dilluns, 24 de juny de 2013

La cova Negra de Tragó i la cova dels Muricecs: noves disposicions

En el meu llibre Excursions a l'interior de la terra. 22 itineraris espeleològics, publicat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat l'any 2011, fruit però d'un treball bastant anterior, donava la descripció de la cova Negra de Tragó (Os de Balaguer, la Noguera) i de la cova dels Muricecs (Llimiana, Pallars Jussà) per visitar-les lliurament. Avui dia això ja no és possible, perquè totes dues coves han condicionat el seu accés.

La cova Negra de Tragó
Una gran cova situada als cingles de l'embassament de Canelles, de 721 m de recorregut, que abans es podia visitar de manera més o menys lliure, demanant permís a la central hidroelèctrica, que l'havia il·luminada artificialment.



Actualment l'accés ja no és lliure, sinó que la cova és oberta al públic en visites guiades, on cal pagar una entrada. Cal contactar amb Os Aventura; podrem conèixer d'aquesta manera el Centre d'Interpretació de l'Energia, un espai que vol ser un nexe d'unió entre el públic general i el coneixement científic i tècnic, que permet apropar el visitant al món de l'energia, la geologia i el medi natural. Aquest centre mostra les característiques d'una de les preses més importants d'Europa (d'una altura de 152 m); després de la visita, es fa un recorregut per l'interior de la central de producció d'energia elèctrica, i també a la cova Negra, en què la carretera i el túnel, perforat artificialment en construir la presa, l'intersecta, gairebé a la meitat.


Anomenada també cova Negra de Canelles o cova del Pi Negre, es tracta d'una cavitat amb una llarga història. La gent de la comarca la coneixia de sempre; fins i tot va servir d'amagatall durant la guerra civil de 1936-39. Cal destacar, en l'àmbit científic, els treballs sobre la fauna cavernícola dels famosos biospeleòlegs René Jeannel i Emil Racovitza. L'entrada, alta i ampla, d'aquesta cova és situada a 75 m pel damunt de la llera del riu Noguera Ribagorçana, que resulta un mirador magnífic sobre l'antic congost del riu, ara ocupat per la presa de l'embassament.


La cova Negra de Tragó és situada a l'antic terme de Tragó de Noguera, a l'actual municipi d'Os de Balaguer, i a l'extrem occidental de la serra de Blancafort. La boca de la cova s'obre d'una manera espectacular a la sortida del congost, on es va construir la presa, que queda a 250 m i gairebé a la mateixa altura del seu nivell superior. Excavada en calcàries del cretaci superior, destaca la presència de fauna cavernícola fòssil a les parets. La cova és una antiga surgència que drenava les aigües subterrànies de la serra de Blancafort. També posseeix un passat prehistòric, com ho demostren les abundants restes trobades d'indústria lítica.

Trobareu informació personalitzada i molt detallada d'una visita a aquesta cova i a la central en l'apunt d'Espeleobloc del 3-2-11. Aprofito també l'ocasió per agrair a J. M. Victòria i Pere Cantons les imatges de la cova Negra de Tragó, i d'altres, que em varen cedir benèvolament per al meu llibre i que avui reprodueixo en aquest apunt.

La cova dels Muricecs
Ubicada a l'entrada del pas de Terradets, al terme de Llimiana, ja a la serra del Montsec, la cova dels Muricecs (o dels Muriacs, o del Ratpenat, o de les Gralles, o del Montsec), de 390 m de recorregut, es troba en una de les parets del congost, una mica enlairada sobre la Noguera Pallaresa.


El nom d'aquesta cova prové dels seus habitants cavernícoles, els ratpenats o muricecs (del llatí MURE CAECU "rata cega"), variant dialectal corrent al Pallars Jussà i la Noguera. Hi viu una colònia de muricecs d'uns 700 individus, en què predomina el gènere Myotis.

Ja advertia al meu llibre que aquesta cavitat es trobava en molt mal estat a causa del vandalisme. Finalment, la cova ha estat sotmesa a un projecte de millores (que encara no ha finalitzat) i ha estat "condicionada" al turisme, de vegades, l'única manera de garantir la conservació d'una cova natural. Sobretot calia preservar l'hàbitat dels muricecs. Avui dia podem fer la reserva de visita a l'empresa Grimpada, que juntament amb l'Estació Biològica del Pallars Jussà, han posat en marxa el projecte "Congost de Terradets. Territori en custòdia".


La cova del Muricecs, de formes laberíntiques, excavada també en calcàries, té un interès especial. Explorada científicament per Jeannel i Racovitza el 1910, no va ser fins al 1969 que el Dr. Joan Maluquer va dirigir-hi una campanya d'excavacions arqueològiques en què es va trobar ceràmica de l'edat del bronze i un important conjunt d'elements lítics fabricats per l'home.

Podeu trobar més informació pràctica de la cova dels Muricecs a l'apunt d'Espeleobloc del 12-9-11, d'on hem pres aquestes dues imatges.

Cap comentari: