El nº 889 de Muntanya proposa excursions i trekkings per a aquest estiu

Islàndia, Ordesa, la Costa Brava i l'Ebre català

EDITORIAL

Per començar a trepitjar l'alta muntanya d'estiu, la Faja de las Flores, a l'alta vall d'Ordesa, és un indret bellíssim sobretot per la geologia, el paisatge elevat i l'observació de la flora. Aquí us el presentem amb un itinerari alternatiu per la Fraucata.

Les muntanyes costaneres de vegades són poc valorades, però tenen un encant especial, feréstec, que cal no oblidar i que recomanem de conèixer tant a l'hivern com a la tardor i la primavera.

Una bona proposta també pot ser fer un trekking a Islàndia, la terra del gel, un dels països més sorprenents del món i un esclat paisatgístic únic. Presentem un ampli reportatge amb un recorregut pel sud de l'illa poc freqüentat.

Seguim amb l'homenatge que enguany dediquem a Norbert Font i Sagué; ara presentem la seva faceta com geògraf amb la seva Carta comarcal de Catalunya, conservada al Centre Excursionista de Catalunya.

SUMARI

Articles:

La Faja de las Flores. Un bonic itinerari alternatiu per la Fraucata

Jordi Lloret Prieto

La façana marítima de Begur

F. Xavier Gregori i Rosa M. Comamala

Laugavegurinn, un trekking de contrastos a Islàndia

Esther Almagro i Borja Bouza Badenas

Norbert Font i Sagué versus Pau Vila: les comarques de Catalunya

Jesús Burgueño

Baixada de l'Ebre en piragua (tram català)

Albert Arnau Trias

Seccions:

Editorial

La seguretat a la muntanya

Vies d'escalada

Els Ports, Collegats, Comiols i puig de Millà

Llibres i mapes

Novetats editorials

La motxilla de muntanya

Noticiari

Amics de la muntanya

Antonio Gracía Picazo, o l'elegància de l'escalada

Itineraris excursionistes

El Montcalr pels Carcaixells d'en Dalmau

Redacció:

Centre Excursionista de Catalunya

Paradís, 10-12

08002 Barcelona

Tel.: 933 152 311

www.cec.cat

revista.muntanya@cec.cat

Director de Muntanya: Ferran Alexandri.

Consell de redacció: Francesc Beato, Jordi Bernat, Joan Campañà, David Mengual, Enric Nosàs, Josep M. Sala, Valentí Zapater.

La revista Muntanya inicia relacions amb la regió de Lago di Garda i Verona

Verona i les Dolomites més a prop

El 15 de juny passat el Consorzio Lago di Garda (Itàlia) va fer una roda de premsa  a l'Hotel Barcelona Princess, on va presentar el seu projecte "Lago di Garda Non Stop" per gaudir tot l'any de la natura i de l'esport en aquesta regió muntanyosa situada a prop de Verona. 

La presentació és molt temptativa, ja que ofereix la possibilitat de fer escapades de cap de setmana i ponts gràcies al nou servei transfert low cost directament de Barcelona a l'aeroport de Garda /Verona. Amb això, tant els excursionistes com els alpinistes catalans, a banda de conèixer les possibilitats itineràries de la zona, els quedaran, a partir del mes de juliol, les Dolomites molt a l'abast.

Garda és el llac subalpí més gran d'Itàlia, vorejat per relleus calcaris o dolomítics que formen part dels Prealps del Vèneto, amb una altitud que no sobrepassen els 2.200 m. Limita amb les regions de la Llombardia i el Vèneto. La zona està envoltada de PR de senderisme i BTT, a banda dels esports aquàtics a llac mateix.

Per tot això, el projecte sense escales "Lago di Garda Non Stop" reuneix en un esforç conjunt la regió del Vèneto, la Cambra de Comerç de Verona, l'aeroport Valerio Catullo Garda/Verona, el Turisme Nacional Italià i la companyia aèria Vueling Airlines. 

La participació d'aquesta companyia aèria des de Barcelona és un pas molt important per aconseguir una sinergia d'esforços basada en la comprensió i l'intercanvi tant de valors culturals com d'oportunitats comercials, fomentant un intercanvi turístic molt important entre Barcelona i Lago di Garda/Verona, amb vols a preus molt competitius des de 30 € per trajecte. Més informació a www.vueling.com.

Més informació: www.lagodigarda-e.it
Fotografia roda de premsa: Valentí Zapater (http://shanfoto.wordpress.com o http://www.shan.cat).

Arriba el nou Diccionari general de l'esport

Després de 10 anys de feina el TERMCAT publica el Diccionari general de l'esport

El Centre de Terminologia TERMCAT (www.termcat.cat), centre que vetlla pel  desenvolupament i la integració de la terminologia catalana en els sectors especialitzats, va presentar el 3 de juny passat a les 7 del vespre al Palau de la Generalitat el Diccionari general de l’esport, una obra elaborada amb la col·laboració de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i amb el suport dels governs català (Secretaria de Política Lingüística), andorrà (Servei de Política Lingüística) i balear (Direcció General de Política Lingüística). L’acte el va presidir el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i hi van intervenir el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, la directora del TERMCAT, Rosa Colomer, el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, David Moner, i la directora general de Política Lingüística del govern balear, Margalida Tous. També va assistir a la presentació la secretària general de l’Esport, Anna Pruna.

El diccionari, hereu de la col·lecció de diccionaris olímpics editada pel TERMCAT amb motiu dels Jocs de Barcelona de 1992, conté onze mil termes corresponents a més de vuitanta esports diferents. Cada article terminològic inclou, a més de la denominació catalana, els equivalents en castellà, francès i anglès, definició, àmbit temàtic al qual pertany i, quan s’ha cregut necessari, notes explicatives. Com a complement, s'ofereix també un índex temàtic, índexs d’equivalents, fotografies i un annex de lesions esportives.

Convé destacar que en l’elaboració de l’obra han intervingut directament més de dos-cents cinquanta especialistes de tots els territoris de parla catalana i que el Consell Supervisor, l’òrgan que estableix la denominació més adequada dels neologismes científics i tècnics en llengua catalana, n’ha normalitzat més de mil cinc-cents termes. És el cas de neologismes com cercapromeses (enfront del castellà ojeador), els sinònims triplet i hat-trick, o virolla (per trompo).

Diada de Sant Jordi a les Rambles de Barcelona

40 anys de premsa excursionista amb la revista Muntanya

El dia 23 d’abril passat, diada mundial del llibre i festa de la rosa, la revista Muntanya va ser present durant tota la jornada a l’estand que va instal·lar el Centre Excursionista de Catalunya a les Rambles, just davant mateix del mercat de la Boqueria, en el primer acte públic del 40è aniversari de la publicació més emblemàtica de l’excursionisme català.

Amb el número 640, publicat pel Centre Excursionista de Catalunya l’abril de 1970, la revista Muntanya es publica per primera vegada en català i recupera l’antiga numeració, que és el resultat de sumar els números del Butlletí del CEC (el primer número va aparèixer el 1891) i els de Montaña (1952-1969), en una clara manifestació de la continuïtat centenària (119 anys) de l’anfany de publicació del Centre Excursionista de Catalunya amb l’objectiu de divulgar informació científica i muntanyenca a tot el col·lectiu i a la societat en general.

Amb l’aparició, doncs, del número 888 (abril del 2010), la capçalera en català compleix exactament 40 anys. Han estat quatre dècades de premsa excursionista en català que han posicionat aquesta revista com una de les més prestigioses i antigues del sector.

Festa popular de Sant Jordi

Fou un 23 d’abril de 1616 que van morir tres escriptors il·lustres: Miguel de Cervantes, Garcilaso de la Vega “El Inca” i William Shakespeare, els autors més destacats de la llengua castellana i anglesa de l’època. També coincideix la data del 23 d’abril (de 1564) amb el naixement de Shakespeare.

La coincidència d’aquestes dates amb la diada de Sant Jordi afegeix un altre element litarari a aquest esdeveniment. Per totes aquestes raons, la UNESCO va decidir l’any 1995 fer un homenatge en aquesta data als escriptors i als llibres.

El llibre és un objecte insigne de difusió del coneixement i enriquiment cultural. Per això:

• L'any 1995 la UNESCO, durant la 28a sessió de la Conferència General, proclama el 23 d'abril Dia Mundial del Llibre, com a proposta del Govern d'Espanya, junt amb l'afegit de Dret d'Autor, proposat per Rússia per fomentar el respecte als drets de propietat intel·lectual.

• A Barcelona, la Cambra Oficial del Llibre instaura l'any 1923 el Dia del Llibre i la Rosa en commemoració a l'aniversari de la mort de Cervantes i Shakespeare; però alhora s'afegeix un nou sentit a la celebració: es reivindica el Dia del Llibre Català. Un cop suprimida la celebració d'aquesta diada a causa de la guerra civil d'Espanya, el seu caràcter originari no es va recuperar fins a la dècada de 1950.

• L'any 1964 el Dia del Llibre fou adoptat per tots els països de parla castellana i portuguesa; l'any 1993 també arribà a la Comunitat Europea.

Fuerteventura, una illa per sentir la llibertat

Natura salvatge entre el mar i la muntanya

L'illa de Fuerteventura acapara un ventall de paisatges: des del malpaís al desert de dunes, dels barrancs i les valls àrides fins als penya-segats que es precipiten abruptament al mar. També llogarets per descobrir, petits ports fets a pinzell... i camins, camins de muntanya. Una illa d'una natura encara verge i poc coneguda pels excursionistes. Un lloc per perdre-s'hi, per escoltar el silenci, perquè el temps s'hi ha deturat. Un lloc per descobrir paisatges lluny de les rutes marcades.

Fuerteventura és la segona illa més gran de l'arxipèlag de les Canàries. Ubicada al sud-oest de Lanzarote, de la qual és separada per l'estret de La Bocayna, es caracteritza per les grans planícies, a causa d'un intens procés erosiu, però també pels cons volcànics, les serralades i els penya-segats. Al sud hi ha l'antiga illa de Jandía, actualment unida unida a l'istme de la Pared, que forma la península de Jandía, i li dóna l'aspecte allargat que presenta Fuerteventura.

Fuerteventura constitueix també un dels sistemes més ben conservats dels hàbitats esteparis insulars, perquè aquesta illa posseeix el corredor costaner marí més verge de la Macaronèsia. El seu origen és volcànic, amb un relleu muntanyós, però d'altitud limitada; el punt més alt és Jandía o pic de la Zarza (807 m).

La capital és Puerto del Rosario. Els habitants de Fuerteventura són majos o majoreros, nom indígena provinent de l'antic nom de l'illa: Majorata. L'illa té més de 48.000 ha d'espai natural protegit d'un alt interès cultural i científic. El paisatge és un ventall de colors, des de l'àrida i daurada mar de dunes fins a la terra roja o negra del malpaís, solcat per antics volcans ara extingits; i al litoral, l'abrupta costa formada per penya-segats escarpats que cauen verticalment al mar embravit, i que amaguen coves marines força interessants.

Fuerteventura és una illa de cabres, ases i camells. A terra ferma hi destaca, sobretot, l'ase majorero, la cabra salvatge i el camell majorero, com a fauna major. Els exemplars que es veuen a la imatge són de l'Oasis Park La Lajita, un zoo que ha estat guardonat amb la Medalla de Plata del Govern de les Canàries; destaca per la tasca de recuperació de l'ase i el camell autòctons, i és també un dels parcs botànics més importants d'Europa.

Reportatge i fotos de Ferran Alexandri.

La revista Muntanya i TVE a Fuerteventura

L'abril del 2009 la revista Muntanya i TVE van anar a Fuerteventura per fer sengles reportatges sobre la natura, la gent i la geografia de l'illa. La revista Muntanya va publicar el seu treball en el número 883 (juny 2009), que podeu descarregar-vos completament en format pdf a partir de l'enllaç del Centre Excursionista de Catalunya Fuerteventura, en l'apartat de Publicacions, o bé al meu web personal, en l'apartat d'edició.

El dia 6 d'abril del 2010 TVE de Catalunya va començar a emetre el seu reportatge (TVE-2) que té una duració aproximada de 29 minuts, i que es pot veure en aquest enllaç Fuerteventura. 

40 anys de la revista Muntanya

40è aniversari de Muntanya, la primera revista excursionista catalana

Amb el número 640, publicat pel Centre Excursionista de Catalunya l'abril de 1970, la revista Muntanya es publica per primera vegada en català i recupera l'antiga numeració, que és el resultat de sumar els números del Butlletí del CEC (el primer número va aparèixer el 1891) i els de Montaña (1952-1969), en una clara manifestació de la continuïtat centenària (119 anys) de l'anfany de publicació del Centre Excursionista de Catalunya amb l'objectiu de divulgar informació científica i muntanyenca a tot el col·lectiu i a la societat en general.

Amb l'aparició, doncs, del número 888 (abril del 2010), la capçalera en català compleix exactament 40 anys. Han estat quatre dècades de premsa excursionista en català que han posicionat aquesta revista com una de les més prestigioses i antigues del sector.

En aquest número capicua d'abril del 2010 (nº 888) també presentem un altre aniversari important. Es tracta del centenari de la mort de Norbert Font i Sagué, personatge polifacètic, soci il·lustre del CEC, que va destacar com a naturalista, geòleg i introductor de l'espeleologia a Catalunya, i que morí el 19 d'abril de 1910 als 35 anys d'edat. La revista Muntanya, al llarg de l'any 2010, dedicarà diversos articles en homenatge a Font i Sagué, en els quals recordarem i descobrirem les facetes de la seva vida com a home, com a científic i com a excursionista.

Encetem, doncs, el nº 888 amb dos treballs d'investigació en els quals coneixerem la relació de Font i Sagué amb el Club Muntanyenc, i també la primera exploració de l'avenc d'en Roca, que fou així mateix la seva darrera incursió en el medi subterrani.

Segona exploració de l'avenc d'en Roca, en el desè aniversari de la primera. S'hi reconeix el Dr. Bataller (amb sotana).

Maheu (a la foto, entre el P. Marcet i Faura), va contactar amb Font i Sagué abans del seu tercer viatge a Catalunya.

Altres reportatges destacats del nº 888 són:

• Urdaibai, reserva de la biosfera al País Basc
• Descens del Tignoso (Còrsega)
• La dona esportista i la societat actual 

Podeu llegir un article de la història de la revista Muntanya a Viquipèdia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Revista_Muntanya

Urdaibai, reserva de la biosfera del País Basc

 

El cinturó muntanyós que envolta la reserva d'Urdaibai ofereix la possibilitat d'accedir a punts estratègics des dels quals s'aprecien unes vistes excel·lents. Aquest és el cas del cim d'Ereñozar (446, 5 m), amb vistes excepcionals a la ria de Mundaka.

Urdaibai, reserva de la biosfera

L'any 1970 la UNESCO va començar el projecte anomenat "L'home i la natura" amb l'objectiu de fomentar una relació equilibrada entre els éssers humans i el seu entorn natural, el que avui dia sol anomenar-se com a turisme sostenible. La comarca de Busturialdea-Urdaibai fou declarada reserva de la biosfera l'any 1984 per la seva diversitat ecològica i el seu estat de conservació. S'escampa per una àrea de 220 km2 on viuen prop de 45.000 habitants, la majoria a les viles de Gernika i Bermeo. L'estuari d'Urdaibai, a més de posseir boscos esplendorosos i penya-segats costaners de gran bellesa, és també la zona humida més important del País Basc i un lloc perfecte per anar d'excursió.

Situada al nord de Biscaia, la comarca de Busturialdea, delimitada per la mar Cantàbrica i les conques de diversos rius, dels quals hem de destacar l'Oka, que forma l'ampla vall de la reserva, és una zona humida de gran importància per l'hàbitat de diverses espècies animals. La reserva està formada per la ria de Mundaka, amb aiguamolls i una àrea natural de repòs i hivernació per als ocells migratoris.


Urdaibai està envoltada de muntanyes, platges i maresmes que fan que esdevingui un petit país de contrastos únics. És un paisatge on l'ambient mariner i el rural coincideixen, i la muntanya també mostra el seu espai per anar d'excursió a través de bonics senders i cims d'altura modesta. El punt més alt és al sud de la comarca: l'Astogana, de 809 m, sempre, però amb bones vistes a la vall del riu Oka.

La costa està formada per penya-segats abruptes, verticals, impressionants, amb poques platges amples i llargues de sorra fina. Es tracta d'un litoral fortament retallat pels nombrosos entrants i sortints de les ries.

Tot plegat fa aque Urdaibai sigui una terra de contrastos: aquest paisatge, envoltat de boscos i cims, maresmes i ries reclama amb evidència el seu espai a la Cantàbrica. La fusió entre el mar i la muntanya és òbvia: el blau fosc de l'oceà s'uneix al verd de les muntanyes. Es pot, doncs, caminar per penya-segats arran del mar, trescar per muntanyes i recórrer valletes i racons oblidats que paga la pena trepitjar. A l'interior, els boscos són densos, tret de la zona de maresmes.

Urdaibai, el riu dels senglars


Urdaibai significa 'el riu dels senglars', perquè aquest animal ha habitat l'estuari des de temps immemorials. La reserva forma un estuari amb la desembocadura del riu Oka; per això també és conegut per l'estuari de Mundaka o de Guernika. Precisament, la població principal de la vall és Gernika.


El riu Oka neix al cim d'oiz (1.036 m), al sud, fora ja del límit de la reserva d'Urdaibai, i recorre la vall homònima, que conclou a la ria de Mundaka, de 12 km de llargada. Des de Gernika fins a la desembocadura de la Cantàbrica, l'Oka forma un estuari ple de sorrals. Les comes de les muntanyes estan cobertes de boscos d'alzines, alguns roures i castanyers, però especialment de coníferes. 

El que més recomano de veure en aquest riu de senglars és observar els canvis de la ria en diversos moments del dia. Descobriu la baixamar i la plenamar, el canvi de la vall, la desenbocadura i l'illa d'Izaro a l'horitzó. El que més sobta és que en baixamar poden quedar al descobert platges prou extenses, a prop de la desembocadura, que després es cobriran per les aigües que remunten.

Anar d'excursió a Urdaibai


Aquesta comarca ofereix molt bones possibilitats per anar d'excursió, sobretot pel senderisme; però també per la pràctica de la bicicleta de muntanya. Hi ha una xarxa de vint senders de petit recorregut que, a banda del paisatge, també ens faran conèixer els valors culturals i etnogràfics de Busturialdea; a més, una infinitat de camins sense abalisar serpentegen l'estuari d'Urdaibai als quatre vents.


Podem fer itineraris senzills que ens mostren els caseríos o masies típiques basques (baserri), enmig boscos esplèndids i camps sempre verds.

Els baserri, envoltats del verd característic del clima atlàntic, havien estat temps enrere sistemes d'explotació autosuficient, avui dia es dediquen especialment a la ramaderia.

Principals pobles de Busturialdea-Urdaibai

Gernika

És el centre de la comarca, conegut sobretot pel bombardeig de 1937. A la Casa de  Juntas de Gernika, al costat del roure simbòlic, antigament s'hi aplegaven les Juntes Generals i se celebrava el jurament dels furs pel senyor de Biscaia. L'any 1979 es van recuperar les Juntes Generals, i ara és el lloc on el lehendakari jura el càrrec. Cal visitar el Museo de la Paz de Gernika; es tracta d'un museu difusor de la cultura de la pau, que proposa, compara i presenta aspectes universals a través de l'experiència pròpia.

Bermeo

Un dels ports pesquers més importants de la Cantàbrica. Cal visitar el Museu del Pescador, ubicat a la fortalesa dels Escrilla, per conèixer la tradició pesquera de la comarca, les tècniques i els estris a través del temps. Als afores de Bermeo cal anar d'excursió al Peñón de San Juan de Gaztelugatxe, declarat biòtop protegit, que culmina en un ermita encimbellada.

