La bòfia de Sant Jaume o de la Boixadera dels Bancs (-37 m de profunditat i 479 m de recorregut) és una cova ubicada al municipi de Montmajor (Berguedà), a prop del casal de Boixadera i de la capella de Sant Jaume. S'hi arriba per la carretera de Berga a Solsona, en el desviament cap a Capolat. És també una de les 26 cavitats de Catalunya anomenades amb aquesta curiosa designació de 'bòfia'.
L'any 1996 vaig escriure un article (Espeleòleg 41) on explicava l'origen i la difusió d'aquest mot en el nostre domini lingüístic, sobretot geogràficament, perquè resultava que la majoria de 'bòfies' es localitzaven a l'Alta Catalunya, és a dir: l'Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès, i un cas aïllat de l'Alt Camp. Aquest treball d'investigació va ser utilitzat després per fer una difinició científica en el nou Diccionari de Geologia de l'Institut d'Estudis Catalans (1997), del qual actualment ja disposem la versió on-line per poder consultar-lo lliurement. Diu així:
bòfia f. 1 Clotada produïda a terra per l'acció de les aigües de pluja (Solsona, Cardona, Plana de Vic). 2 Clotal ple de gel (Solsonès. Es tracta de la bòfia a la muntanya que duu aquest nom (la Bòfia), al N de coll de Pal). 3 Clotada fonda, clotada descarnada per les aigües. [DECC] 4 Cavitat [...] produïda per bofegament; avenc; embut d'ensorrament a causa de la dissolució de materials del subsòl (sal, guix). Ètim: Segons el DECat, bòfia ve del llatí fovea, 'clot', per metàtesi. Per les observacions fetes al terreny i per les descripcions, bòfia és el sinònim català de dolina i no de avenc, com proposa Ferran Alexandri (1996), tot i que avenc i dolina són termes geològicament afins. El terme bofegament introduït en la descripció del DLC indueix a confusió. V. dolina.
Apunt i fotografia de Ferran Alexandri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada