diumenge, 26 de març del 2017

El forat dels Lladres, primícia de la revista Muntanya 920 (març 2017)


La cinglera de l'acimada població d'Abella de la Conca amaga una meravella geològica: arcs impossibles i una cova misteriosa


FERRAN ALEXANDRI Barcelona
Per damunt de l'encimbellat i solitari poblet d'Abella de la Conca, al Pallars Jussà, hi ha una meravella de la natura que ha restat oculta en el temps i en la memòria... fins que els escaladors s'han decidit a mostrar-la. Es tracta d'un sorprenent encadenament de ponts de roca que culmina en una cova d'una boca enorme, el forat dels Lladres.

Un encadenament de dues arcades calcàries condueix a l'enlairat forat dels Lladres, un fenomen geològic, testimoni d'una antiga galeria càrstica, situat damunt de la població d'Abella de la Conca, la vila més al nord de la conca de Dellà. Concretament, al capdamunt de la roca dels Arços, en els cingles que s'aixequen entre les serres de Monteguida i de Carrànima, dins de l'espai natural Serra de Carreu.

La gran arcada i el forat dels Lladres al fons. (c) F. Alexandri

En el nº 920 de la revista Muntanya, corresponent a l'edició de març d'enguany, publico un article extens sobre aquest indret insòlit de Catalunya, alhora que, per primera vegada, mostrem la topografia del forat dels Lladres, fins ara inèdita. Tot i que al terme d'Abella de la Conca es registren un bon nombre d'altres cavitats (gairebé una trentena), totes explorades, el forat dels Lladres no està ressenyat en cap dels principals catàlegs espeleològics de Catalunya, cosa que demostra que ens trobem davant d'una cavitat coneguda solament pels escaladors i els excursionistes que s'hi han enfilat recentment.

FITXA DE LA CAVITAT
Nom: Forat dels Lladres
Sinònim: Forat de la Guineu
Municipi: Abella de la Conca (Pallars Jussà)
Desnivell: +83 m (el total del conjunt)
Recorregut: Tram superior fins a l'arcada, 80 m; tram inferior, 31m
Litologia: Calcàries
Coordenades: Veg. Muntanya 920


Les coves en temps de revoltes

És documentat que la serra de Carreu, la vall i els pobles del terme d'Abella de la Conca foren sempre refugi de bandositats, de carlins, i més modernament, de maquis i contrabandistes. El bandolerisme hi fou molt present perquè era una zona muntanyosa, amb coves i forats amagats, ideal per als membres de les faccions, que sovint comptaven amb la col·laboració dels naturals del país. Durant la guerra civil, el 7 de març de 1938 les tropes franquistes ocuparen Tremp i avançaren fins a establir el front a la conca de Dellà. Els republicans, molt delmats, van establir el centre d'operacions a Abella, per controlar les poblacions de la rodalia. Durant 10 mesos les poblacions van ser bombardejades per tots dos bàndols. Tot i que Abella va patir menys desperfectes, segurament per la llunyania dels combats, el poble servia de refugi per a les persones que fugien dels combats del pla. Un bon nombre de vilatans d'Abella van morir en el front o van ser afusellats durant i després de la guerra. Els tradicionals refugis de bandolers de temps antics servien ara, acabada la guerra, per amagar fugitius i maquis que la Guàrdia Civil perseguia. Diuen que el forat dels Lladres n'era un.

El pas dels Lladres, entre el Dau i la torre Xica, un camí d'antics bandolers, al damunt del castell d'Abella. (c) F. Alexandri