divendres, 2 de juliol del 2010

Terecera edició de "Catalán para Dummies"

El Grup Planeta reedita el manual d'aprenentatge de català de Ferran Alexandri


Des de la recent desaparició d'Ediciones Granica, que fins ara havia editat la mítica "Colección para Dummies", el Centro de Libros PAPF del Grup Planeta ha reprès aquesta famosa col·lecció. Un dels llibres que han decidit publicar enguany ha estat l'obra Catalán para Dummies, del professor Ferran Alexandri, que esdevé ja la tercera edició d'aquest llibre d'autoaprenentatge del català (la primera amb Planeta el 2010).

La novetat d'aquesta edició, que no va acompanyada del CD d'audio per escoltar i practicar els diàlegs, ha estat resolta per l'editorial per la reproducció en MP3 des del web Catalán para Dummies AUDIO

El llibre usa el castellà com a llengua vehicular per explicar la llengua catalana. Ensenya la gramàtica d'una manera amena, inclou pinzellades de cultura i història i frases populars que reflecteixen els costums i la idiosincràsia dels Països Catalans.

L'avantatge d'aquesta col·lecció de llibres permet al lector d'aprendre sobre qualsevol tema sense sotmetre's a la rutina de les classes, d'una manera autodidacta. Ben aviat, qualsevol persona estrangera pot aprendre els fonaments i la pronunciació de la llengua catalana per començar a construir frases i a parlar en català.

Més informació de la col·lecció a: www.paradummies.es

Itineraris arquelògics a Gerb (la Noguera)

La Colomina, necròpolis tumular d'incineració

La necròpolis de la Colomina es troba aproximadament a 1 km al nord del poble de Gerb, poble i antic terme del municipi d'Os de Balaguer. S’ubica al peu i en la part baixa del vessant est de la serra de la Mora, un dels múltiples contraforts de la serra Llarga. Està situada a la riba dreta del riu Segre, a uns 900 m del seu curs actual i entre el barranc de la Boga i el barranc del Macip, al nord i sud respectivament.


Ens trobem davant d'un jaciment de túmuls plans d'incineració de la vall del Segre. Són de forma subcircular, de dimensions que oscil·len entre 1 i 5 metres. L'espai de l'estructura funerària és delimitat per un anell principal extern fet amb còdols o pedres sorrenques reblert posteriorment amb un enllosat qur cobria les restes de la cremació. El cadàver era incinerat a la pira funerària, les cendres i l'aixovar disposats en una urna o ossari que es col·locava en una petita fossa sobre la qual es bastia el túmul cobert per l'enllosat i coronat amb una pedra dreta en el centre com a element de senyalització.


Les urnes de la Colomina acollien les despulles del difunt de la cultura del bronze final, entre el 850-650 aC. Estaven decorades amb acanalats, amb cordons impresos o bé llises; contenien, en alguns casos, restes de l'aixovar que acompanya al mort en el moment de la cremació, especialment objectes de bronze d'ornamentació personal: braçalets, anelles, arracades, etc.

Aquest jaciment es va descobrir l'any 1965 en procedir a l'explanació d'uns terrenys agrícoles. L'excavació va documentar l'existència de setze estructures tumulars intactes i recuperar disset urnes. L'any 1987 aparegueren trenta noves estructures funeràries en perfecte estat de conservació. 

Itineraris arqueològics per Artesa de Segre

Una muralla ibèrica i una fortalesa medieval recuperades al turó d'Antona


El castell d'Antona és un jaciment situat en el turó homònim, davant del santuari de Salgar, que ha estat objecte de diverses excavacions des que es va descobrir el 1960 per Joan Maluquer de Motes. Es tracta d'un assentament ibèric i medieval per sobre del congost del Segre, en un indret estratègic i de gran interès paisatgístic.

El jaciment d'Antona és d'una gran complexitat. Fou ocupat en època ibèrica (segle III aC) i en època medieval (segles XI–XVI dC). En la campanya del 2009, els arqueòlegs Josep Ros i Anna Camats es van centrar en posar al descobert la muralla ibèrica per poder conèixer la distribució urbana d'un poblat iber.


Les fonts històriques identifiquen Antona amb el castell de Malagastre. Pel que sembla, hi ha un document que que ubica aquesta fortalesa respecte de Salgar, Montsonís i Rubió; per això es creu que podria ser el mateix castell. La torre més antiga de la fortalesa tenia una funció defensiva; posteriorment el castell tindria un ús residencial, com ho palesen els dipòsits de gra i les estances excavades.

Els arqueòlegs han constatat la importància que va tenir aquest castell durant la baixa edat mitjana: entre els segles XIV i XV va tenir diverses remodelacions. El castell hauria tingut dues plantes d'altura i quatre torres rectagulars (dues haurien estat usades com a magatzem). No s'han trobat, però, restes d'ocupació islàmica.


Itinerari: 


Artesa de Segre – Vernet – Camp de Tir – Antona.


Ubicat a 2,5 km d'Artesa de Segre. Trajecte anb cotxe fins després del pont de Vernet (5 min); la resta de l'itinerari es pot fer amb cotxe tot terreny o a peu (15 min) fins al peu del turó d'Antona, on cal deixar el vehicle i pujar només a peu fins al cim per un camí ben traçat (10 min).

Més informació: