dissabte, 9 de febrer del 2013

El Montsec, la muntanya seca


El Montsec és una serra exterior prepirinenca entre les comarques del Pallars Jussà i la Noguera, de 45 km de llargada, en forma d'arc, i d'uns 10 km d'amplària al sector central. Dividit entre el Montsec d'Ares (entre les dues Nogueres), el Montsec de Rúbies (a l'E) i el Montsec d'Estall (a l'W). El centre del muntanyam té una altitud màxima de 1.675 m (a Sant Alís).

Aquesta magnífica fotografia que presento mostra el congost de Mont-rebei. La vaig publicar a la revista Muntanya 874 per encapçalar l'article "Mont-rebei. Paret de Catalunya. Via Latin Brothers", de Santi Puig, autor també d'aquesta fotografia. Aquest congost, que obre la Noguera Ribagorçana a través de les calcàries del Montsec, de 7 km de llargada i uns 500 m de profunditat, amb parets molt dretes, palesa molt bé la gènesi d'aquest muntanyam de roca, d'aquesta serra tan espectacular de la nostra geografia. 

Etimologia de Montsec

La raó d'aquest apunt és desfer els errors sobre l'origen d'aquest topònim. He llegit en alguna guia d'itineraris –que ara no ve al cas dir el nom de l'obra ni dels autors–, que curiosament Montsec té una etimologia semblant a la de la serra del Cis, perquè Cis vindria de *cisum 'tallat', i séc vol dir 'plec' o 'solc', i per extensió 'tall', de manera que cis  i séc vénen a dir el mateix. De la mateixa manera, també he sentit a dir, en alguns parlants, que Montsec ve de *monte sectus que voldria dir 'muntanya tallada'.

En el primer cas, aquest cisum no té explicació (en tot cas el ll. MONTEM SCISSUM 'muntanya tallada', participi del verb SCINDERE 'fendre', 'tallar en dues parts').  En el segon cas, tans sols hem de precisar que el ll. sectus, -a, -um és un pp. que vol dir sec. Només cal consultar un simple diccionari escolar de llatí per esbrinar tot això, i així també descobrirem que SECTIO (sectio, -onis) vol dir veritablement 'tall'; però això ja no té res a veure amb el Montsec. Per tant, les dues opinions que he mostrat més amunt les hem de considerar totalment inadmissibles. 

En la majoria dels casos, esbrinar l'origen dels noms és una feina àrdua, de vegades incerta; però també cal dir que en alguns casos és francament senzilla. Per exemple, és difícil saber d'on ve Cadaqués, però és molt fàcil deduir d'on ve Vilafranca  o  Poblenou. Això mateix passa amb Montsec, que vol dir això mateix que el nom indica: una muntanya seca.

Montsec prové, com bé diuen Alcover-Moll, en el Diccionari català-valencià-balear, del llatí MONTE SICCU 'muntanya seca'. Joan Coromines confirma en l'Onomasticon cataloniae que l'etimologia "s'explica perquè són muntanyes seques relativament i de poca vegetació, en relació, evidentment, amb altres serres veïnes de vegetació molt més abundant".

Una muntanya com el Montsant, semblant en forma al Montsec, també la podríem considerar 'tallada', però ja veiem que el nom ens indica una altra cosa.

3 comentaris:

pass@muntanyes ha dit...

Hola Ferran,

m'agrada molt que 'parlis' d'aquest tema... com tu molt bé dius, és molt difícil explicar l'etimologia d'alguns topònims. El cas del Montsec n'és un bon exemple, sobretot perquè les paraules 'evolucionen' i 'creixen semànticament' al llarg de la història. A mi no m'acaba de fer el pes que es denomini Montsec, referit a sec, una serra amb règim pluviomètric força generós (i més en temps pretèrits -actualment, se situa, si no recordo malament, en 700 mm anuals-). A més a més, cal tenir en compte que la serra és plena de fonts que normalment ragen bon part de l'any i, també, que és prou habitual que s'hi posi la neu en algun moment de l'hivern. A tot això cal valorar en quin moment històric es consolida popularment el nom de Montsec; es consolida amb l'expansió romana? Es consolida quan els àrabs poblen el vessant sud? En aquest segon cas és estrany que es parli d'una serra seca quan el vessant nord té uns boscos ben rics i abundància de fonts.
Bé, ja ho veus, suposicions d'un habitual del Montsec.
Un altre tema que et volia comentar és la denominació de Montsec de Rúbies. Cal tenir en compte que el nom original de la part més oriental del Montsec, tal com demostren els documents del s. XIX, és el de Montsec de Meià. El nom de Montsec de Rúbies és una imposició de la cartografia militar franquista que durant la Guerra Civil li va canviar el nom per confondre l'enemic. Però jo crec que hauríem d'evitar usar un topònim de reminiscències franquistes, ni que a l'ICC parli de Montsec de Rúbies.

Salutacions,

David

Ferran Alexandri ha dit...

Hola David,

Estic d'acord amb tu que l'etimologia de 'Montsec' és poc encertada, justament perquè es tracta també d'una muntanya envoltada d'aigua, entre les dues Nogueres, i també perquè certament és humida, no només per les pluges i la vegetació, sinó també per les fonts i les aigües subterrànies: a la grallera Gran del Corralot, un dels avencs més profunds de la serralada, hi ha un llac en una de les vies del fons. Fins i tot, els refranys ens reporten aigua: "Mentre vegis neu al Montsec, no podis lo cep".

Ara bé, també és cert que els noms de lloc són potser un dels grups de mots més antics que es coneixen, lingüísticament molt conservadors, ja que la seva denominació sol perdurar encara que desaparegui una llengua o els elements lingüístics d'origen. És difícil saber les raons que induïren una persona a denominar 'muntanya seca' al Montsec (fins i tot al Montsec de Tost, la serra prepirinenca que constitueix una prolongació al SO del Cadí), si no és que en veure de lluny aquestes muntanyes hi destacaven la imatge de roca nua i pelada i d'escassa vegetació, ben diferent de la realitat quan trepitgem aquests indrets.

Però el cas és que l'etimologia de Montsec és 'muntanya seca'. La documentació més antiga és de 1044: "silva de Montesico", i de 1214: "Montsech". Fins i tot, com recorda Coromines (DECat), l'adjectiu 'sec' (del ll. SICCUS) apareix a grapats en la toponímia catalana: Montsec, nombrosíssims Vila-seca i Rissec, Capsec, etc., que potser també tenen poc de 'sec'.

Gràcies per la nota sobre el Montsec de Meià.

Cordialment,

Ferran Alexandri

Joan Ramon ha dit...

Personalment també pensava que la denominació de Montsec de Rúbies era franquista però en el llibre Album Meravella Volum II de 1929 ja apareix el terme Montsec de Rúbies (mapa pàg. 135).
És una errada històrica que s'ha generalitzat i caldria evitar.