El castell de Montmagastre

El turó de Montmagastre, de forma cònica, amb l'església de Sant Miquel. (Foto: D. Mengual)

Refaig l'apunt del 18-12-11, quan feia pocs dies que havia pujat per primera vegada al turó de Montmagastre (al municipi d'Artesa de Segre), en un dia ben boirós i tapat. A pocs metres d'arribar a l'església de Sant Miquel, per sota del cim, la boira escampà una mica i la seva figura monumental va aparèixer als meus ulls de manera impressionant. El passat 5 de març d'enguany hi vaig tornar, ara en un dia clar i ben assolellat; per això m'abelleix d'aportar noves dades d'aquest insòlit i encara prou desconegut indret.

Una mica de Perceval, de Viggo Mortensen i d'un savi alemany anomenat Max Schmidt

Aquesta fotografia il·lustra la portada del llibre Hijos de la selva / Sons of the forest i va ser feta l'any 1935 a Esteros (Paraguai) per l'etnòleg alemany Max Schmidt. El protagonista és un ancià nivaclé abillat només amb barret, anelles, collarets, polseres, una bossa de cuir i chiripá teixit en teler.

La Transpirinenca i el Tour del Canigó a la revista Muntanya 911 (març 2015)

A punt de distribució, fa una setmana que vaig enllestir la primera revista Muntanya del 2015, que edito per al Centre Excursionista de Catalunya, corresponent al mes de març, amb el número 911. L'article destacat tanca el cicle de la Transpirinenca, que just aquesta darrera part s'agermana molt bé amb el Tour del Canigó, travesssa que descrivim detalladament. La meva aportació personal ha estat un article sobre la cova dels Cristalls de Naica (Mèxic) i l'entrevista a la Núria Garcia Quera.

Excursió a la balma de la Vansa (la Noguera)

La balma de la Vansa des de Tòrrec. Foto: David Mengual

Un bonic recorregut per les fondalades meridionals de la serra de Comiols, un paisatge de conglomerats montserratins que ens duu fins a un important grup d'abalmaments al cingle del marge dret del barranc de Fontfreda, a mitja hora del poblet de Tòrrec. La balma més gran conserva encara un conjunt d'edificacions enrunades.

L'aigua de vida: la quinta essència, naturalment

Manuscrit de Joan de Rocatallada 1350 (Viquipèdia)

La quinta essència, l'extracte més pur d'una substància... Això mateix és el que em porta a escriure sobre Joan de Peratallada (o Rocatallada), alquimista i predicador franciscà que va morir al segle XIV, a propòsit de l'alcohol, del whisky i encara de Peratallada.

Els itineraris excursionistes de Joan Coromines

L'editorial Ara Llibres va publicar el mes d'octubre passat els Itineraris del lingüista Joan Coromines, on es presenten per primera vegada els seus escrits de viatge, pàgines d'una innegable qualitat literària, i on es poden seguir les excursions per Catalunya d'un home de lletres a la recerca de la paraula viva.

Una novel·la ambientada a les coves del Salnitre de Montserrat

El passat 18 de desembre es va presentar a la sala d'actes del Centre Excursionista de Catalunya la darrera novel·la d'Antoni Real, Salnitre, ambientada a les coves de Collbató del massís de Montserrat. Hi havia a la taula Dolors Sàrries, l'editora (Editorial Meteora); Antoni Real, l'autor de l'obra; Jordi Pons, alpinista de prestigi internacional, i jo mateix, com a director de la revista Muntanya.

Avui s'ha parlat del cap de Creus a Onda Vasca

La revista Pyrenaica, de la federació basca de muntanya, ha iniciat recentment una experiència nova a l'emissora de ràdio Onda Vasca. Concretament a la secció "Pyrenaica hablada", dins de l'Euskadi Hoy Magazine. Cada setmana intervé una autor o col·laborador de l'edició de setembre d'aquesta revista per explicar la seva experiència.

Heus aquí l'edició de desembre de "Muntanya" (amb una mica d'història)

Acabo de dur a impremta el nº 910 de la revista Muntanya, corresponent a l'edició de desembre del 2014, el darrer de l'any. Amb aquest número, ja n'hauré editat 56 des del 2004, quan vaig acceptar la direcció d'aquesta revista del Centre Excursionista de Catalunya.

El desdoblament masculí-femení com més va, pitjor

Ja havia comentat en l'apunt del diumenge 18 de setembre del 2011 que el masculí és la forma no marcada i el femení és la forma marcada, i que hem d'evitar un ús discriminatori del llenguatge amb relació al sexe, amb mesura, és a dir, sense fer contínuament el desdoblament masculí-femení.