Parc Arqueològic Mines de Gavà: Foto: F. Alexandri
El Parc Arqueològic Mines de Gavà és una instal·lació que permet visitar el jaciment de mines prehistòriques més antigues d'Europa, dedicades a l'extracció de variscita, que els antics pobladors usaven per fer joies i atuells.
És un dels patrimonis arqueològics més importants del neolític i un dels principals jaciments d'àmbit català. Les mines estan estructurades en galeria, d'una antiguitat de 6.000 anys, i han tingut una explotació gairebé permanent. Es van redescobrir l'any 1975 en el decurs de les obres d'urbanització del barri de Can Tintorer, al sector nord de la vila de Gavà. S'ha estimat que el jaciment ocupa 200 ha (uns 280 camps de futbol). El 2008 es va inaugurar el projecte del nou parc arqueològic, amb un edifici ben singular pensat per garantir la continuïtat de les intervencions arqueològiques, conservar el jaciment i potenciar-ne la difusió oferint als visitants un equipament didàctic i modern in situ. El recinte permet veure l'entrada a les mines reals, de les quals se n'ha fet una reproducció exacta d'una part, que es pot visitar. El conjunt es complementa amb altres reproduccions d'estris prehistòrics, plafons informatius, maquetes i videoprojeccions.
És un dels patrimonis arqueològics més importants del neolític i un dels principals jaciments d'àmbit català. Les mines estan estructurades en galeria, d'una antiguitat de 6.000 anys, i han tingut una explotació gairebé permanent. Es van redescobrir l'any 1975 en el decurs de les obres d'urbanització del barri de Can Tintorer, al sector nord de la vila de Gavà. S'ha estimat que el jaciment ocupa 200 ha (uns 280 camps de futbol). El 2008 es va inaugurar el projecte del nou parc arqueològic, amb un edifici ben singular pensat per garantir la continuïtat de les intervencions arqueològiques, conservar el jaciment i potenciar-ne la difusió oferint als visitants un equipament didàctic i modern in situ. El recinte permet veure l'entrada a les mines reals, de les quals se n'ha fet una reproducció exacta d'una part, que es pot visitar. El conjunt es complementa amb altres reproduccions d'estris prehistòrics, plafons informatius, maquetes i videoprojeccions.
Parc Arqueològic Mines de Gavà: Foto: F. Alexandri
La variscita, un mineral preciós
Variscita de les Mines de Gavà / Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural / Ajuntament de Gavà
La variscita de Gavà és un mineral preciós que s'extreia de les mines fa entre 5.000 i 6.000 anys per a l'elaboració de joies, sobretot denes de collaret. De color verd pàl·lid, un cop extreta de les galeries, excavades amb pics i masses de pedra, es feien peces de collaret. Els homes del neolític seleccionaven el mineral perquè no tingués impureses, el tallaven i el polien amb una pedra abrasiva; després feien l'operació més difícil: perforaven les denes amb enginyosos trepants de broca de sílex.
Collaret de variscita. Foto: J. Casanova - Museu de Gavà
La variscita va experimentar en el neolític una gran difusió geogràfica. Les peces s'intercanviaven entre diferents societats fins que arribaren al Migdia francès i la vall alta de l'Ebre. Es creu que havia de tenir un valor simbòlic en relació entre la natura i el color verd, que representa la renaixença; però també social i econòmic, ja que la variscita es troba en algunes sepultures al costat d'altres elements valuosos, o bé se n'ha trobat d'atresorada en gerres de ceràmica.
Deixant a part la importància de la variscita, una troballa d'inestimable valor que es va fer l'any 1994 a les mines neolítiques de can Tintorer és la figureta antropomorfa coneguda com la Venus de Gavà.
La Venus de Gavà
Museu de Gavà. Foto: F. Alexandri
La Venus de Gavà és sens dubte una de les figures més importants de la Prehistòria (es pot veure reproduïda al mateix Parc Arqueològic i també al Museu de Gavà, ubicat a la torre Lluc). Es tracta d'una estatueta única –comparable a la Venus de Willendorf–, i la primera figura antropomorfa del neolític a la península Ibèrica. La Venus de Gavà representa una figura femenina embarassada, una petita peça de ceràmica negra de 17 cm d'alçada, que es pot relacionar amb els cultes de la deessa mare o a la fertilitat. Té una antiguitat d'entre 5.800 i 5.500 anys.
Vaig visitar aquest excel·lent complex museístic el 21 de juny passat, amb l'objectiu de recollir material per tancar un article que publicarem properament a la revista Muntanya, en el qual les mines neolítiques de Gavà guarden relació amb altres minerals, com l'òpal negre i unes falses obsidianes que foren motiu del descobriment de l'avenc de Sant Marçal, a Olesa de Bonesvalls. Però això ja és una altra història que ben aviat podreu llegir.
1 comentari:
Aquestes mines són fantàstiques. Hem de pensar que les excavacions es feien amb eines de pedra! però el més increïble és que en una època on sobreviure era vital, fessin tants esforços per extreure un mineral que servia com a joia. Està clar que l'embelliment personal ve de lluny.
Publica un comentari a l'entrada