Le Mans, la Ciutat Plantagenet
Els mesos de juny a agost són una bona època per descobrir Le Mans, anomenada també Ciutat Plantagenet, una ciutat d'art i d'història, famosa pel circuit automobilísitc de les 24 Hores. Els vespres d'estiu ofereixen al visitant la Nit de les Quimeres: la catedral de Sant Julià i la muralla romana esdevenen el marc de teatres d'imatges i espais sonors.
Una mica d'història
Le Mans es va edificar al damunt d'un promontori rocós proper a la confluència dels rius Huisne i Sarthe. Considerat un lloc sagrat des de la prehistòria, entre els anys 4000 i 5000 aC s'hi va construir un menhir, la pedra de Sant Julià (recolzada avui a la façana de la catedral homònima), el vestigi més antic de la història d'aquesta ciutat, i un dels símbols més emblemàtics dels seus habitants, que consideren aquesta pedra màgica com el melic de la ciutat, el veritable centre de l'univers.
La ciutat romana es va fundar l'any 20 aC amb el nom de Vindinum. La muralla que envolta el recinte romà, una plaça forta que ha protegit durant més de quinze segles el centre històric de la ciutat, és el més ben conservat de tot l'antic imperi romà, juntament amb els de Roma i Constantinoble, i un monument únic a França.
A l'edat mitjana Le Mans esdevé ciutat reial amb la famosa dinastia dels Plantagenet, que donarà el sobrenom a la ciutat. Tot va començar amb el fastuós matrimoni, celebrat a la catedral de Sant Julià l'any 1128, del comte Jofre V d'Anjou i de Matilde, filla del rei d'Anglaterra Enric I. Diuen que Jofre tenia el costum de dur una branca de ginesta sobre la toca; per això li deien Plantagenet (planter un genêt). Avui dia, l'antic palau reial és la seu de l'ajuntament de la vila; només en resten els murs i les finestres romàniques. Aquí va néixer Enric II, fill de Jofre i Matilde i el futur rei d'Anglaterra. El nom dels Plantagenet recorda també la reina Berenguera, viuda de Ricard Cor de Lleó, que visqué molt de temps en aquest palau.
La catedral romanicogòtica de Sant Julià
Batejada amb el nom de Julià, el primer bisbe de Le Mans, la catedral fou construïda entre els segles XI i XV, amb la presència del famós gres vermellós (roussard). És una de les catedrals més grans de França, amb 134 m de llarg. L'edifici posseeix també uns vitralls cèlebres dels segles XII, XIII i XIV, i està considerat com un dels conjunts més importants del món medieval. Actualment, la catedral és una barreja del romànic i el gòtic.
Les cases medievals i les mansions del Renaixement
La Ciutat Plantagenet agrupa en una superfície de 9 ha cases velles amb panells de fusta, mansions que daten de l'època del Renaixement, i també carrers empedrats molt ben conservats. Les cases amb panells de fusta són més de cent; les més antigues daten de finals del segle XIV i la majoria són dels segles XV i XVI. Amb colors vius de l'època medieval (blaus, verds o vermells) ofereixen una imatge molt animada de la ciutat vella.
Le Mans ha estat el centre més actiu del Renaixement de tot l'oest de França gràcies als grans mecenes, els bisbes i cardenals, els prínceps de Luxemburg, Lluís de Borbó, etc. Del primer període del Renaixement destaquen una dotzena de mansions particulars: la casa d'Adam i Eva, la casa de la Tourelle, el Grabatoire, etc.
Detall de la casa dels Dos Amics (segles XIV-XV).
Detall de la casa d'Adam i Eva (segle XVI).
Els jardins particulars de les cases del nucli antic són interiors únics, amb una visió privilegiada de la ciutat des de l'hortet o jardí estant. Aquests jardins, que els propietaris tenen cura de tenir en un ordre perfecte, són un dels atractius més singulars i amagats de la ciutat.
Les 24 Hores de Le Mans
L'automòbil és l'altra cara de Le Mans. Tot va començar amb una família de fonedors de campanes, els Bollée, que van convertir la ciutat en el bressol de les tecnologies del segle XX: l'automòbil i l'aviació. El pare, Amadeu, i els seus fills Lleó i Amadeu Jr., van inventar els cotxes de vapor i més endavant la gasolina.
L'any 1906 Georges Durand, apassionat pels cotxes, organitza a Le Mans el primer Gran Premi de l'Automòbil Club de França. Uns anys després decideix crear un nou concepte de cursa de resistència per permetre els automobilistes comparar la resistència dels cotxes. D'aquesta manera va néixer la prova de les 24 Hores, un dels circuits més prestigiosos del món. Actualment té un traçat de 13 km, format per rectes llargues, revolts tancats i el famós alentidor Dunlop.
Amb el temps han passat més de 3000 cotxes de les millors marques pel circuit: Porsche, Ferrari, Bentley, Renault, Peugeot, Audi, Nissan, etc., però alhora Le Mans és també la història de les llegendàries gestes de més de 6.000 pilots.
Grande Parade des Pilotes.
Les 24 Hores de Le Mans se celebren cada any en el mes de juny. Durant la cursa el circuit es converteix en una veritable ciutat, amb estands, botigues, festes, restaurants, i més de 200.000 espectadors i 2.500 periodistes de tot el món.
La passió pel motor contagia la població durant una setmana sencera. S'organitzen esdeveniments al cor mateix de la ciutat de Le Mans, com ara la "Grand Parade des Pilotes" la vigília de la cursa, on es poden veure desfilar els pilots les 24 Hores amb cotxes prestigiosos del Museu de l'Automòbil; les empremtes de les mans i els peus dels guanyadors de les 24 Hores es recullen en motlles i després són reproduïts en plaques de bronze que es conserven als carrers del barri de Sant Nicolàs.
La Nit de les Quimeres
L'espectacle més sorprenent de Le Mans és sens dubte la sensacional Nuit des Chimères. Cada nit d'estiu la Ciutat Plantagenet mostra el seu rostre a les parets de la façana de la catedral i de la muralla romana. La Nit de les Quimeres és un espectacle de llum i so creat pel grup Skertzo.
Els àngels músics s'escapen de la catedral per oferir un concert celeste a la façana principal abans de tornar a la capella de la Verge on s'on afixats a la pedra des del segle XIV.
A la muralla del recinte romà desfilen els animals imaginaris, com les gàrgoles o les quimeres, tant de l'època romana com medieval, les figures mitològiques, els retrats dels Antonins o els vaixells pirates normands.
...
Més informació:
www.lemans.fr
Reportatge de Ferran Alexandri, transmès en el programa "De la Terra a la Lluna" a Onda Rambla Punto Radio (FM 89.8;
www.ondarambla.es) el juny del 2009.
