divendres, 18 de maig de 2012

"Per" o "per a"... i que no se'n parli més

(*)

La distinció en l'ús de les dues variants de preposició per i per a encara és el gran problema amb què es troba el corrector lingüístic quan s'enfronta amb l'encàrrec d'una editorial per revisar una obra. I això que ja han passat més de quaranta anys des que els principals lingüistes del país en parlessin, amb la intenció positiva de mirar de resoldre el problema amb propostes que obrarien com a remei. Ho aconseguiren en part, pel que veig, perquè el cas és que encara avui dia la majoria d'editorials manifesten un desconeixement absolut d'aquesta qüestió gramatical. En trobarem poques que tinguin un coneixement "a fons" de la qüestió, i sovint equivocat. Sovint, també les editorials, no fan cas de les observacions dels correctors lingüístics, encara que aquests siguin professors de la matèria al dia de la gramàtica catalana.

Una vegada, en una editorial el nom de la qual no vull dir, em va passar que, en lliurar un original meu, vaig indicar molt clarament a l'editor que el seu corrector no em toqués els per i per a (sobretot els per + infinitiu, ja que l'infinitiu no necessita mai per a). L'editor em va contestar amatent: "Un momentet, que ara ho pregunto al nostre corrector", i aquest il·luminat, per telèfon, va exposar-li, a l'editor, tots els casos possibles en què s'usava per a + infinitiu. Excel·lent. ¡Ni Fabra ho tenia tan clar! N'hi ha per llogar-hi cadires... o potser hauria de dir per a llogar-hi cadires, perquè és obvi que avui hi ha gent que encara vol parlar així. No puc admetre de cap manera que actualment hi hagi editors que posin en dubte una qüestió gramatical que després de les propostes de lingüistes de prestigi podem afirmar que s'ha normativitzat una tendència coherent i simple en l'ús d'aquestes preposicions.

Els lingüistes que han tractat aquest assumpte han estat Marvà, Badia i sobretot Coromines i Solà. L'extens treball de Joan Coromines, "Nou converses sobre per i per a" (Lleures i converses d'un filòleg, 1971) és una eina fonamental d'un dels màxims lingüistes de la nostra època, però difícil de copsar per al lector no avesat en matèria de llengua, i també l'estudi sobre això mateix de Joan Solà, "Lletra de batalla per per i per a" (A l'entorn de la nostra llengua, 1985); després a "Anàlisi de la normativa clàssica de per i per a i defensa de la proposta de Coromines (Qüestions controvertides de sintaxi catalana, 1987).

Certament la qüestió de per i per a ha estat un os de mal raure de la nostra gramàtica, un qüestió envitricollada, deia Solà; el punt que resta més balder, més desajustat, en el funcionament de la nostra llengua escrita, i és també aquell en què s'han produït més desacords, més dissensions, més polèmiques, deia Coromines. Però vull creure, d'una vegada per totes, que ara el que hem d'escriure és ben clar. Pot servir molt bé d'exemple l'entrada que publica Joan Abril al seu Diccionari de qüestions gramaticals (1997), que exposaré a continuació.

USOS DE PER I PER A

1. Davant de noms i pronoms, per es fa servir per expressar causa, motiu, agent, lloc, temps; per a expressa el destinatari, el beneficiari o la finalitat:

1) Ara tenim restriccions pels excessos d'uns quants [causa]
2) Ha fet aquest disbarat per gelosia [motiu]
3) En Màrius és constantment saludat per tothom [agent]
4) Ens casarem per Nadal [temps]
5) Hi ha prospectes per a tots els assistents [destinatari]
6) El Pere treballa per a mi [beneficiari]
7) Necessitarem un canó de projecció per a la conferència de demà [finalitat]

2. Davant d'infinitiu, adverbi o conjunció, es tendeix a utilitzar la forma per:

8) Establiren els criteris necessaris per corregir aquestes normes
9) M'han demanat l'article per demà al matí
10) M'agradaria saber per quan ho vol

3. Cal evitar per + infinitiu amb valor causal:

11a) *L'han empresonat per robar molts milions
11b) L'han empresonat perquè ha robat (o per haver robat) molts milions
12a) *Aquest arbre es caracteritza per tenir una alçària impressionant
12b) Aquest arbre és caracteritza pel fet de tenir una alçària impressionant

Fins aquí, tot és clar. Però encara podríem fer un resum més simple de la fórmula:

En nocions de finalitat, destinació o objecte

PER A + SN
PER en altres casos

Conclusions


Coromines arriba a la conclusió que només cal distingir per de per a si hi ha ambigüitat. N'hi ha quan segueix un sintagma nominal. No n'hi ha quan segueix un infinitiu, un adverbi o una conjunció; ergo en aquest cas no cal mai per a.

13a) *Establiren els criteris necessaris per a corregir aquestes normes
13b) Establiren els criteris necessaris per corregir aquestes normes

No hi ha diferència de significat entre 13a i 13b.

14a) *Ho necessito per a avui, i no per a demà
14b) Ho necessito per avui, i no per demà

No hi ha diferència de significat entre 14a i 14b.

15a) *Guardo aquest pa per a si tingués gana més tard
15b) Guardo aquest pa per si tingués gana més tard

No hi ha diferència de significat entre entre 15a i 15b.

16a) El Sr. Pijoan ha rebut 10.000 € per la seva tesi doctoral
16b) El Sr. Pijoan ha rebut 10.000 € per a la seva tesi doctoral

És obvi que hi ha diferència entre 16a (on s'expressa el guany obtingut per haver fet una tesi doctoral) i 16b (on es justifiquen els diners que el Sr. Pijoan ha rebut perquè faci la seva tesi doctoral). Aquesta diferència és possible perquè ens trobem davant d'un sintagma nominal.

(*) No voldria atribuir-me la paternitat d'aquest dibuix de les peres, que no ha estat mai meu, sinó de G. Valenzuela, que podeu trobar al web http://www.mexfinearts.com.mx/g-valenzuela-pera-mordida-80x100/ , i que m'ha semblat tan adient (o potser còmic) per il·lustrar el cas de per i per a; a més, amb les marques d'aigua, metàfora tal vegada de l'escriptura, reforça la idea de tot el que s'ha arribat a escriure sobre aquest assumpte de "pera".