dissabte, 25 de desembre del 2010

La història de la revista Muntanya

Nº 892 (DESEMBRE 2010)


Per acabar el 2010, l'edició de desembre de la revista Muntanya fa una repàs dels 40 anys de publicació ininterrompuda: 240 edicions avalen l'afany de divulgació del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i posicionen la revista Muntanya en un referent de les revistes d'excursionisme.

El temes de muntanya es reflecteixen en els següents 

ARTICLES

40 anys de la revista Muntanya, per Josep Nuet i Daniel Romaní.

La revista Muntanya editada pel CEC compleix aquest 2010 quaranta anys. El primer número va publicar-se l'abril de 1970; representava la continuació de l'antic Butlletí del CEC, que havia començat a publicar-se el 1891. Aquest article fa una mirada històrica de la que es considera la primera revista d'excursionisme en català.


Grand Canyon, un dels fenòmens més esbalaïdors de la natura, per Enric Ventura i Lecha.

De ben segur que si haguéssim de cercar un lloc en el món que ens provoqués l'admiració més gran per un bell paisatge sens dubte seria Grand Canyon. El canyó més gran del món és tan gran que, fins i tot, apareix en les fotografies fetes pels satèl·lits que envolten la Terra. Sens dubte, una de les grans meravelles naturals del món.

Artic Circle Race, la cursa d'esquí de fons més dura del món, per Francesc Monsonís i Elena Rivas.

L'Artic Circle Rice (ACR) és una cursa d'esquí de fons que es fa cada any a l'illa de Grenlàndia, als voltants de Sisimiut. ¿Què ho fa que l'ésser humà tingui una clara tendència a buscar sempre el més difícil, el més dur o allò que té un cert grau de risc o aventura?


Roses, una vila per a la història, per Lluís Vidal i Carme Vila.

Una caminada per la història antiga de l'Alt Empordà. Diu la llegenda que l'historiador Sili Itàlic recull la llegenda indígena sobre l'origen dels Pirineus: la princesa Pirene, filla del rei dels beribraces fou enamorada i segrestada per Hèrcules, que després l'abandonà a la seva sort a les muntanyes, on va morir.


El Hierro, l'illa de la pausa, per Toni Salas.

El Hierro, l'illa més occidental de l'arxipèlag de les Canàries, és un petit paradís desconegut, un lloc que es manté raonablement verge i que ha estat declarat reserva de la biosfera.





Podeu descarregar-vos complet aquest número al lloc web www.cec.cat.

Apunt de Ferran Alexandri.