diumenge, 30 de març de 2014

El castell i la torre de Bellesguard, a Barcelona


Aquesta fotografia, propietat de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC), mostra les ruïnes del castell de Bellesguard (a Sant Gervasi de Cassoles, a l'actual carrer de Bellesguard 16-20 de Barcelona), i es va fer l'any 1901. Forma part d'un conjunt de fotografies fetes per Frederic Bordas entre 1896 i 1901, dues de les quals les vaig publicar el desembre del 2013 a la secció "Arxius del CEC" de la revista Muntanya 906, en un article firmat per la professora Teresa Camps.

Avui dia es pot visitar el recinte de Bellesguard, on hi havia ubicat l'antic castell, reconstruït en part per Antoni Gaudí quan va bastir al costat la torre de Bellesguard, entre 1900-1909, amb unes formes inspirades en l'arquitectura del castell i amb molts elements referents a la història de Catalunya i a la vida del rei Martí l'Humà.


Breu història del castell de Bellesguard

El castell de Bellesguard fou residència reial, construïda el 1408 a la torre de Vallblanc, de Sant Gervasi de Cassoles, al peu de la muntanya del Tibidabo, quan va ser adquirida pel rei Martí I de Catalunya-Aragó. El nom de bell esguard tal vegada és degut a Bernat Metge, escriptor i privat del rei, que intervingué com a escrivà, per la bella vista d'aquest indret, amb una bona panoràmica de Barcelona i el mar. Després de la mort del seu fill Martí el Jove, rei de Sicília, i sense hereus directes, Martí l'Humà es plantejà el problema de la successió. Vidu des del 1406, es casà amb la joveníssima Margarida de Prades a Bellesguard el 17 de setembre de 1409, amb la benedicció del papa Benet XIII. Però no tingueren fills. El rei va morir poc temps després, el 31 de maig de 1410.

En aquest antic castell, es veu que també hi ha enterrada una part del cos esquarterat de Joan de Serrallonga, famós bandoler nyerro i cap de quadrilla. Un forat a la paret d'aquest pati n'indica el lloc exacte.



La torre de Bellesguard d'Antoni Gaudí


El castell de Bellesguard inicià la seva decadència l'any 1422, quan fou lliurat a mans particulars. En el segle XIX, el darrer propietari, el bisbe Joan Baptista Grau i Espinós, amic de l'arquitecte Antoni Gaudí, disposà en el seu testament la venda de la finca i confià la transacció al seu amic i arquitecte. La nova propietària, Maria Sagués, vídua de Jaume Figueras, va encarregar a Antoni Gaudí la construcció d'una casa a Bellesguard. Gaudí va caminar entre les restes de l'antic castell i va poder veure el mateix paisatge esplèndid que segles enrere havia vist el rei Martí. Per això no va voler deslligar l'obra nova dels vestigis del passat, de manera que en construir la torre modernista, va rehabilitar les restes –i els records– del castell que encara eren evidents, les muralles i la torre, que avui formen part dels jardins de la finca, propietat des de 1944 de la família Guilera.



L'amor de Gaudí per Catalunya

Amb aquesta obra Gaudí vol recuperar el catalanisme històric. A Bellesguard hi troba el lloc perfecte perquè hi havia viscut l'últim rei del casal de Barcelona. Per això la casa sembla medieval, té l'aspecte d'un castell, amb unes formes rectes i anguloses, poc habituals en la seva obra. I per damunt de tot, el missatges simbòlics i catalanistes.

El pinacle troncocònic de 33 m està coronat per una creu de quatre braços, que indiquen els punts cardinals, damunt de la corona reial, sostinguda per una columna amb la senyara en espiral. Però en el bancs de la façana, fets en trencadís, s'hi poden veure uns dofins coronats amb les quatre barres, que s'han de relacionar sens dubte amb una famosa frase de Roger de Llúria (1250-1305).



L'almirall Roger de Llúria, al servei de Jaume I, Pere el Gran, Alfons III i Jaume II, el més gran estrateg militar naval de l'edat mitjana, expandí el domini català per tota la Mediterrània, fins al punt que va dir, "cap peix no gosarà llançar-se al mar si no duu l'escut i el senyal del rei d'Aragó", és a dir la senyera amb les quatre barres. Així mateix ho constatà el cronista Bernat Desclot (s. XIII) en el capítol CLXVI de la seva Crònica:

– Sènyer – so dix En Roger – (...) Ne sol no·m pens que galera ne altra vexell gos anar sobra mar menys de guiatge del rey d'Aragó; ne encare no solament galera ni leny, mas no creu que ningun peix se gos alssar sobra mar si no porta un scut ab senyal del rey d'Aragó en la coa per mostrar guiatge d'aqueil senyor rey d'Aragó. –
Bernat Desclot. Crònica. Volum 5. Barcelona: Editorial Barcino, 1950. Pàgs. 124-125.

En un dels bancs laterals de la façana –el que està orientat a l'est– hi ha un mosaic amb un vaixell de veles blanques, en un horitzó marcat pel mar i el sol ixent (la data de 1916 indica l'any que acabà les obres Domènec Sugranyes, encarregat de concloure els detalls de l'obra de Gaudí). Les veles blanques simbolitzen la dissort, i en el seu temps duien males notícies de Sardenya: la mort de Martí el Jove, l'hereu de la corona catalonoaragonesa, que el rei, el seu pare, havia de veure clarament i amb el cor compungit des de la torre del castell de Bellesguard, l'any 1409.


El declivi de la disnastia catalana s'inicià, doncs, amb la mort de l'Humà, fet que es pot identificar en el banc de la banda oest, representat per un ocàs sobre la muntanya de Montserrat. Un altre símbol gaudinià el podem observar en la ceràmica dels jardins de Bellesguard, on el lleó rampant i el gall (en color blau barcelona), identifiquen les armes de Margarida de Prades.


Fotos: F. Alexandri (29-3-14)
Més informació sobre Bellesguard: "Els enigmes de Bellesguard, al descobert", d'Àlex Milian.

Cap comentari: