De Landmannalaugar a Skógar, el millor tresc d'Islàndia

Paisatge de l'etapa II

Si teniu la sort de fer les sis etapes d'aquest tresc sense pluja, amb bones estones de sol i dies clars, el fred i el vent us semblaran pertorbacions poc molestes perquè quedareu recompensats pel paisatge extraodinari, meravellós, que ens fa pensar en l'origen de la Terra, en una illa convulsa pels fenòmens volcànics i geotermals, que ha format unes muntanyes impossibles. Només aquells que han estat a Islàndia saben de què parlo. Una ruta de contrastos: els tons ocres i foscos de la terra cremada, el verd fluorescent de la molsa a l'estiu, els volcans, les fumaroles i les colades de lava harmonitzen amb les terribles glaceres. La millor combinació de foc i gel. El paisatge més extraordinari del món.

Vaig tenir aquesta sort el mes d'agost passat, durant la segona quinzena, quan amb un grup de socis del CEC vam anar a Islàndia per fer el tresc de Landmannalaugar, conegut també com la ruta de Laugavegur, al massís de Fjallabak, sota la organització tècnica de Viatges Independents. Potser l'agost és la millor època per fer aquesta travessa, perquè és el mes que registra menys pluviositat; però el cert és que a Islàndia, el temps és d'allò més imprevisible. Heu aquí l'itinerari:

Etapa I: Landmannalaugar - Hraftinnusker (12 km, +471 m)

Landmannalaugar [lánmánalóiga], nom curiós, difícil d'aprendre, format per tres paraules land 'terra', manna 'homes' i laugar 'aigües calentes', és a dir "la terra dels homes d'on brollen rius d'aigua calenta", però també és una país de faula on viuen els elfs i els trolls, els éssers fantàstics de la mitologia escandinava.

L'indret de Landmannalaugar és l'inici del tresc, i el camp base de totes les excusions de l'entorn. Un riu d'aigües calentes, al peu d'una gran colada de laves, és l'atracció d'excusionistes i viatgers. Les primeres fumaroles, la colada de lava i ben aviat un camí curull d'obsidiana, una roca ígnia bellíssima, d'un negre molt brillant, ens acompanyarà fins al primer refugi del tresc: Hraftinnusker.

Etapa II: Hraftinnusker - Alftavatn (12 km, +150m / -490 m)

De la petita glacera de Kaldaklofsfjöll i Jökultungur, entre muntanyes nevades i torrents provinents del desglaç de nombrosos nevers, per un autèntic ambient d'alta muntanya hivernal, davallem fins al llac d'Alftavatn i el refugi homònim.

Muntanyes estranyes, abonyegades, com fetes a llapis, cobertes en part de neu i gel, com mostra la fotografia incial d'aquest apunt, per acabar en les verdes prades de molsa fluorescent, d'un verd intens a causa del briòfil i a la plana del llac Alftavatn.

Etapa III: Alftavatn - Emstrur (15 km, -40 m)

Creuem torrents d'aigües fredes per endinsar-nos al desert de sorra negra, sota la vigilància dels hidden people, la gent oculta, els espietes o potser els trolls mitològics que, certament, podem veure representats en roques individualitzades, enlairades a dalt de les serres de les muntanyes que ens envolten fins al refugi d'Emstrur.

Deixarem enrere la impressionant glacera de Slétjökull i el pas de la muntanya de Hatafell. La travessa del desert, encara que no plogui, sol ser freda i ventosa, a causa de l'aire que baixa acanalat de la glacera d'Entujökull. La pols que alça la ventada és molesta. Arribem al refugi d'Emstrur.

Etapa IV: Emstrur -  Þórsmörk (18 km, +150 / -300)

Dels pujols d'aspecte màgic del paratge d'Emstrur, es passa per una pont entre les dues parets del congost del riu Fremri-Emstruá, desglaç de la glacera Entujökull i, de mica en mica, ens endinsem a la vall de Thor, un dels lloc més bonics del tresc, on es veuen bé les llengües glacials i l'aigua del desglaç que s'uneix al riu Markafljót, al peu del bosc de Thor, un dels pocs que hi ha en tota l'illa.

Etapa V: Þórsmörk - Fimmvörðuháls (10 km, +1.000 m)

De la vall de Thor anem fins al refugi de més altitud del tresc, el de Fimmvörðuháls, situat a 1.078 m. La part més destacable d'aquesta jornada, que torna a ser d'alta muntanya, és l'ascensió pel serral fins a les grans glaceres Myrdallsjökull i Eyjafjallajökull, en la darrera de les quals veurem el cimal del volcà homònim que va entrar en erupció el 2010 i que va causar un desastre natural i econòmic de grans proporcions. Caminem, doncs, per laves de fa només quatre anys i, un cop al refugi, veurem al lluny l'oceà Atlàntic, meta del nostre viatge.

Etapa VI: Fimmvörðuháls - Skógar (14 km, -1.000 m)

En la darrera jornada baixem del refugi de Fimmvörðuháls resseguint el riu Skógar, un desnivell de mil metres, on es poden contemplar 24 espectaculars cascades al llarg del curs d'aquest riu fins a la famosa Skógafoss, d'una caiguda de 62 m, i final del tresc de sis dies. Si, a més, tenim la sort de gaudir d'un dia assolellat, l'espectacle encara és més sorprenent i emocionant, perquè segurament a cada cascada hi veurem un arc de Sant Martí.

(c) de totes les fotos: Ferran Alexandri