dimarts, 5 d’agost de 2014

Parlem de biospeleologia (i d'altres coses)


La biospeleologia és l'especialitat científica que té per objecte l'estudi dels éssers vius que habiten el domini subterrani. La paraula mateixa ja ho explica: formada per bio- (forma prefixada del grec bíos, -ou, que significa 'vida'), i espeleologia (de espeleo-, forma prefixada del grec spelaion 'gruta, caverna' i -logia, sufix del mot grec lógos 'paraula, raó, teoria, tractat').

De la gran munió d'animals estrictament cavernícoles que actualment es coneixen, la imatge inicial d'aquest apunt mostra una caixa de coleòpters que es guarda a la sala de conservació d'artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ubicada a l'edifici del Castell dels Tres Dragons, al parc de la Ciutadella. En aquesta sala hi ha la col·lecció de coleòpters cavernícoles de la península Ibèrica més important del món.

¿Biospeleologia o bioespeleologia?

Una pregunta que sovint solen fer-se molts espeleòlegs és la següent: Però, ¿què hem d'escriure i pronunciar, biospeleologia o bioespeleologia? Per descobrir-ho cal veure què diu l'Institut d'Estudis Catalans sobre els mots compostos i prefixats que contenen formants amb una essa inicial etimològica seguida de consonant. Segons el document aprovat per la Secció Filològica del 19 de gener de 1996, els mots procedents de paraules que etimològicament començaven amb una essa seguida de consonant han adoptat una e inicial: escriure (del llatí scribere), escàner (de l'anglès scanner, to scan 'escrutar, examinar', i aquest del llatí scandere 'escandir, mesurar versos'), eslip (de l'anglès slip), estàndard (de l'anglès standard, i aquest del francès estendart, del fràncic *standhart)... Però pel que fa als mots compostos i prefixats que contenen formants amb una essa inicial etimològica seguida de consonant, són fruit de dos procediments de formació diferents.

  1. Hi ha mots que són formacions fetes d'acord amb les regles del nostre sistema lingüístic i a partir de formants catalans que mantenen la e inicial:
    • Compostos formats amb dos mots catalans preexistents: guardaespatlles.
    • Mots catalans als quals s'aplica un prefix disponible i productiu en la nostra llengua, encara que tingui un origen culte: aerosquí, contraespionatge, infraestructura, macroestat, preestablir, pseudoescorpins, reestructura, sobreestimació, teleesquí.
  2. Hi ha altres mots que són formacions fetes en una altra llengua o seguint els procediments de formació d'una altra llengua, que sol ser el grec o el llatí, incorporats posteriorment al català de manera que no adopten la e inicial, perquè s'han adaptat al català globalment. És el cas de:
    • Mots antics en català: adscriure, apòstol (del llatí apostolus, i aquest del grec apo 'des de' i stéllo 'posar, enviar'), contrastar (del llatí contrastare).
    • Cultismes adoptats modernament del grec o del llatí, i fins i tot d'un altre idioma, o formats amb el model d'aquestes llengües.
Molts d'aquests mots del darrer grup contenen elements inexistents en català amb la mateixa forma com a mots independents i, per aquest motiu, s'identifiquen fàcilment com a formants que no adopten una e inicial: diàstole (del llatí diastóle, i aquest del grec diastolé), telescopi (de tele- i scopi). D'altres, però, contenen formants que sols es distingeixen formalment dels mots anàlegs catalans per una accentuació diferent (aeròstat) o que coincideixen formalment a excepció de la e inicial, per la qual cosa donen lloc a casos aparentment contradictoris: substrat (estrat), atmosfera (esfera i semiesfera), arteriosclerosi (esclerosi), iugoslau (eslau), txecoslovac (eslovac)... i, finalment, també anem a parar al mot que comentem en aquest apunt, biospeleologia (espeleologia). Això vol dir que en la formació de paraules noves convé reservar les formes sense e inicial als casos en què l'origen de la formació permet deduir que el procediment seguit és clarament el d'una llengua altra que el català.

Entrevista a Oleguer Escolà

En la propera edició de la revista Muntanya (nº 909, setembre 2014) publico una estrevista que li vaig fer a Oleguer Escolà, biospeleòleg reconegut, especialitzat en coleòpters cavernícoles, que ha estat consevador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona fins al 2009.


Diu Oleguer Escolà: "Als inicis, la biospeleologia era una disciplina molt sorprenent, perquè hom creia que la vida estava dominada pel sol, que l'energia solar incidia en les plantes verdes i aquestes creaven la matèria orgànica necessària per a la subsistència. Com que a les coves no hi arriba cap raig de llum, no hi podia viure res. Però quan es van trobar animals que hi vivien va ser una cosa extraordinària, perquè es va comprovar que podien viure amb molt poca cosa."

Cap comentari: