diumenge, 26 de maig de 2013

El drac de Saverneda


Aquest dibuix de Manuel Calderón es va publicar en la meva obra El gran llibre dels éssers fantàstics (Parramón Ediciones, 2006) adreçat al públic infantil i juvenil. Arran d'aquest treball, que em va encarregar Parramón, vaig poder escriure sobre un tema que sempre m'ha apassionat: el món de les tradicions, creences, llegendes i dites populars.



Per això, aquest dibuix, podria representar molt bé al drac de Saverneda, antiga llegenda vinculada a Soriguera (Pallars Jussà) i a la cova de Saverneda, coneguda també com la cova del Drac o el forat del Drac, que el 2011 vaig publicar en un itinerari espeleològic del meu llibre Excursions a l'interior de la terra, adreçat als espeleòlegs o excursionistes.

En aquest mateix blog vaig publicant de tant en tant algun d'aquests itineraris, sobretot els que considero més desconeguts, amb l'objectiu de fer conèixer diversos indrets del paisatge català, ocults sota terra; però també les tradicions o singularitats que poden associar-se a un gran nombre de coves. En aquest cas, una cova avenc amb un llac d'aigües cristal·lines al fons, una curiosa cavitat de guixos de l'Alt Pallars, amb llegenda pròpia, i ubicada pràcticament en el recinte d'una antiga masia.

La llegenda del drac de Saverneda

Diversos textos de Malmercat, poble d'hàbitat dispers, també del municipi de Soriguera, enlairat damunt la Noguera Pallaresa (a la foto), a la dreta del barranc de Malmercat, expliquen variants de la coneguda llegenda del drac de Saverneda i la relació amb aquesta cova, cau que fou d'una bèstia espaventable.



Agustí Coy i Cotonat, en el llibre Sort y Comarca Noguera-Palleresa (1906, 683) fa referència a la sequera que hi hagué a Sort l'any 1218, i que la causa de la manca d'aigua de la Noguera Palleresa es va atribuir a la influència del drac:

A causa de les maleses i els matolls que poblaven les dues ribes del riu Noguera des de Rialb a Gerri de la Sal, infestaven el país moltíssimes feristeles, però també hi havia un drac molt gran que feia inaccessible el pas de les ribes del riu, i que havien deixat els àrabs quan, empaitats pel comte de Pallars, hagueren d'abandonar aquelles terres. La bèstia vivia en una cova profunda de la casa de Saverneda, i es veu que era el terror del país, perquè s'havia menjat moltes persones, fins i tot cavallers esforçats que havien tractat de matar-la.

I això passava al segle XIII, en el temps en què el senyor del castell de Malmercat freqüentava la cort del comte de Pallars, quan aquest cavaller de Malmercat es va proposar tornar a la calma el país, que estava aterrit per la fera. Va anar a encalçar, doncs, el drac amb un gos (o una tropa de gossos llebrers, segons les versions) que duia una cuirassa de ganivetes i de punxes esmolades. El gos i l'amo es van llançar contra el drac i en la lluita el van ferir i el van vèncer, en una cova pregona a prop de Saverneda, i per això avui dia se l'anomena forat del Drac. Per haver fet aquesta gesta, el senyor de Malmercat porta el drac com a divisa al seu escut d'armes, que encara es pot veure gravat a la portalada del castell de Malmercat.

El forat del Drac

Situat al Pirineu axial, a prop de sort, el forat del Drac és una cova dins de la masia de Saverneda, antiga quadra del municipi de Soriguera; per això també és coneguda com la cova de Saverneda. Abans d'arribar a Sort, cal agafar la desviació a l'Hostal Nou i Saverneda. A la part posterior de la masia hi ha un pati o era, dins el mateix recinte; vers la muntanya, un petit mur protegeix l'accés a una cova que s'obre de sobte, de grans proporcions, i una escala de pedra permet la davallada, com si fos un avenc.


Ens trobem davant d'una cova excavada en guixos, amb voltes de gran volum i blocs de dimensions mètriques. Això és prou còmode, si comparem aquesta cova amb d'altres, també de guixos, que hi ha a Catalunya (com les coves del Masiet, la cova Mosquera o les bores del Borró), que destaquen per l'estretor i els passos incòmodes. Aquesta cova és tot al contrari: ampla i còmoda de visitar. Això no vol dir que sigui fàcil de transitar-hi, ja que no hi ha camí pla, sinó una rampa prou pronunciada, perquè s'hagi d'anar a poc a poc i amb compte de no relliscar. Cal superar alguns blocs per arribar a una sala de 25 m de diàmetre, a l'esquerra de la qual s'aconsegueix el punt més baix de la cova, que és cobert per un llac càrstic d'uns 3 m de fondària i 15 m de llargada.


Si seguim en direcció sud trobarem una petita sala amb dues continuacions: a l'esquerra s'obre una gatera encara uns pocs metres fins que sifona, i a la dreta segueix una galeria fins que arribem a un conducte erosionat per l'efecte de l'aigua, on destaquen els guixos i les pissarres. La continuació és impossible a causa dels esfondraments.


Dades tècniques del forat del Drac:

Topònims: cova de Saverneda, cova del Drac, forat del Drac. Saverneda ve de la la Verneda, amb el fòssil de l'article salat a l'arrel principal, derivat de vern (Coromines, Onomasticon Cataloniae).
Municipi: Soriguera (Pallars Sobirà).
Terreny: guixos.
Durada: 30 minuts.
Dificultat: fàcil.
Recorregut: 125 m.
Desnivell: -23 m.
Material recomanable: botes d'aigua i casc amb il·luminació.
Enllaços: sobre Malmercat; sobre el forat del Drac.


Bibliografia

El gran libro de los seres fantásticos
Ferran Alexandri
Barcelona: Parramón Ediciones, 2006
128 pàg, amb il·lustracions de Manuel Calderón
Edicions en català, castellà, grec, portuguès i francès.







Excursions a l'interior de la terra. 22 itineraris espeleològics
Ferran Alexandri
Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011
Col·lecció Guies del CEC, 28
128 pàg, amb il·lustracions








Crèdits: la foto del poble de Malmercat és de Pallares (Wikimedia Commons); l'entrada de la cova de Saverneda pertany a l'enllaç de Malmercat, i la foto del llac terminal de la cova és de F. Rubinat.