III Concurs de Fotografia de la Revista Muntanya

La revista Muntanya incia el 2010 amb un nou concurs de fotografia de muntanya dedicat a l'esquí

BASES

PARTICIPANTS
Poden participar tots els fotògrafs, aficionats o professionals que ho vulguin.

TEMA
L’esquí i el seu entorn. Fotografies d’esquí de muntanya, nòrdic, alpí, snowboard o en qualsevol altra de les modalitats que es puguin practicar a la neu, tant en l’àmbit esportiu com en la competició.

OBRES
Les obres es presentaran amb arxius digitals en format JPEG. Cada autor podrà presentar fins a un màxim de tres fotografies per cada categoria. La mida i el format recomanable de les fotografies és de 24 x 36 cm amb una resolució de 300 ppp.

PRESENTACIÓ
Les fotografies s’enviaran per correu postal i gravades en un CD o DVD. Juntament amb aquest CD/DVD s’hi adjuntarà la butlleta d’inscripció en un sobre tancat. A la coberta del sobre hi ha de figurar el pseudònim emprat, el mateix que ha de constar en el CD/DVD, i el títol de l’obra.

DATA D’ADMISSIÓ I ENVIAMENT
Fins al 30 de desembre del 2010, al Centre Excursionista de Catalunya (Paradís, 12, 08018 Barcelona).

JURAT
Serà designat per la Redacció de la revista Muntanya entre persones de prestigi reconegut en l’àmbit de fotografia de muntanya i entre els patrocinadors del concurs. La seva decisió serà inapel•lable i, si escau, resoldran les incidències que hi pugui haver.

DECISIÓ
La decisió del Jurat es farà pública durant la primera quinzena de gener del 2011 a través del web www.cec.cat i de la revista Muntanya en el nº de febrer del 2011.

PREMIS
S’atorgaran a les imatges que resultin més creatives o impactants d’entre totes les que es presentin al concurs. En qualsevol cas, es ponderarà especialment el contingut temàtic.

GUANYADOR: dos caps de setmana a VALLNORD (Andorra), en els hotels ABBA XALET SUITES**** / HOLTEL MÀGIC MASSANA **** en  règim AD, més forfets, per a dues persones, a més d’un lot de llibres (selecció CEC). Conjunt valorat en 750 €.

FINALISTA: pells d’esquí de muntanya POMOCA ADVENTURE GLIDE, destinades a esquiadors de muntanya i a competidors amateurs, amb tecnologia Pomoca Safer Skin (70 % mohair, 30% niló), una motxilla d’equí FERRINO LITE 25, de poliester, amb butxaques per a sonda i pala,  portapiolets, cinta de compressió i compatibilitat amb bossa d’hidratació, a més d’un lot de llibres (selecció CEC). Conjunt valorat en 350 €. 

Lot de llibres (selecció CEC):

• 100 anys d’esquí a Catalunya. Passions de neu (Antoni Real).
• Objectiu infinit. L’ambiciosa i intensa creació fotogràfica d’Ignasi Canals i Tarrats. (Josep Maria Cuenca i Ramon Barnadas).
• Flora i vegetació (Josep Vigo i Bonada).

ALTRES  CONSIDERACIONS
• La direccció tècnica del concurs pot desestimar les fotografies que no s’adaptin a aquestes bases i el tema.
• De les fotografies premiades es publicaran a la revista Muntanya i s’enviarà gratuïtament un exemplar als concursants.
• Els arxius digitals no es retornaran i es destruiran els CD/DVD a la fi de l’edició.
• Les fotografies que obtinguin premis, la revista Muntanya es reserva el dret de fer les còpies que calguin per a la seva publicació, tenint en compte que els autors de les fotografies continuaran sent els únic titulars dels drets d’autor i es responsabilitzaran que no hi hagi drets a tercers de les obres presentades.

Informació i consultes:
revista.muntanya@cec.cat
www.cec.cat (apartat publicacions)
993 152 311

El nº 887 de la revista Muntanya obre el 2010

Un lustre d'il·lusió

Encetem l'any 2010 amb una nova edició de la revista Muntanya. Trenta números s'han succeït en cinc anys des que el 2005 amb el número 857 vam iniciar una nova etapa de la revista Muntanya. Han estat cinc temporades apassionants, per les quals hem publicat, gràcies a l'esforç desinteressat i mai no prou agraït dels autors, articles i reportatges de gran qualitat, tant pel que fa als continguts com per la iconografia desenvolupada. Això és el que ens diuen els nostres lectors. I en ho volem creure.

Cal dir que aquest impacte, aquesta imatge, és fruit també d'un treball sord i callat per part de l'equip editorial, format, cal dir-ho també, per bons professionals. Toi i això, aquesta labor seria inútil sense la feina de camp i l'esperit creatiu dels autors, que ens envien els seus treballs amb aquella il·lusió i bon fer sense els quals seria impossible prosseguir amb aquesta revista.

Creiem que el punt àlgid d'aquesta llarga temporadeta ens va arribar l'any 2008 quan vam tenir el reconeixement "APPEC 25 anys" per la nostra presència al carrer des de 1970; però sobretot per haver guanyat el Premi Pica d'Estats, un dels més prestigiosos en premsa catalana, per un dels nostres reportatges, concretament el de la vall de Boí.

Nº 887 (febrer 2010)

En aquest número dediquem un ampli reportatge sobre les cales del cap de Creus. Els excursionistes sovint pensem que a l'hivern només cal anar a esquiar o a fer itineraris a peu per l'alta muntanya; però sovint també oblidem que hi ha paisatges de baixa muntanya que quan més brillen és justament a l'hivern, moment en què esdevenen la millor època per anar-hi. Aquest és el cas del cap de Creus.

Altres reportatges destacats:

• El parc nacional de Peneda-Gerês (Portugal). Un reportatge sobre un parc natural al nord de Portugal, per practicar-hi el senderisme. 
• El Prepirineu llegendari. Dos itineraris per conèixer ermites torglodítiques del Prepirineu aragonès: l'ermita de l'Espelunga, San Victorián i San Martín de la Bal d'Onsera.
• Els Angusto. Una història poc coneguda del pirineisme, sobre els primers guies de muntanya de finals del segle XIX.
• La paret N del Triglav (Eslovènia). Una escalada a la paret més emblemàtica dels Alps Julians.

 

Catalan Magazines, la nova publicació online

L'APPEC presenta a la Fira Expolangues de París la nova publicació Catalan Magazines

La revista, que es pot adquirir online, recull articles ja publicats en diverses capçaleres de l'APPEC amb una traducció a l'anglès

L'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) va aprofitar la seva presència a la Fira Internacional d'Idiomes Expolangues de París, que va començar el 3 de febrer passat, per presentar la nova publicació Catalan Magazines. Aquesta revista recull un seguit d'articles publicats prèviament en diverses capçaleres de l'assocciació, junt amb la seva traducció a l'anglès. Aquesta publicació serà trimestral i es podrà adquirir a través del quiosc digital de l'APPEC (www.quiosc.cat).

Aquest nou projecte mostra la qualitat de les revistes en català i busca establir vincles amb altres publicacions i entitats de l'exterior. A més, segueix la línia de treball de l'APPEC, que s'ha centrat en l'aposta per les noves tecnologies com a mitjà per ampliar la difusió de les publicacions que en formen part.

El català, llengua d'honor a Expolangues 2010

La Fira Expolangues rep aproximadament 25.000 visitants i compta amb la participació de més de 60 llengües. Aquest any, la convidada d'honor és la llengua catalana, la participació de la qual ha estat organitzada per l'Institut Ramon Llull amb el lema "El català llengua de 10 milions d'europeus". Heus aquí l'inici d'aquest document:

"El català és la 12a llengua més parlada a Europa amb uns 10 milions de parlants repartits en quatre estats: Espanya, Andorra, França i Itàlia. La majoria dels seus parlants viuen a Catalunya, a les Illes Balears i a bona part del País Valencià, territoris on té la consideració de llengua cooficial amb el castellà. A més, és l´única llengua oficial del Principat d'Andorra. També es parla a les comarques de Catalunya del Nord, al departament francès dels Pirineus Orientals; i a la ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya."

L'objectiu d'Expolangues és presentar les diverses possibilitats d'aprendre un idioma i informar sobre les cultures, les característiques lingüísitques i els programes d'educació de les llengües que hi participen. Representa un punt de trobada dels professionals, els editors, reporters, etc., però també de les editorials i les institucions implicades en l'ensenyament i l'aprenentatge de les llengües.

A la imatge es poden veure Lluís Gendrau, president de l'APPEC, juntament amb Josep Bargalló, director de L'Institut Ramon Llull.

La revista Muntanya també és al Catalan Magazines

La revista Muntanya també s'ha adherit a aquest projecte i ha presentat un reportatge de producció pròpia, publicat en el nº 884 (agost 2009) sobre una expedició espeleològica a l'illa Madre de Dios, a la Patagònia xilena, obra de l'espeleòleg i fotògraf del L'ERE del CEC Roger Rovira. Podeu llegir aquest treball a les pàgines 96-105 de Catalan Magazines.

Trobareu Catalan Magazines a: http://es-cat.zinio.com/reader.jsp?issue=416115970&o=ext

Nit de les Revistes en Català 2010

La Nit de les Revistes premia Serra d'Or i El Temps

El 27 de gener passat el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va acollir la 11a edició dels premis de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). 

En aquesta edició es van premiar les revistes Serra d'Or i El Temps, que van rebre el Premi APPEC pel cinquantè aniversari i pel vint-i-cinquè, respectivament. El president de l'APPEC, Lluís Gendrau, va afirmar que "no és habitual que una revista en català tingui una trajectòria tan llarga com Serra d'Or" i va lloar els contiguts de qualitat de totes dues publicacions, per les seves aportacions en la feina d'explicar la història d'un país.

D'altra banda, el Premi APPEC a la millor revista d'enguany va ser per a la publicació ONGC, i el premi a la millor editorial va anar a parar a Bayard Revistes. La millor nova publicació va ser per a De cine; la millor acció promocional per a la Revista d'Igualada; la millor acció digital per a Zirkolika. L'APPEC també va premiar Llengua Nacional per la millor portada, i el guardó especial se'l va endur la revista Canvi de mentalitat, pel seu 25è aniversari. El premi a la revista més popular va ser per a Lletres.

Aquesta edició també també va reconèixer per la seva carrera professional persones com Joan Laporta, president del Barça, i Pilarín Bayés, gran il·lustradora i artista plofacètica, dibuixant incansable de Cavall Fort des de 1964.

La Nit de les Revistes 2010 va estar presentada pel periodista Xavier Grasset i l'actriu Marta Bayarri, i va comptar amb la presència del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manuel Tresserras. La Nit va estar amenitzada amb música d'Ariadna Savall i pels pallassos Kike i Solani.

Fotografies: Roger Rovira

II Concurs de Fotografia de la Revista Muntanya

Llum, la fotografia guanyadora

Aigua, la imatge finalista

Com ja és habitual des de fa dues edicions, anualment a revista Muntanya convoca un concurs de fotografia de muntanya en dues categories, una dedicada a la muntanya en general i l'altra, de més específica, dedicada a un tema o un esport concret de muntanya.

Amb això es pretén fomentar i incentivar el gust per la fotografia de natura, la passió per anar a cercar paisatges o motius que siguin capaços de crear emoció. Dit d'una altra manera: es vol premiar la creativitat dels participants. Cal dir que les dues edicions han estat un èxit total, sobretot perquè la qualitat de les fotografies presentades pels participants ha estat molt alta, i la tria, veritablement difícil.

Amb data de 18 de gener del 2010 el Jurat del II Concurs de Fotografia de Muntanya va emetre el seu veredicte amb el resultat d'un guanyador i un finalista per a la categoria "La muntanya". En canvi, pel que fa a la categoria temàtica "La muntanya subterrània", dedicada enguany a l'espeleologia, ha quedat deserta.

GUANYADOR

Josep Cors Ruiz (Santa Coloma de Farners).

Títol: Llum.

Lloc: cascada Svartifoss, al parc nacional Skaftafell (Islàndia).

FINALISTA

Iolanda Serena Aznar (Bagà).

Títol: Aigua.

Lloc: riu Bastareny, al seu pas per Bagà.

Un curiós llibre de fòssils urbans de Barcelona

Acaba de publicar-se una nova guia per descobrir fòssils sense sortir de la ciutat

La geòloga i professora Anna Cornella i Solans, especialista en micropaleontologia, ha publicat la Guia de Fòssils urbans de Barcelona, en una edició del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, amb el suport del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya.

L'originalitat d'aquesta obra

Quan la gent passeja per les ciutats gairebé mai no es fixa en les parets de les cases, en el terra d'un carrer, en els replans de les escales, en els halls dels edificis o en les parets de les estacions del metro i dels ferrocarrils. Ningú no sap que tenim fòssils de debò entre nosaltres, justament perquè ens passen desapercebuts.

De tothom és sabut que per a la construcció  de cases i edificis s'utilitzen diversos materials petris, com ara la pedra calcària o sorrenca. Aquests materials del regne mineral sovint presenten una bellesa extraordinària pels seus colors o la seva textura. Però aquesta bellesa encrara s'engrandeix  més amb els fòssils que contenen i que es fan visibles quan es talla la pedra i, en conseqüència, també es tallen els fòssils, que posteriorment es mostren en les façanes de les cases, per exemple.

L'objectiu d'aquesta guia és sorpendre els lectors perquè els mostra una part insòlita de Barcelona, una part desconeguda; vol ensenyar-los que les façanes dels edificis no solament són simples pedres, sinó que a més a més contenen fòssils. Es tracta d'uns fòssils fascinants que ens poden deixar bocabadats i que ens fan adonar que una part dels principis de l'evolució del nostre planeta encara és viva a les parets de les nostres cases.

Les fitxes de la guia

La informació d'aquest llibre es presenta en forma de fitxes, que mostren:

• Fotografia
• Edat
• Descripció de la classificació taxonòmica
• Dibuix esquemàtic
• Nom popular
• Escala
• Mapa de localització

Guia de Fòssils urbans. Barcelona.

Autora: Anna Cornella i Solans.

Edita: Il·lsutre Col·legi Oficial de Geòlegs Delegació de Catalunya. Barcelona, 2009.

Assessorament lingüístic: Ferran Alexandri.

119 pàgines, amb il·lustracions

Més informació: www.colgeocat.org

Els excursionistes també poden escalar la Salamandra

Les vies blaves de Montserrat

A finals de la dècada de 1980 i començaments de 1990, amb l'empenta del veterà escalador Joan Cerdà, va néixer la idea de reequipar i recuperar algunes vies d'escalada en perill d'extinció, que havien quedat oblidades a causa del grau baix de dificultat o bé per la dificultat de l'accés.

Així doncs, els escaladors veterans van reequipar algunes d'aquestes agulles de poca dificultat per poder seguir gaudint de l'escalada: són les anomenades vies blaves, un concepte heretat dels colors que usen les estacions d'esquí per definir la dificultat de les pistes.

La Salamandra

Arran de la publicació del reportatge del documental de les vies blaves, a cura del realitzador Gerard Montero (vegeu revista Muntanya, 885 o post anterior), els excursionistes hem comprovat que veritablement aquestes vies són també accessibles al nostre col·lectiu, si hom té, però, un mínim de coneixement de l'escalada. Certament, escalar la Salamandra per l'aresta Brucs no representa una gran dificultat, tret d'algun pas concret que pot superar-se amb una mica de traça. La Salamandra és una agulla maca, elegant, esvelta. Vista des del Montgròs encara és més espectacular.

L'aresta Brucs és una via blava que recorre l'aresta sud de la Salamandra. Com totes les vies blaves, no és molt difícil i està ben assegurada. Fins a la primera reunió és molt fàcil; la sortida presenta, però, un pas de IV una mica llarg, sense massa problemes; després continua un III sostingut fins a la segona reunió, que queda en un petit replà. A partir d'aquí cal vorejar per l'esquerra un díedre, passant per una canaleta (IV); es fa una reunió en un replà i se supera un desplom per culminar el cim per una rampa fàcil. El descens en ràpel es fa per una canal que queda a la dreta mirant des de dalt de l'aresta.

Primera ascensió: Puig i Gallofré (13-9-1936).

Aproximació: Cal anar fins a Collbató i agafar la pista que va cap a la Vinya Nova; continuem en direcció a can Jorba; deixem el cotxe just al revolt on comença el camí dels Francesos o del Bassal dels Gats, que abandonarem en el punt on enllaça amb la canal del Migdia. Hem de seguir aquesta canal fins a la font de la Cadireta, moment en què deixarem aquesta canal per desviar-nos pel caminoi que duu a la Salamandra fins que arribem a la base de l'agulla. L'aproximació és d'unes 2 h.

Dificultat: III sup / IV.

Presentació d'un llibre sobre titís

El jardí dels titís, les mones més petites del món

Amb motiu del bicentenari del naixement de Charles Darwin, el Centre Excursionista de Catalunya es va unir el 21 de desembre passat als actes que durant tot l'any 2009 s'han estat celebrant en honor de l'il·lustre científic, conegut sobretot per la seva obra fonamental, L'origen de les espècies.

Per això, la sala d'actes del CEC va començar aquesta sessió amb la presentació del llibre El jardín de los titís y tamarinos, de Montserrat Ubach, on l'autora explica d'una manera molt amena i curiosa les històries i aventures de les mones més petites del món que viuen al santuari de Darwin. És un llibre ple d'anècdotes de titís, de viatges i d'aventures.

Els protagonistes d'aquestes històries viuen al centre d'adopció, recuperació i conservació de Darwin, una entitat sense ànim de lucre dedicada a la protecció d'aquests petits primats fins al final de la seva vida, ja que, dissortadament, no és possible que retornin a la selva.

Cal tenir present, però, que els titís no són animals de companyia. És per això que s'ha de ser molt conscient que la tendresa que puguin despertar aquests titís de Darwin, sobretot en la lectura del llibre, ha servir només per conscienciar-nos que realment no són mascotes, sinó animals salvatges, inclosos en les llistes de CITES d'espècies vulnerables o en perill d'extinció, i que el  que  tots hauríem de desitjar  és que visquin sempre en el seu hàbitat natural.

Així mateix, l'acte també va servir perquè Montserrat Ubach presentés al nombrós públic assistent el centre d'adopció de titís de Darwin, una organització internacional per a la preservació de titís, de la qual n'és la directora. Darwin és una entitat primatològica, amb seu a Barcelona, que tutela un centre de rescat de primats originaris d'Amèrica Central i d'Amèrica del Sud. Tots aquests animals han estat abandonats, cedits, decomissats per les autoritats o bé procedents de rescats.

L'etòleg i primatòleg Jordi Sabater Pi va prologar aquest llibre

Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922-2009), una de les primeres autoritats mundials en l'estudi dels primats en estat natural, va escriure el pròleg del llibre de Montserrat Ubach l'any 2008, un any abans del seu decés. Reproduïm les seves paraules:

El llibre El jardín de los titís y tamarinos escrit per la primatòloga Montserrat Ubach i Tarrés és un treball que comprèn bàsicament els aspectes de la vida d'aquests simpàtics primats. La senyora Ubach ha estudiat aquesta disciplina durant uns vint anys i ens explica en el seu llibre diversos aspectes emotius de la seva relació amb aquestes mones, animals que demanen la nostra atenció i protecció més grans. Esperem que la lectura d'aquesta interessant obra els motivi vers el camí de la protecció de la natura amenaçada.

Més informació a: www.darwin.cat
Podeu adquirir aquest llibre a: www.altair.es

Les dues cares de Le Mans

Le Mans, la Ciutat Plantagenet
 

Els mesos de juny a agost són una bona època per descobrir Le Mans, anomenada també Ciutat Plantagenet, una ciutat d'art i d'història, famosa pel circuit automobilísitc de les 24 Hores. Els vespres d'estiu ofereixen al visitant la Nit de les Quimeres: la catedral de Sant Julià i la muralla romana esdevenen el marc de teatres d'imatges i espais sonors.

Una mica d'història

Le Mans es va edificar al damunt d'un promontori rocós proper a la confluència dels rius Huisne i Sarthe. Considerat un lloc sagrat des de la prehistòria, entre els anys 4000 i 5000 aC s'hi va construir un menhir, la pedra de Sant Julià (recolzada avui a la façana de la catedral homònima), el vestigi més antic de la història d'aquesta ciutat, i un dels símbols més emblemàtics dels seus habitants, que consideren aquesta pedra màgica com el melic de la ciutat, el veritable centre de l'univers.

La ciutat romana es va fundar l'any 20 aC amb el nom de Vindinum. La muralla que envolta el recinte romà, una plaça forta que ha protegit durant més de quinze segles el centre històric de la ciutat, és el més ben conservat de tot l'antic imperi romà, juntament amb els de Roma i Constantinoble, i un monument únic a França.

A l'edat mitjana Le Mans esdevé ciutat reial amb la famosa dinastia dels Plantagenet, que donarà el sobrenom a la ciutat. Tot va començar amb el fastuós matrimoni, celebrat a la catedral de Sant Julià l'any 1128, del comte Jofre V d'Anjou i de Matilde, filla del rei d'Anglaterra Enric I. Diuen que Jofre tenia el costum de dur una branca de ginesta sobre la toca; per això li deien Plantagenet (planter un genêt). Avui dia, l'antic palau reial és la seu de l'ajuntament de la vila; només en resten els murs i les finestres romàniques. Aquí va néixer Enric II, fill de Jofre i Matilde i el futur rei d'Anglaterra. El nom dels Plantagenet recorda també la reina Berenguera, viuda de Ricard Cor de Lleó, que visqué molt de temps en aquest palau.

La catedral romanicogòtica de Sant Julià

Batejada amb el nom de Julià, el primer bisbe de Le Mans, la catedral fou construïda entre els segles  XI i XV, amb la presència del famós gres vermellós (roussard).  És una de les catedrals més grans de França, amb 134 m de llarg. L'edifici posseeix també uns vitralls cèlebres dels segles XII, XIII i XIV, i està considerat com un dels conjunts més importants del món medieval. Actualment, la catedral és una barreja del romànic i el gòtic.

Les cases medievals i les mansions del Renaixement

La Ciutat Plantagenet agrupa en una superfície de 9 ha cases velles amb panells de fusta, mansions que daten de l'època del Renaixement, i també carrers empedrats molt ben conservats. Les cases amb panells de fusta són més de cent; les més antigues daten de finals del segle XIV i la majoria són dels segles XV i XVI. Amb colors vius de l'època medieval (blaus, verds o vermells) ofereixen una imatge molt animada de la ciutat vella.

Le Mans ha estat el centre més actiu del Renaixement de tot l'oest de França gràcies als grans mecenes, els bisbes i cardenals, els prínceps de Luxemburg, Lluís de Borbó, etc. Del primer període del Renaixement destaquen una dotzena de mansions particulars: la casa d'Adam i Eva, la casa de la Tourelle, el Grabatoire, etc.

Detall de la casa dels Dos Amics (segles XIV-XV).

                                               Detall de la casa d'Adam i Eva (segle XVI).

Els jardins particulars de les cases del nucli antic són interiors únics, amb una visió privilegiada de la ciutat des de l'hortet o jardí estant. Aquests jardins, que els propietaris tenen cura de tenir en un ordre perfecte, són un dels atractius més singulars i amagats de la ciutat.

 

Les 24 Hores de Le Mans

L'automòbil és l'altra cara de Le Mans. Tot va començar amb una família de fonedors de campanes, els Bollée, que van convertir la ciutat en el bressol de les tecnologies del segle XX: l'automòbil i l'aviació. El pare, Amadeu, i els seus fills Lleó i Amadeu Jr., van inventar els cotxes de vapor i més endavant la gasolina.

L'any 1906 Georges Durand, apassionat pels cotxes, organitza a Le Mans el primer Gran Premi de l'Automòbil Club de França. Uns anys després decideix crear un nou concepte de cursa de resistència per permetre els automobilistes comparar la resistència dels cotxes. D'aquesta manera va néixer la prova de les 24 Hores, un dels circuits més prestigiosos del món. Actualment té un traçat de 13 km, format per rectes llargues, revolts tancats i el famós alentidor Dunlop.

Amb el temps han passat més de 3000 cotxes de les millors marques pel circuit: Porsche, Ferrari, Bentley, Renault, Peugeot, Audi, Nissan, etc., però alhora Le Mans és també la història de les llegendàries gestes de més de 6.000 pilots.

Grande Parade des Pilotes.

Les 24 Hores de Le Mans se celebren cada any en el mes de juny. Durant la cursa el circuit es converteix en una veritable ciutat, amb estands, botigues, festes, restaurants, i més de 200.000 espectadors i 2.500 periodistes de tot el món.

La passió pel motor contagia la població durant una setmana sencera. S'organitzen esdeveniments al cor mateix de la ciutat de Le Mans, com ara la "Grand Parade des Pilotes" la vigília de la cursa, on es poden veure desfilar els pilots les 24 Hores amb cotxes prestigiosos del Museu de l'Automòbil; les empremtes de les mans i els peus dels guanyadors de les 24 Hores es recullen en motlles i després són reproduïts en plaques de bronze que es conserven als carrers del barri de Sant Nicolàs.

 

La Nit de les Quimeres

L'espectacle més sorprenent de Le Mans és sens dubte la sensacional Nuit des Chimères. Cada nit d'estiu la Ciutat Plantagenet mostra el seu rostre a les parets de la façana de la catedral i de la muralla romana. La Nit de les Quimeres és un espectacle de llum i so creat pel grup Skertzo.

Els àngels músics s'escapen de la catedral per oferir un concert celeste a la façana principal abans de tornar a la capella de la Verge on s'on afixats a la pedra des del segle XIV.

A la muralla del recinte romà desfilen els animals imaginaris, com les gàrgoles o les quimeres, tant de l'època romana com medieval, les figures mitològiques, els retrats dels Antonins o els vaixells pirates normands.

...

Més informació:

www.lemans.fr

Reportatge de Ferran Alexandri, transmès en el programa "De la Terra a la Lluna" a Onda Rambla Punto Radio (FM 89.8; www.ondarambla.es) el juny del 2009.

Surt el nº 886 de la revista Muntanya

Els camins històrics de Catalunya

Per conèixer bé el nostre país cal caminar, trepitjar el paisatge i observar la personalitat que ofereix un territori. Per això és molt important la conservació o la recuperació d'antics camins de muntanya, sobretot si aquests senders aporten un patrimoni històric i cultural, a més a més del patrimoni natural, evidentment. Això mateix és el que pretén el GR 151, senyalitzat recentment, ja que descobreix un dels períodes que forjaren la història d'aquest país, el romànic, a través de les comarques d'Osona, el Bages, el Ripollès i el Conflent. I encara més: la descoberta d'un romànic gràcies a la figura del bisbe i abat Oliba, que durant el segle XI va fer possible amb els seus viatges l'arribada de noves idees a Catalunya.

Aquest gran camí, que comença a Montserrat i acaba a Sant Miquel de Cuixà, forma part del nostre territori i compleix amb la funció de fer conèixer el país on vivim d'una manera més profunda, tan necessària avui dia, en un moment en què les revistes de difusió excursionista publiquem molt reportatges de muntanyes d'arreu del món, fruit de l'afany viatger dels muntanyencs; però publiquem poc sobre les muntanyes dels Països Catalans. Estem convençuts, des de la Redacció, que és bo no oblidar mai els camins que recorren la nostra terra, el nostre paisatge.

                                                                           

Articles destacats:

Els Camins del Bisbe i Abat Oliba. Presenta les etapes més significatives del camí al seu pas per la comarca d'Osona, inici de la senyalització del nou GR 151, seguint els paisatges del Ter, des de Vic fins al Bisaura.

El Baltistan llunyà. Aquest article descriu en primera persona les vivències de l'excursionista a través d'un trekking inoblidable per les muntanyes del Karakoram, des d'on es pot veure majestuós el K2, la segona muntanya més alta de la Terra, i recorre l'espectacular glacera de Baltoro.

El Taillon Cara Nord. Descobrir el Taillon al Pirineu central en una escalada d'hivern per una canal directa de la seva cara nord és l'objectiu d'aquest reportatge. Aquestes muntanyes formen part de la història del pirineisme, escenari de grans gestes alpinístiques, on fan més de cent anys els més atrevits van fer itineraris que donaren lloc a les primeres guies d'escalada dels Pirineus.

Més informació a www.cec.cat