Aquesta fotografia del Pi de les Tres Branques la va fer l'any 1905 l'il·lustre excursionista Cèsar August Torras i Ferreri, que va ser president de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques i després del Centre Excursionista de Catalunya, a més de promotor dels Congressos Excursionistes i autor de nombroses fotografies. Actualment, la imatge forma part de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC), i la vaig publicar per primera vegada a la revista Muntanya 903 (2013: 82), en una secció dedicada a la fotografia antiga, comentada per la prof. Teresa Camps.
Em semblava més adient que no pas el Pedraforca. De fet, era el millor símbol possible, perquè és sabut que amb el desenvolupament de l'excursionisme científic, que es produí a finals del segle XIX, aquest arbre venerat ja des del segle XVII, va servir com a centre d'aplecs i cantades. Aviat fou considerat un símbol de la pàtria, cantat per molts poetes, entre els quals Jacint Verdaguer.
L'any 1915 el pi ja era mort, però al seu entorn se celebra anualment, des del 1980, una diada d'afirmació nacionalista, el tercer diumenge de juliol. El 1987 va ser declarat arbre monumental i objecte d'especial protecció. Quan el maig del 2014, en una acció vandàlica, li van serrar una de les branques, el pi havia de cobrar aquest mateix any, tan emblemàtic per al nostre país, un símbol més reforçat encara, sobretot si podia ser l'emblema del 38è Aplec Excursionista dels Països Catalans, organitzat enguany pel Centre Excursionista de Catalunya.
Per això vaig demanar a Toni Inglès, el dissenyador de la revista Muntanya, la qual dirigeixo i edito, que realitzés un pòster per anunciar aquest aplec amb aquesta fotografia de Cèsar August Torras, en un moment en què l'arbre es mostrava en tota la seva esplendor. El resultat no podia ser millor:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada