divendres, 16 de març de 2012

L'exili de la marededéu de Núria l'any 1936

L'edició de març de la revista Muntanya (nº 899) ha publicat un interessant article, escrit per Manuel Castellet, vinculat al santuari de Núria. Es tracta del relat curiós i sorprenent d'un viatge excepcional per la muntanya, des del Pirineu fins a Suïssa, amb l'objectiu de salvaguardar la marededéu de Núria, just en esclatar la guerra civil de 1936.


En els dies d'inci de la guerra civil, el 18-19 de juliol de 1936, Núria era ple d'estiuejants, que s'alarmaren de quedar aïllats, a banda del perill evident dels possibles excessos de destrucció que cometrien els milicians, quan arribessin. La imatge romànica de la Mare de Déu de Núria hauria estat un dels principals objectius. Mn. Bonaventura Carrera –mossèn Ventura, li deien–, aleshores el capellà custodi del santuari, s'endugué la marededéu en una motxilla, a través de la muntanya, cap a la Cerdanya; fins i tot la va enterrar a prop de Font de Segre, a l'espera de ser recollida per continuar el seu viatge d'exili fins a l'abadia d'Hautecombe a Suïssa.

Dibuix de mossèn Ventura d'allà on va enterrar la marededéu de Núria.

Imatge de la Verge de Núria tal com era el 1936.

L'itinerari que va fer Mn. Ventura des del santuari de Núria fins a la Cerdanya amb la maredéu.

¿Qui era mossèn Ventura?

El senyor Salvador Carrera, nebot de Mn. Ventura i una persona afabilíssima, ens ha fet arribar aquest apunt:

"Bonaventura Carrera va néixer a Sort, al Pallars Sobirà, en una família de poble coneguda des de feia generacions com els de Can Gutlleri Petit. La mare, vídua ben aviat, va destinar un fill a l'església, en Bonaventura, i l'altre al magisteri, en Salvador, que més tard esdevindria banquer.

Bonaventura Carrera era un home d'un gran caràcter i potser per això mai va fer de capellà de parròquia, sinó que ja des d'un bon començament fou el capellà administrador del santuari de Núria. Va ocupar el càrrec durant tota la seva vida, excepte els darrers anys que va baixar a Barcelona, a casa d'una família benestant.

A Núria, mossèn Ventura, a banda de complir les seves obligacions, es dedicava a la caça de l'isard i a la pràctica de l'esquí de muntanya, coses ben peculiars per a un capellà de l'època. Sovint baixava esquiant del santuari fins a Queralbs, on vivia durant els primers anys, tot seguint l'anomenat camí Vell. Mossèn Ventura era un bon lector i entre els llibres de la seva biblioteca s'hi troba la monumental Història nacional de Catalunya d'Antoni Rovira i Virgili. Va ser durant la seva estada al santuari que s'hi van celebrar les reunions de parlamentaris catalans, entre ells Francesc Macià, per elaborar l'Estatut de l'any 1931, anomenat per això, Estatut de Núria."

BIBLIOGRAFIA:
Manuel Castellet. "L'exili de la Mare de Déu de Núria". Muntanya 899 (2012): 40-49.