dilluns, 16 de maig de 2016

Tres topònims pirinencs de dubtosa escriptura: Sertascan, Tuixén i la Bullosa

L'estany de la Bullosa, amb el puig Peric al fons (Foto: Xavier Grivé)

Sovint ens trobem en els mapes excursionistes i les guies de muntanya noms de lloc (de poblacions, cims o llacs) que s'escriuen d'una manera que no és del tot correcta filològicament. Sovint també notem una certa anarquia en algunes pàgines web més o menys oficials o en enciclopèdies en línia i en altres recursos semblants d'organismes competents que podem trobar per internet. És per això que, els que en dediquem a publicar articles d'excursionisme, hem d'estar ben al cas a l'hora de triar la forma correcta d'un topònim.

Sertascan o Certascan


Tret de l'Onomasticon Cataloniae, només la Viquipèdia admet la forma Sertascan, tot i que prioritza Certascan, per referir-se al llac glacial més extens i profund dels Pirineus, situat a la capçalera de la vall de Cardós (Pallars Sobirà), a l'est del pic de Sertascan (2.853 m), el desguàs del qual dóna lloc al riu Sertascan, que mor al Lladorre. És evident que tothom escriu avui dia, en tots els casos, Certascan, i així és escrit també a la Gran enciclopèdia catalana i en la cartografia de l'Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya. Sembla, doncs, que haurem d'adoptar aquesta escriptura amb c. Joan Coromines, en l'article Sertascan de l'Onomasticon Cataloniae, exposa que el nom prové del basc çarta 'brancam' i azkan ' final, últim': la fi de la regió boscosa (igual que Tavascan > atabe 'sota del port' i azkan = final dels sotaports).

Tuixén vs. Tuixent


El cas de Tuixén és curiós, sobretot per l'estació d'esquí nòrdic anomenada amb la forma Tuixent-la Vansa. La Viquipèdia, que arreplega material d'ací i d'allà sense gaire rigor científic, exposa que el nom és incert i potser antroponímic, i que en la documentació antiga apareix com a Tuxén; i que el nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya de la Generalitat escrivia el nom sense la lletra t i amb accent a la e: Tuixén fins a l'actualització del 2008 en què es recupera Tuixent (que és com actualment és a tot arreu, llevat de la Gran enciclopèdia catalana). Una part d'això ja ho deia Alcover-Moll en el Diccionari català-valencià-balear: Tuixent (amb t) probablement deriva del nom personal llatí Tuscius. Coromines només preveu la forma de Tuixén (sense t i amb accent a la e), i precisa o bé una possibilitat preromana o bé un origen germànic del nom (To(d)isendo > Toxende). El meu consell: feu el que vulgueu, però jo escriuré sempre Tuixén.

La Bullosa, però no *la Bollosa


Aquest topònim és més fàcil d'explicar. El nom deriva del llatí BULLIRE 'bullir, estar en ebullició, brollar'; aplicat sobretot a aigües que emergeixen amb força. Tothom coneix el llac de la Bullosa a l'alta Cerdanya, prop de Montlluís, per on s'escampen les aigües del curs naixent de la Tet. Hi havia aquí un seguit d'aiguamolls i basses, que s'estenien des del peu del puig Peric, on neix el riu, fins més al sud de la latitud del Carlit. Coromines notava que l'any 1931 deien la Bullosa, però els mapes i guies francesos posaven Les Bouillouses en plural. Trenta anys després, en alguna població de la comarca també es podia sentir les Bulloses, però el cas és que etimològicament ho hem d'escriure amb u, tal com s'entra a l'Onomasticon Cataloniae i a la Gran enciclopèdia catalana; però ho fan malament a la Viquipèdia amb *el llac de la Bollosa.

Cap comentari: