Mur mani (Nepal). Foto: Jaume Altadill
Voldria escriure en aquest apunt algunes impressions de la vall de Langtang i mostrar alhora algunes fotografies que vam fer (com era abans la vall, com volem que ben aviat torni a ser) en una de les zones que han rebut més dels dos terratrèmols del 25 d'abril i del 12 de maig, de 7,8 i 7,4 graus de l'escala Richter.
La vall de Langtang és avui una terra devastada. Se'm fa difícil de creure, i també d'escriure tan sols unes notes esparses sobre aquesta travessa d'alta muntanya, que un grup de socis del Centre Excursionosta de Catalunya vam fer entre el 27 de març i el 6 d'abril d'enguany, dinou dies abans del primer terratrèmol.
No em puc imaginar què se n'ha fet de tota aquella gent que habitava la vall, prop de 4.500 persones, començant pel llogaret de Shyapru, i després la gent que vivia a les cases dels hostes (lodges) i als poblats encimbellats, amb els petits comerços i restaurants, en indrets emblemàtics com Bamboo, Thyangsyap, la mateixa vila de Langtang i fins el nucli del monestir de Kyanjin, ja a tocar els 4.000 metres. Gent pobra que vivia al camp, del turisme, dels excursionistes, que oferien els seus serveis d'hostalatge, que transportaven fusta i llenya, o ferro per armar columnes de ciment, sempre amunt, amunt... per seguir construint més equipaments per a nosaltres els excursionistes. Xerpes i gent de muntanya, senzilla i entranyable, en un entorn dur i bellíssim alhora, amb un munt de criatures de poca edat que jugaven contents i despreocupats, segurs, en la serralada més alta de la Terra. Els moments feliços que regalen la nostra existència, gent que ens donà un bon tros de les seves vides, i a qui vam començar a estimar tot seguit.
Estic segur, però, que els sobrevivents continuaran endavant, tal com han fet tota la seva vida en aquest seu país tan pobre i estimat. Refaran els camins i els ponts, reconstruiran els pobles, els refugis, sempre amb aquell somriure a la cara que els fa tan especials, perquè la vall de Langtang torni a ser el que fins fa ben poc havia estat: un paradís.
MONOGRÀFIC ESPECIAL DEL NEPAL A LA REVISTA MUNTANYA
L'edició especial de setembre de la revista Muntanya, amb el número 913, l'hem dedicada en solidaritat al poble del Nepal, arran de la tragèdia ocorreguda el 25 d'abril i el 12 de maig quan dos terratrèmols de conseqüències devastadores van deixar prop de 10.000 morts, 20.000 ferits i gairebé 775.000 llars destruïdes, a més a més de 1.725 monuments històrics afectats.
És per això que amb aquesta edició especial volem conscienciar a tota la societat de l'abast d'aquesta tragèdia, i demanar la seva ajuda; així mateix, també volem incentivar el col·lectiu excursionista i els viatgers perquè tornin a viatjar al Nepal, ja que aquesta és una manera de col·laborar a la recuperació d'aquest país de l'Himàlaia. Els nepalesos ens han transmès el missatge que ja podem tornar al seu país. No els decebem.
Langtang Village. Foto: Jordi Chamorro
La vall de Langtang és avui una terra devastada. Se'm fa difícil de creure, i també d'escriure tan sols unes notes esparses sobre aquesta travessa d'alta muntanya, que un grup de socis del Centre Excursionosta de Catalunya vam fer entre el 27 de març i el 6 d'abril d'enguany, dinou dies abans del primer terratrèmol.
Foto: Ferran Alexandri
No em puc imaginar què se n'ha fet de tota aquella gent que habitava la vall, prop de 4.500 persones, començant pel llogaret de Shyapru, i després la gent que vivia a les cases dels hostes (lodges) i als poblats encimbellats, amb els petits comerços i restaurants, en indrets emblemàtics com Bamboo, Thyangsyap, la mateixa vila de Langtang i fins el nucli del monestir de Kyanjin, ja a tocar els 4.000 metres. Gent pobra que vivia al camp, del turisme, dels excursionistes, que oferien els seus serveis d'hostalatge, que transportaven fusta i llenya, o ferro per armar columnes de ciment, sempre amunt, amunt... per seguir construint més equipaments per a nosaltres els excursionistes. Xerpes i gent de muntanya, senzilla i entranyable, en un entorn dur i bellíssim alhora, amb un munt de criatures de poca edat que jugaven contents i despreocupats, segurs, en la serralada més alta de la Terra. Els moments feliços que regalen la nostra existència, gent que ens donà un bon tros de les seves vides, i a qui vam començar a estimar tot seguit.
Kyanjin Gompa, amb el Langtang Lirung (7.227 m) al fons. Foto: Ferran Alexandri
Estic segur, però, que els sobrevivents continuaran endavant, tal com han fet tota la seva vida en aquest seu país tan pobre i estimat. Refaran els camins i els ponts, reconstruiran els pobles, els refugis, sempre amb aquell somriure a la cara que els fa tan especials, perquè la vall de Langtang torni a ser el que fins fa ben poc havia estat: un paradís.
Foto: Jordi Chamorro
MONOGRÀFIC ESPECIAL DEL NEPAL A LA REVISTA MUNTANYA
És per això que amb aquesta edició especial volem conscienciar a tota la societat de l'abast d'aquesta tragèdia, i demanar la seva ajuda; així mateix, també volem incentivar el col·lectiu excursionista i els viatgers perquè tornin a viatjar al Nepal, ja que aquesta és una manera de col·laborar a la recuperació d'aquest país de l'Himàlaia. Els nepalesos ens han transmès el missatge que ja podem tornar al seu país. No els decebem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada