dijous, 9 de juny de 2016

Senders dels Pirineus i noves rutes a la revista Muntanya de juny



Fa tot just un parell de dies que he publicat l'edició d'estiu de la revista Muntanya, que correspon al nº 916. Ja es pot comprar la versió digital a l'i.QUIOSC.cat i la revista impresa es podrà adquirir al Centre Excursionista de Catalunya i als punts de venda habituals en els propers dies.

Un sender és un camí per als vianants, per als excursionistes, per als pastors i també per als animals salvatges o de bast..., encara que massa sovint avui també permeten el pas de motos, quads o fins i tot bicicletes, que fan malbé el terreny, si aquests camins no estan adaptats al seu ús.

En el número de març de la revista Muntanya vam ressenyar un camí històric i cultural, el Camí dels Bons Homes. Un camí que permet seguir l'antiga fugida dels càtars occitans durant l'edat mitjana a través dels Pirineus.

Però potser els camins que han tingut més èxit han estat les rutes circulars, per fer a peu o corrents, de refugi en refugi, amb el seu vessant comercial i esportiu alhora. Rutes tan populars com la internacional Carros de Foc del parc d'Aigüestortes, la primera que va obrir camí a aquesta classe d'iniciatives: Cavalls del Vent, la Porta del Cel, Ruta dels Esyanys Amagats...

En el nº 916 del mes juny, que obre la temporada d'estiu, publiquem una nova ruta pirinenca com a primícia: Carlit 50 Estanys, una travessa circular pels Pirineus del Capcir, la Cerdanya i l'Arieja. Esperem que aquesta nova proposta tingui molt d'èxit, tant per als seus organitzadors, com per al coneixement de la muntanya.

També aprofitem l'avinentesa, en aquesta edició, per fer un petit dossier dedicat als Pirineus aragonesos on, precisament també destaquem un excel·lent treball, molt personal, d'una ruta clàssica bastant recent: la Senda de Camille. Aquesta travessa segueix les passes de Camille, un dels darrers óssos que va viure en aquestes contrades, entre el parc natural de les Valls Occidentals, a la Jacetània, i el parc nacional dels Pirineus, a la Gascunya.

Cap comentari: