des de fa dues dècades, però ara és la primera vegada que es fa des que la  serra de Collserola hagi estat declarada parc natural, amb l'objectiu de preservar aquest paisatge natural tan proper a la ciutat. Una vuitantena de voluntaris que formaven l'organització van garantir el bon desenvolupament de la cursa.


La cursa ha anat creixent al llarg dels anys, l'itineari també ha anat canviant per adaptar-se a la realitat d'un parc com el de Collserola i a un perfil de participant cada vegada més ben preparat i competitiu. La prova ha representat per a molts participants una forma de descobrir els camins de Collserola, des dels més concorreguts fins als corriols més amagats, cosa que ha fomentat la pràctica esportiva i el respecte cap a un entorn natural tan proper.


Entre els participants d'aquesta edició hi havia Frank Jiménez (de 71 anys) i Ramon Leona (de 10 anys), el corredor  més gran i el més jove; també hi havia corredors vinguts de fora de l'àrea metropolitana, fet que confirma que aquesta prova s'està fent un lloc dins del calendari de les curses de muntanya del país.

CRÒNICA I RESULTATS
Del campus Nord de la UPC, punt de sortida i arribada, els corredors enfilen la llarga pujada cap a Sant Pere Màrtir, el punt més alt de l'itinerari, i lloc on s'entreveien els participants més ben preparats. Davant de tot, un grupet de cinc corredors és seguit de ben a prop pel qui serà el guanyador absolut de la cursa. Es tracta de Pau Zamora Pérez, del DISTANCE, germà del cèlebre triatleta Marcel Zamora, que va marcar un temps de 1 h 12 min i 42 seg. Mercedes Arcos Zafra, del INTEMPERIE, fou la primera dona classificada, amb un temps de 1 h 29 min  i 33 seg.

Classificació per categories
  • Fins als 18 anys: Aniol Collado-Rorura
  • Dels 19 als 40 anys: Pau Zamora i Mercedes Arcos
  • Dels 41 als 60 anys: José Portillo i Mercè Magem
  • Dels 61 anys en endavant: Lorenzo Pérez
  • Esport adapatat (cecs B2): Xavier Camarasa i Belén González

Més informació: http://collserola.cec.cat/ 

Apunt de Roger Rovira i Ferran Alexandri.
Drets fotografia: Roger Rovira

dissabte, 4 de desembre del 2010

La revista "Muntanya" fa 40 anys (abril 1970- abril 2010)



Muntanya, editada pel Centre Excursionista de Catalunya, inclou continguts de totes les àrees dels esports de muntanya: excursionisme, alpinisme, escalada, espeleologia, barranquisme, bicicleta tot terreny, esquí de muntanya, etc.

La revista Muntanya, dedicada a la cultura excursionista i a la natura, compleix aquest any 2010 quaranta anys. El primer número de Muntanya va publicar-se l'abril de 1970, completament en català, després dels anys de prohibició de la nostra llengua.

De fet, la revista ja existia anteriorment en castellà (concretament des del 1946). Montaña suposava la continuació del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, que havia començat a publicar-se el 1891, però va ser suspès durant la guerra civil. Els primers signes de català de Montaña daten de l'any 1959. La censura deixa passar aquell any dos editorials ("23 d'abril" i "Els Jocs Florals"), escrits en català. A partir de 1970, doncs, la capçalera i els continguts ja són en català.


Els protagonistes d'aquesta publicació han estat sempre les excursions per les valls, muntanyes, boscos, llacs... de Catalunya i d'altres indrets com els Alps, els Andes, l'Himàlaia i un munt de zones del món. També n'han estat protagonistes els refugis de muntanya, sobretot els que han estat reformats i són avui una peça clau per als qui fan travesses de muntanya. Així, Muntanya s'ha fer ressò de les inauguracions de diversos refugis del CEC al Pirineu català, com ara el Joan Ventosa i Calvell i el d'Amitges, tots dos dins dels parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. L'any 1976 Muntanya va ser protaveu dels actes commemoratius del centenari del Centre Excursionista de Catalunya, amb un número especial.


La fotografia és un element essencial a Muntanya. D'entre els números publicats, hi ha portades amb fotografies de paisatges de gran bellesa. Precisament, per fomentar la fotografia de paisatge, la revista organitza un concurs anual, adreçat tant a aficionats com a professionals.


Actualment, Muntanya inclou continguts de totes les àrees dels esports de muntanya. Amb el propòsit de fer conèixer tots els racons de la geografia de Catalunya i de fora del nostre país, la revista publica també reportatges de trekkings i viatges d'arreu del món.


Explica Ferran Alexandri, l'actual director de Muntanya:

No oblidem tampoc altres aspectes molt importants per a la cultura excursionista. Per això des de fa uns anys hem elaborat articles històrics sobre els inicis de l'excursionisme, el pirineisme i l'alpinisme a través de documents antics o de personatges il·lustres que marcaren un inici, com ara Jacint Verdaguer, Jaume Oliveres, Norbert Font i Sagué, Lluís Marià Vidal, Valentí Almirall, Charles Lyell, Georges Véron, etc.

Darrerament, dos articles publicats a Muntanya han rebut sengles guardons: "El romànic de la Vall de Boí", de Mireia Ibàñez (Premi Pica d'Estats 2007) i "Els Angusto, dos aragonesos enmig de la plèiade", de David Vilaseca (Premi Unnim de Periodisme de Muntanya i Aventura del Festival de Cinema de Muntanya 2010).



Apunt de Daniel Romaní (premsa CEC)

El Festival de Cinema de Muntanya premia un article de la revista "Muntanya"

David Vilaseca s'enduu el Premi Unimm de Periodisme de Muntanya i Aventura



El Festival Unnim de Cinema de Muntanya, celebrat a Torelló (Osona) del 13 al 22 de novembre passat, a més d’exhibir i posar en competició cada any els millors films realitzats a qualsevol país del món sobre la muntanya i la natura, és també un lloc de trobada per als qui fan activitats relacionades amb la muntanya i els qui hi estan vinculats a través d’altres àmbits, com per exemple l’editorial. 

El Festival convoca el Premi Unnim de Periodisme de Muntanya i Aventura. A l’edició d’enguany s'ha premiat l’article “Els Angusto, dos aragonesos enmig de la plèiade”, de David Vilaseca, publicat a la revista Muntanya, concretament al número 887 (febrer de 2010). L’article recorda aquests dos guies aragonesos, que van ser, segons David Vilaseca, “autèntics pioners, avui ja absolutament oblidats.Van conquistar cims, van explorar noves rutes i, de vegades, al capdavant d’una cordada, esdevingueren la peça clau per l’èxit d’una expedició, ja fos pel seu coneixement del terreny o bé per la força i determinació que demostraren, encara que tota la glòria fos pels seus clients, que de vegades ometien el seu nom”. 


La procedència dels autors que es presenten al Premi Unnim de Periodisme de Muntanya i Aventura és molt variada, principalment de Catalunya, del País Basc i d'Aragó, i de premsa generalista i especialitzada. Destaquen per exemple les capçaleres del sector com Vèrtex, Muntanya, El Mundo de los Pirineos, Campo Base i diaris generalistes d’Euskadi.

El jurat d’aquest premi ha estat format per Daniel Martí, director de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya i periodista de TVE, Salvador Sala, periodista de TV3, i Toni Arbonès, expresentador del programa “Els viatgers de la gran Anaconda” de Catalunya Ràdio i presentador de “Passaport Barcelona” a Barcelona Televisió. El premi de periodisme està dotat amb 1.200 euros, 600 dels quals per al millor article i els altres 600 per al millor reportatge.

Muntanya és una publicació editada pel Centre Excursionista de Catalunya des de l’any 1970. Inclou continguts de totes les àrees dels esports de muntanya: excursionisme, alpinisme, escalada, espeleologia, barranquisme, bicicleta tot terreny, esquí de muntanya... 

Apunt de Daniel Romaní (premsa CEC)