Mundaka

Poble pesquer i turístic, de carrers estrets i sinuosos, reconegut com a santuari del surf. El seu mirador de Portuondo mostra una de les millors panoràmiques de la ria de Mundaka. El centre del poble, presidit per l'església de Santa Maria (segle XVI) és també un bon mirador, ja que domina tot l'estuari d'Urdaibai.

Una nota gastronòmica de Portuondo (Mundaka)

Changurro (cabra de mar) de Portuondo amb làmines de formatge parmesà i percebes.

 
Centre de la biodiversitat d'Euskadi Torre Madariaga

Aquest centre va obrir les portes l'any 2008 amb l'objectiu d'impulsar la conservació i de promoure l'ús sostenible de la biodiversitat i fer-ne divulgació. Ubicat a Busturia, al centre mateix de la reserva de la biosfera d'Urdaibai, la Torre Madariaga és un entorn privilegiat perquè mostra una gran varietat d'ecosistemes i espècies de fauna i flora.

El  centre es dedica al coneixement tècnic i científic i a la investigació. Amb una àrea expositiva, el centre s'ha proposat sensibilitzar sobre el concepte i valor de la biodiversitat per mitjà de fotografies, audiovisuals i muntatges interactius que expliquen què és la biodiversitat: el conjunt de totes les formes vivents de la natura de la comarca. 

Informació pràctica

Madariaga Doerretxea
Euskadiko Biodibersitatearen Zentroa
www.torremadariaga.org

Patronato de la Reserva de Urdaibai
www.euskadi.net/urdaibai

Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Urdaibai


Reportatge publicat i editat per Ferran Alexandri a la revista Muntanya 888 (abril 2010). Podeu descarregar-vos pdf d'aquest article a www.cec.cat (Publicacions; revista Muntanya).

III Concurs de Fotografia de la Revista Muntanya

La revista Muntanya incia el 2010 amb un nou concurs de fotografia de muntanya dedicat a l'esquí

BASES

PARTICIPANTS
Poden participar tots els fotògrafs, aficionats o professionals que ho vulguin.

TEMA
L’esquí i el seu entorn. Fotografies d’esquí de muntanya, nòrdic, alpí, snowboard o en qualsevol altra de les modalitats que es puguin practicar a la neu, tant en l’àmbit esportiu com en la competició.

OBRES
Les obres es presentaran amb arxius digitals en format JPEG. Cada autor podrà presentar fins a un màxim de tres fotografies per cada categoria. La mida i el format recomanable de les fotografies és de 24 x 36 cm amb una resolució de 300 ppp.

PRESENTACIÓ
Les fotografies s’enviaran per correu postal i gravades en un CD o DVD. Juntament amb aquest CD/DVD s’hi adjuntarà la butlleta d’inscripció en un sobre tancat. A la coberta del sobre hi ha de figurar el pseudònim emprat, el mateix que ha de constar en el CD/DVD, i el títol de l’obra.

DATA D’ADMISSIÓ I ENVIAMENT
Fins al 30 de desembre del 2010, al Centre Excursionista de Catalunya (Paradís, 12, 08018 Barcelona).

JURAT
Serà designat per la Redacció de la revista Muntanya entre persones de prestigi reconegut en l’àmbit de fotografia de muntanya i entre els patrocinadors del concurs. La seva decisió serà inapel•lable i, si escau, resoldran les incidències que hi pugui haver.

DECISIÓ
La decisió del Jurat es farà pública durant la primera quinzena de gener del 2011 a través del web www.cec.cat i de la revista Muntanya en el nº de febrer del 2011.

PREMIS
S’atorgaran a les imatges que resultin més creatives o impactants d’entre totes les que es presentin al concurs. En qualsevol cas, es ponderarà especialment el contingut temàtic.

GUANYADOR: dos caps de setmana a VALLNORD (Andorra), en els hotels ABBA XALET SUITES**** / HOLTEL MÀGIC MASSANA **** en  règim AD, més forfets, per a dues persones, a més d’un lot de llibres (selecció CEC). Conjunt valorat en 750 €.

FINALISTA: pells d’esquí de muntanya POMOCA ADVENTURE GLIDE, destinades a esquiadors de muntanya i a competidors amateurs, amb tecnologia Pomoca Safer Skin (70 % mohair, 30% niló), una motxilla d’equí FERRINO LITE 25, de poliester, amb butxaques per a sonda i pala,  portapiolets, cinta de compressió i compatibilitat amb bossa d’hidratació, a més d’un lot de llibres (selecció CEC). Conjunt valorat en 350 €. 

Lot de llibres (selecció CEC):

• 100 anys d’esquí a Catalunya. Passions de neu (Antoni Real).
• Objectiu infinit. L’ambiciosa i intensa creació fotogràfica d’Ignasi Canals i Tarrats. (Josep Maria Cuenca i Ramon Barnadas).
• Flora i vegetació (Josep Vigo i Bonada).

ALTRES  CONSIDERACIONS
• La direccció tècnica del concurs pot desestimar les fotografies que no s’adaptin a aquestes bases i el tema.
• De les fotografies premiades es publicaran a la revista Muntanya i s’enviarà gratuïtament un exemplar als concursants.
• Els arxius digitals no es retornaran i es destruiran els CD/DVD a la fi de l’edició.
• Les fotografies que obtinguin premis, la revista Muntanya es reserva el dret de fer les còpies que calguin per a la seva publicació, tenint en compte que els autors de les fotografies continuaran sent els únic titulars dels drets d’autor i es responsabilitzaran que no hi hagi drets a tercers de les obres presentades.

Informació i consultes:
revista.muntanya@cec.cat
www.cec.cat (apartat publicacions)
993 152 311

El nº 887 de la revista Muntanya obre el 2010

Un lustre d'il·lusió

Encetem l'any 2010 amb una nova edició de la revista Muntanya. Trenta números s'han succeït en cinc anys des que el 2005 amb el número 857 vam iniciar una nova etapa de la revista Muntanya. Han estat cinc temporades apassionants, per les quals hem publicat, gràcies a l'esforç desinteressat i mai no prou agraït dels autors, articles i reportatges de gran qualitat, tant pel que fa als continguts com per la iconografia desenvolupada. Això és el que ens diuen els nostres lectors. I en ho volem creure.

Cal dir que aquest impacte, aquesta imatge, és fruit també d'un treball sord i callat per part de l'equip editorial, format, cal dir-ho també, per bons professionals. Toi i això, aquesta labor seria inútil sense la feina de camp i l'esperit creatiu dels autors, que ens envien els seus treballs amb aquella il·lusió i bon fer sense els quals seria impossible prosseguir amb aquesta revista.

Creiem que el punt àlgid d'aquesta llarga temporadeta ens va arribar l'any 2008 quan vam tenir el reconeixement "APPEC 25 anys" per la nostra presència al carrer des de 1970; però sobretot per haver guanyat el Premi Pica d'Estats, un dels més prestigiosos en premsa catalana, per un dels nostres reportatges, concretament el de la vall de Boí.

Nº 887 (febrer 2010)

En aquest número dediquem un ampli reportatge sobre les cales del cap de Creus. Els excursionistes sovint pensem que a l'hivern només cal anar a esquiar o a fer itineraris a peu per l'alta muntanya; però sovint també oblidem que hi ha paisatges de baixa muntanya que quan més brillen és justament a l'hivern, moment en què esdevenen la millor època per anar-hi. Aquest és el cas del cap de Creus.

Altres reportatges destacats:

• El parc nacional de Peneda-Gerês (Portugal). Un reportatge sobre un parc natural al nord de Portugal, per practicar-hi el senderisme. 
• El Prepirineu llegendari. Dos itineraris per conèixer ermites torglodítiques del Prepirineu aragonès: l'ermita de l'Espelunga, San Victorián i San Martín de la Bal d'Onsera.
• Els Angusto. Una història poc coneguda del pirineisme, sobre els primers guies de muntanya de finals del segle XIX.
• La paret N del Triglav (Eslovènia). Una escalada a la paret més emblemàtica dels Alps Julians.