La balma de la Vansa des de Tòrrec. Foto: David Mengual
Un bonic recorregut per les fondalades meridionals de la serra de Comiols, un paisatge de conglomerats montserratins que ens duu fins a un important grup d'abalmaments al cingle del marge dret del barranc de Fontfreda, a mitja hora del poblet de Tòrrec. La balma més gran conserva encara un conjunt d'edificacions enrunades.
Comencem a caminar des del llogaret de Tòrrec (533 m), nucli del municipi de Vilanova de Meià, un petit poble suspès en un replà de la vall del riu del mateix nom, des d'on podem veure perfectament la balma de la Vansa.
- Sortim de l'entrada del poble, davant de la bàscula, per una carretera asfaltada, de la qual passades unes cases (després de 6 minuts) agafem una desviació (marcada amb fites) a l'esquerra, per un caminet descendent, just 1 km després de la bàscula.
- Més avall creuem una pista i seguim baixant en direcció al barranc de la Pudor o de les Planes (notem que realment en fa, de pudor). Quan hem caminat 1,5 km i 15 minuts arribem a la pista que creua el barranc de la Pudor (492 m).
- És possible baixar fins al llit del torrent i passar a l'altre costat per una estreta i perillosa passera, gens recomanable si ha plogut o està humida. Potser és millor fer el tomb per la pista; aleshores cal seguir un camí a l'altre marge del barranc en direcció al bosc (W) que va seguint el torrent. Trobarem fites que ens indiquen el camí.
- Passem uns tubs de conducció d'aigua i un esperó rocós fins que entrem en el vessant del barranc de la Font Freda (488 m; 2,3 km), al qual s'ajunten els torrents de les Àligues i de la Tartera. Des d'aquí ja albirem la balma de la Vansa.
- Cal baixar al fons del barranc en direcció N, primer per roca nua i després per bosc. Passem el torrent de la Font Freda per damunt de les aigües (460 m) i seguim el camí per l'altre costat en direcció S fins a la balma de la Vansa (518 m).
El dia que vaig fer aquesta excursió (23-11-14) el camí estava, en general, bastant envaït per la vegetació i, en aproximar-me a la balma, presentava aixaragallament o petits despreniments, senyal que no hi ha un manteniment d'aquest itinerari.
Desnivell: +66 m, -84 m
Recorregut: 3 km
Temps de camí: 30 minuts
Camí cap a la balma de la Vansa. Fotos: David Mengual
La casa de la Vansa
A l'interior d'aquesta gran balma hi ha un conjunt de construccions obrades, seu de la històrica baronia medieval de la Vansa, un antic municipi format pels llogarets de Lluçars, Argentera, Buada, Gàrzola i Tòrrec, avui incorporat al municipi de Vilanova de Meià.
Casa de la Vansa, edifici principal. Foto: David Mengual
Aquestes cases van ser habitades fins ben entrat el segle XX, i encara van servir d'amagatall en el temps de la guerra civil de 1936-39. Actualment estan gairebé enderrocades. En una de les cambres encara s'hi veuen unes grans bótes de vi, i en altres balmes immediates hi ha corrals, forn i més dependències. També hi ha indicis que l'indret era poblat ja des de l'edat del bronze. A l'entrada de la balma trobem les ruïnes d'una antiga capella romànica. És una llàstima que tot aquest conjunt es trobi avui dia en estat d'abandó.
El curiós nom de LA VANSA
La primera menció antiga és del 1097, castro de Lavancia, citat junt amb Comiols (Arx. Sols.); el topònim és preromà d'un mot LABANTIA o alguna cosa semblant (Coromines, Onomasticon, LAVANSA, 445). Pau Vila (Butlletí del CEC 1924, 24, 267) i M. de Montoliu (BDC 1922, X, 28) ja van indicar que havia de ser un nom de sentit fluvial. Montoliu fins i tot el va relacionar amb el basc laban, que vol dir 'resbaladizo' (en guip. i biscaí), però que ell definia erròniament com 'suau'. Novament Joan Coromines aporta la llum: concretament del gerundi antic i nom d'acció del verb labandu, del biscaí 'lliscar, relliscar', és a dir: LABANTI(E)-A, amb l'article basc -A. Aquest significat és ben adequat en aquestes fondalades, per on les aigües abundoses s'escolen en devessall, i on és freqüent relliscar si no anem amb compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada