Aquest dibuix de Manuel Calderón es va publicar en la meva obra El gran llibre dels éssers fantàstics (Parramón Ediciones, 2006) adreçat al públic infantil i juvenil. Arran d'aquest treball, que em va encarregar Parramón, vaig poder escriure sobre un tema que sempre m'ha apassionat: el món de les tradicions, creences, llegendes i dites populars.
diumenge, 26 de maig del 2013
divendres, 24 de maig del 2013
Revista Muntanya 904 (juny 2013)
dilluns, 13 de maig del 2013
Una passarel·la al congost de Mont-rebei uneix Catalunya amb Aragó
No fa gaire temps que ja es pot passar per aquesta passarel·la metàl·lica que enllaça el vessant català amb l'aragonès, situada a l'espectacular congost de Mont-rebei, que separa el Montsec d'Ares amb el de l'Estall, en el punt de l'estret del Seguer. Aquest pont permet fer un itinerari que comença a l'ermita de la Pertusa, al municipi d'Àger i dins l'antic terme de Corçà (GR 1), fins a enllaçar amb l'ermita de Santa Quitèria i el despoblat de Montfalcó, al municipi de Viacamp, a la Baixa Ribagorça. Ara bé, un cop passada aquesta passarel·la, d'una vintena de metres, i després de pujar pel barranc del Seguer, trobarem encara, adossades a la paret de cingles verticals dues noves i impressionants passarel·les o rampes graonades (amb esglaons de fusta) no aptes per a tots els públics, que permeten baixar cap a Montfalcó i l'ermita de Santa Quitèria, enfront de la Pertusa.
Etiquetes de comentaris:
Excursionisme,
Itineraris de muntanya
diumenge, 28 d’abril del 2013
Tresc a Jordània
Ruta dels Reis / reserva de Dana / Feynan
Comencem l'excursió a través de la històrica ruta dels Reis, que passa pels pobles antics i per les valls i paisatges bíblics més bonics, com Dana, contrada on s'inicia el descens del llarg i extens uadi de Dana, una vall seca ben espectacular, característica d'aquesta zona desèrtica, que arriba fins a Feynan.
dimarts, 23 d’abril del 2013
dimarts, 19 de març del 2013
Egipte ja no és el que va ser ni el que voldríem que fos
Fa cinc anys que vaig anar a Egipte. Hi vaig anar sobretot per fer una ruta a través dels deserts Blanc i Rosa, per conèixer els oasis que els separen, la part menys turística d'Egipte, el país més turístic del món. Per això, en contemplar aquesta fotografia de Donald McLeish feta l'any 1921 a la Gran Esfinx de Gizeh per a National Geographic, m'ha sobrevingut la calma que tant volia trobar en aquest país, avui totalment impossible. ¿Com seria Gizeh, aquesta ciutat del SW del Caire, fa cent anys enrere només? Té tanta força aquesta imatge, amb la Gran Piràmide de Kheops al fons, tan eloqüent, i l'ombra allargassada de l'Esfinx, vista per un únic observador: un àrab. Aquest Egipte és el m'hauria agradat de veure.
diumenge, 10 de març del 2013
Les tunes de les goges de Banyoles
Les Estunes
Les Estunes (o les Tunes) són una interessant formació de travertins a prop de l'estany de Banyoles, al terme de Porqueres. Les roques estan separades en grans esquerdes, coves i passadissos (com el conegut palau de les Fades), produïts pels moviments del sòl. Aquest lloc té un gran interès arqueològic, a més a més, perquè hi fou trobada la famosa mandíbula de Banyoles.
Etiquetes de comentaris:
Espeleologia,
Excursionisme,
Folklore,
Terminologia,
Toponímia
divendres, 1 de març del 2013
Montsent versus Montseny
Etiquetes de comentaris:
Excursionisme,
Toponímia
diumenge, 24 de febrer del 2013
Revista Muntanya 903 (març 2013)
Etiquetes de comentaris:
Excursionisme,
Revista Muntanya,
Revistes
Els cavalls bernats dels Països Catalans
El Cavall Bernat de Montserrat. (c) Ferran Alexandri
En les muntanyes catalanes trobem moltes roques de figura fàl·lica que s'anomenen Carall Bernat, que gairebé sempre es dissimula com a Cavall Bernat, atès que cavall és un eufemisme per carall. El més famós és, potser, el de Montserrat; però també hi ha moltes roques agullonades o penyals verticals anomenats caralls o cavalls bernats arreu dels Països Catalans. Així doncs, en trobem als següents llocs:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)









