diumenge, 25 de gener de 2015

L'aigua de vida: la quinta essència, naturalment

Manuscrit de Joan de Rocatallada 1350 (Viquipèdia)

La quinta essència, l'extracte més pur d'una substància... Això mateix és el que em porta a escriure sobre Joan de Peratallada (o Rocatallada), alquimista i predicador franciscà que va morir al segle XIV, a propòsit de l'alcohol, del whisky i encara de Peratallada.

Joan de Peratallada o Rocatallada, predicador franciscà

Joan de Peratallada (en llatí Johannes de Rupescissa, i encara en català Joan de Ribatallada) va ser un alquimista franciscà que alguns fan néixer a Peratallada, tot i que hi ha indicis provables d'un origen occità. Fou un dels grans mestres alquimistes de l'edat mitjana, comparat sovint amb Ramon Llull o Arnau de Vilanova, els tres tenors de la ciència catalana del segle XIV. El cas és que Joan de Peratallada va escriure un tractat molt influent, De consideratione quintae essentiae, on definia l'alcohol amb el terme aqua vitae o quinta essentia (el cinquè element de la natura), que considerava la panacea contra tota malaltia.

Primera pàgina del tractat De consideratione quintae essentia (Gallica, BNF)

Considerat un mestre de l'alquímia medieval, pseudociència precursora de la química moderna, va fer que amb la seva defensa de la quinta essència molts farmacèutics busquessin els extractes més purs dels minerals i les plantes, fet que va posar les bases de la iatroquímica, l'escola química fundada per Paracels al segle XVI.

Com a predicador va tenir greus problemes amb els seus superiors, perquè en els seus sermons i escrits feia interpretacions arbitràries de l'Apocalipsi; predeia l'aparició d'un anticrist en la descendència de Pere II de Catalunya-Aragó, seguit d'un mil·lenni de pau i d'un segon anticrist, abans del judici final. Com a conseqüència d'aquesta activitat fou empresonat a Avinyó. Des de la presó estant deixà escrit Visiones fratis Johannis de Rupescissa. A noranta anys en fou alliberat i pogué tornar a Catalunya.

Sobre el nom de Peratallada i les altres variants queda ben palès l'origen d'aquest nom com 'pedra tallada', del llatí petra 'pedra', antigament pera en català, molt abundant com a topònim (Peralada, Riudeperes, Matadepera, Peramea, Peramola, estany de la Pera, etc.). La població de Peratallada s'assenta en una mola on els valls han estat excavats a la mateixa roca. I encara rupescissa, del llatí rupes, -is 'roca' i scissum 'tallat'; terme que ja vaig explicar en l'apunt del 9 de febrer del 2013 a propòsit de l'etimologia de Montsec, que vol dir 'muntanya seca', però no pas 'muntanya tallada', com creuen alguns.

L'aigua de vida (uisgebeatha)


Així doncs, conegut pels seus treballs com a alquimista i els seus experiments amb la destil·lació, Joan de Peratallada va descobrir la sopa d'all, és a dir, l'alcohol, que ell anomenà com a aqua vitae o quinta essentiae, que segons deia servia per curar qualsevol mal.

Si ens fixem en l'etimologia del whisky (wíski) hi trobarem una curiosa i afortunada analogia. Provinent del Scotch whisky, és a dir el whisky escocès, o de l'Irish whishey, el whisky irlandès, es tracta d'una forma abreviada de whiskybae, variant de usquebaugh, del gaèlic uisgebeatha, que vol dir precisament 'aigua de vida' (de uisge 'aigua' i beatha 'vida'). La quinta essència, naturalment.