Aquesta fotografia il·lustra la portada del llibre Hijos de la selva / Sons of the forest i va ser feta l'any 1935 a Esteros (Paraguai) per l'etnòleg alemany Max Schmidt. El protagonista és un ancià nivaclé abillat només amb barret, anelles, collarets, polseres, una bossa de cuir i chiripá teixit en teler.
Aquest llibre, de gran valor científic i documental, aplega les imatges de les expedicions antropològiques i arqueològiques del professor Max Schmidt, dutes a terme entre 1900 i 1940 a les regions de Mato Grosso (Brasil) i Gran Chaco (Paraguai). Els textos dels antropòlegs argentins Federico Bossert i Diego Villar acompanyen les fotografies, que es conserven al Museo Etnográfico Andrés Barbero de Paraguai, i completen la biografia i la labor professional de Schmidt.
Roda de premsa del 19 de febrer al Museu Blau, amb l'editor i els autors del llibre. (Foto. F. Alexandri)
Viggo Mortensen, conegut actor nord-americà, ha editat aquesta obra a l'editorial que va fundar i que dirigeix, Perceval Press, i la va presentar juntament amb els autors el passat 19 de febrer al Museu Blau de Barcelona. Al matí es va fer la roda de premsa, i a la tarda la presentació oficial. Vaig poder assistir a aquesta convocatòria de premsa com a director de la revista Muntanya.
Perceval vs. Viggo
Una de les intervencions que va atreure la meva atenció en aquesta roda de premsa va ser el moment en què Viggo Mortensen, parlant un castellà perfecte, explicava l'origen del nom de la seva editorial, Perceval Press, en una sala plena de periodistes que teníem més present a l'actor que no pas a l'editor: "Vaig posar-li el nom de Perceval, que és un cavaller del rei Artús, perquè en un moment de la novel·la de Chrétien de Troyes, els cavallers han de separar-se al bosc, cadascú sol per seguir el seu camí. Aquesta idea de seguir un mateix el seu camí és el que jo vaig fer, fent altres coses que m'interessaven, a més del cinema. M'agraden els llibres. Editar llibres macos, curiosos i interessants, d'aquells que no solen publicar-se."
Perceval Press és, doncs, una editorial que publica llibres de fotografia, pintura i altres temes culturals diversos, sota els paràmetres del llibre ben fet. Per això, vaig entendre que Perceval no és un nom qualsevol, ja que representa el paradigma del cavaller perfecte, el jove ingenu i primitiu que va aprenent de la vida ràpidament en diverses proves. Un heroi predestinat a resoldre els enigmes del Graal.
El professor Max Schmidt (1873-1950)
A finals del segle XIX hi havia al Museu Etnològic de Berlín la col·lecció més gran del món d'objectes de diverses cultures. Al seu torn, exploradors alemanys com Alexander von Humboldt, Adolf Bastian i Karl von Steinen van crear un ambient idoni per al desenvolupament de teories sobre l'origen de la cultura i el llenguatge. En aquest ambient es va imbuir el professor Max Schmidt, sobretot per l'etnografia, i concretament per la regió de Mato Grosso, al centre del Brasil, que aleshores era una zona molt poc coneguda pels europeus.
Schmidt va fer un gran treball de camp en les poblacions indígenes del Brasil i el Paraguai entre 1900 i 1931, a través d'un contacte directe però discret, feina que ha estat reconeguda com a pionera en el camp de l'etnografia. El fet d'estudiar aquelles societats in situ, amb poc personal i equipament, és el mètode antropològic acceptat actualment. Estudiar l'altre des d'una posició d'igualtat, i no pas de superioritat, d'una manera respectuosa i objectiva.
El 1918, Schmidt fou nomenat professor d'etnologia de la Universitat de Berlín, i el 1919 director de la Secció Sud-americana del Museu Etnològic de Berlín, però l'any 1929 va renunciar a aquests càrrecs, va abandonar Alemanya i es va establir a Cuiabá (Brasil). L'any 1931, Schmidt va acceptar la invitació del Dr. Andrés Barbero, president de la Sociedad Científica de Paraguay, per fer-se càrrec de la formació i direcció del Museo de Etnografía e Historia a Asunción, avui conegut com el Museo Etnográfico Andrés Barbero. En aquesta institució és on es conserva l'extraordinària col·lecció de negatius fotogràfics en plaques de vidre, fets al camp en diferents expedicions. Durant aquesta etapa (fins al 1946), Schmidt va fer la seva investigació etnològica i arqueològica entre els grups indígenes de la regió del Gran Chaco.
Les fotografies i documents de Schmidt han estat reproduïts a Hijos de la selva / Sons of the forest. Les plaques de vidre es van dur als Estats Units per ser fotografiades amb la màxima resolució digital possible.
Hijos de la selva /Sons of the forest
La fotografía etnográfica de Max Schmidt / The Ethnographic Photography of Max Schmidt
Textos de Federico Bossert i Diego Villar
Editat per Viggo Mortensen
Santa Monica (CA): Perveval Press, 2013
Cobertes dures, 164 pàgs.
Edició bilingüe castellà-anglès
Perceval Press és, doncs, una editorial que publica llibres de fotografia, pintura i altres temes culturals diversos, sota els paràmetres del llibre ben fet. Per això, vaig entendre que Perceval no és un nom qualsevol, ja que representa el paradigma del cavaller perfecte, el jove ingenu i primitiu que va aprenent de la vida ràpidament en diverses proves. Un heroi predestinat a resoldre els enigmes del Graal.
Perceval rep l'espasa del rei Pescador; a continuació, la processó del Graal (París BnF, Ms. Fr. 12577fº18vº)
El professor Max Schmidt (1873-1950)
A finals del segle XIX hi havia al Museu Etnològic de Berlín la col·lecció més gran del món d'objectes de diverses cultures. Al seu torn, exploradors alemanys com Alexander von Humboldt, Adolf Bastian i Karl von Steinen van crear un ambient idoni per al desenvolupament de teories sobre l'origen de la cultura i el llenguatge. En aquest ambient es va imbuir el professor Max Schmidt, sobretot per l'etnografia, i concretament per la regió de Mato Grosso, al centre del Brasil, que aleshores era una zona molt poc coneguda pels europeus.
Schmidt va fer un gran treball de camp en les poblacions indígenes del Brasil i el Paraguai entre 1900 i 1931, a través d'un contacte directe però discret, feina que ha estat reconeguda com a pionera en el camp de l'etnografia. El fet d'estudiar aquelles societats in situ, amb poc personal i equipament, és el mètode antropològic acceptat actualment. Estudiar l'altre des d'una posició d'igualtat, i no pas de superioritat, d'una manera respectuosa i objectiva.
El 1918, Schmidt fou nomenat professor d'etnologia de la Universitat de Berlín, i el 1919 director de la Secció Sud-americana del Museu Etnològic de Berlín, però l'any 1929 va renunciar a aquests càrrecs, va abandonar Alemanya i es va establir a Cuiabá (Brasil). L'any 1931, Schmidt va acceptar la invitació del Dr. Andrés Barbero, president de la Sociedad Científica de Paraguay, per fer-se càrrec de la formació i direcció del Museo de Etnografía e Historia a Asunción, avui conegut com el Museo Etnográfico Andrés Barbero. En aquesta institució és on es conserva l'extraordinària col·lecció de negatius fotogràfics en plaques de vidre, fets al camp en diferents expedicions. Durant aquesta etapa (fins al 1946), Schmidt va fer la seva investigació etnològica i arqueològica entre els grups indígenes de la regió del Gran Chaco.
Les fotografies i documents de Schmidt han estat reproduïts a Hijos de la selva / Sons of the forest. Les plaques de vidre es van dur als Estats Units per ser fotografiades amb la màxima resolució digital possible.
Hijos de la selva /Sons of the forest
La fotografía etnográfica de Max Schmidt / The Ethnographic Photography of Max Schmidt
Textos de Federico Bossert i Diego Villar
Editat per Viggo Mortensen
Santa Monica (CA): Perveval Press, 2013
Cobertes dures, 164 pàgs.
Edició bilingüe castellà-anglès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada